Q u ò r u m
T a u l e s d e d i à l e g
6, 14 i 21 de setembre. La Capella. C/Hospital 56, Barcelona. 19 h.
6 setembre, 19 h.:
?S o m i S e r e m?.
Immigrants. Una reflexió al voltant dels tòpics construïts sobre diverses comunitats que conformen la població barcelonina.
Mohamed Chaib (Associació Ibn.Batuta, Marroc); Pius Alibek (lingüista, traductor i cuiner, Irak); Joaquin Beltran i Amèlia Sáiz (antropòleg i sociòloga, especialistes en cultura i immigració asiàtiques, Barcelona); Javid Mughal (periodista, Pakistan), Toni Serra (artista, Barcelona-Marroc).
¿Com es viuen qüestions que afecten el dia a dia de la comunitat social, des de diferents perspectives d?identitat? ¿Com articular un mapa de relacions que contempli la diversitat? ¿Diversitat de què? En aquest cas, la resposta i les variables que es desencadenen, són inabastables: interessos, identitats, conductes, tradicions, poètiques, costums, expectatives, polítiques, creences, generacions, col·lectius de gènere, imaginaris, prioritats...
14 setembre, 19 h.:
"D i t i f e t"
Ciutadans. L?experiència de ser barceloní.
Sheri Ahmed (Masala. Promoció de la cultura índia); Ahmad Alkuwaifi (Punt d'Intercanvi, Síria); Salah Jamal (metge i escriptor, Palestina); Laila Karrouch (escriptora, Marroc); Iván de la Nuez (escriptor, Cuba); Matthew Tree (escriptor, Anglaterra)
¿Quin és el paper, interès i responsabilitat de les institucions públiques vers la diversitat social?
¿I dels intel·lectuals? ¿I dels ciutadans?
¿Quin és el grau d?implicació de tots ells en l?escena social de Barcelona?
Diversitat. Fòrum de les Cultures i Raval: ¿quin és el grau de correspondència i compromís entre els plantejaments i desenvolupament d?un i les problemàtiques de la vida quotidiana en l?altre?
21 setembre, 19 h.:
"B a r ce l o n a é s b o n a s i...."
Veïns. Habitar al Raval. Processos urbanístics, espai privat, ciutadania i espai públic.
ATM ·Lluís Alabern, Joan Carles Punsola·(artistes, Barcelona); Jordi Borja (urbanista, Barcelona); Elsa Lopez (Arquitectes Sense Fronteres, Barcelona); Gaspar Maza (antropòleg, Barcelona); Nadja Monnet (antropòloga, Suïssa); Ramon Parramon (artista, Barcelona); Teresa Tapada (antropòloga, Madrid).
¿Quines coincidències i distorsions existeixen entre el model de ciutat de Barcelona i la seva realitat social? ¿Desenvolupament urbà versus desenvolupament social?
Habitabilitat. Especulació?
Regularització. Papers per a tots?
Comunicació, accessibilitat, visibilitat.... Participació?
Quòrum és una exposició que, observant el caràcter divers de l?actual ciutadania barcelonina, ha estat articulada partint de tres conceptes: immigrant, ciutadà i veí. ¿Quan es deixa de ser immigrant? ¿Què implica ser ciutadà? ¿Són les relacions de veïnatge trampolí d?exclusió social....... garantia d?integració?
¿Hi ha lloc i interès per l?evolució de ?noves identitats? derivades de processos transculturals?
Conceptes sovint aplicats de manera aleatòria i imprecisa, comporten, en cada cas, panorames socials molt distints, xarxes relacionals que en ser transitades ens revelen situacions complexes. En aprofundir en les seves particularitats, emergeixen d?altres nocions, com integració, tolerància, convivència, multiculturalisme, mestissatge, interculturalitat, assimilació, diversitat, aculturació, etc. Absorbides en ser reiterada la seva presència ?sovint arbitrària- als mitjans de comunicació, discursos polítics, proclames publicitàries, converses quotidianes, etc., són dirimides i consumides havent estat buidats els seus significats, dissoltes les seves tonalitats.
Atenent el context en el qual s?inscriu, dues coincidències responen vers la pertinència de Quòrum: d?una banda, l?atmosfera propiciada pel Fòrum de les Cultures, un dels eixos de la qual és, precisament, ?la diversitat?; d?una altra, el territori que l?acull, el barri del Raval, exemple eloqüent del mateix concepte.
?Quòrum? vol al·ludir a l?espai per a la discussió ?fòrum- però també a la construcció d?espais comuns per a la deliberació que té com objectiu la recerca d?acords, és a dir, que contempla en primer terme l?emergència d?espais de negociació per a l?esbós de tractes essencials. Perquè és des de l?espai públic ?com el carrer o els mitjans de comunicació- on el conflicte i la discrepància són més evidents, és el terreny més fèrtil per al diàleg i la controvèrsia, la crítica i les argumentacions contrastades.
Per això, Quòrum s?ha plantejat com una indagació a peu de carrer, iniciada a través del treball de 9 artistes ?barcelonins d?origen i d?adopció- que han realitzat propostes específiques per a l?exposició, tot incorporant la participació activa de professionals d?altres àmbits, com l?antropologia, la psicologia o el periodisme, i de la societat civil, a través del diàleg amb els veïns del barri. Com a situacions de referència: qüestions que afecten el dia a dia de la comunitat social, com l?urbanisme, l?habitatge, la identitat, l?ús de l?espai públic, el comerç, la comunicació, la gestió de la informació, l?educació, circumstàncies laborals, les manifestacions culturals i religioses...
Quòrum ha pres l?espai museístic amb la voluntat de destacar-ne la seva dimensió d?espai públic, acollint projectes que es van desenvolupant amb el temps, evolucionant en funció de la participació dels ciutadans. Així, l?element central de la mostra és una àmplia taula rodona, un espai simbòlic actiu que invita a la reflexió i al diàleg. Ara, a la recta final de l?exposició, serà l?escenari des d?on plantejar i debatre aquestes i d?altres qüestions, a la llum de l?experiència de barcelonins implicats directament ?des de diferents vivències i àmbits- amb situacions relacionades amb la diversitat social, amb la voluntat de promoure la discussió i la deliberació, ingredients indispensables per a respirar, encara que sigui des de lluny, aires de Quòrum.