RAVALBLOG

El Periodico 02/12/2004

ENTREVISTA // MÒNICA DEGEN >> SOCIÒLOGA
"Barcelona no és Nova York, però gairebé"

Assegura que tothom la vol copiar, però avisa que li sobra disseny i
li falta memòria



NÚRIA Navarro

Barcelona, 1970
Professora de la Brunel University de Londres
Convidada pel CCCB

Aquesta sociòloga catalana que ensenya a Londres ha estudiat
Barcelona amb ull científic. I n'ha tret unes quantes conclusions
que ahir va exposar al CCCB. Entre elles, que el turisme ha
transformat la cara de la ciutat a costa de la memòria.

--¿El turisme suma o resta?
--El turisme canvia. Miri el passeig de Gràcia. ¿És lògic que una
avinguda tan sumptuosa s'hagi convertit en tapalàndia? ¿No és xocant
el Triangle a la plaça de Catalunya?

--¿Ho és?
--Sospito que és un centre comercial per a turistes. Miri, el 1995
vaig començar a observar la ciutat pel Raval. Llavors em vaig adonar
que hi havia un discurs dels residents i un altre dels polítics.

--Comencem pels residents.
--Em vaig entrevistar amb desenes de persones i em van explicar que
l'experiència de viure al Raval havia canviat. Els sons, les olors i
la llum ja no eren els mateixos. La higienització del barri havia
desfigurat els sentits. La urgència d'un look perfecte va fer
oblidar que l'espai públic és un lloc de memòria.

--¿Què li van dir els urbanistes?
--El màrqueting turístic ja formava part de la regeneració de
Barcelona. Els Jocs Olímpics els havien demostrat que això
funcionava. A Promoció de Ciutat Vella (Procivesa) em van dir, per
exemple, que volien que la rambla del Raval arribés fins al Macba,
perquè els turistes dels creuers pugessin per la gran avinguda.
Però...

--Sempre hi ha un però.
--¡No van esmentar mai la immigració! Fins i tot l'antic responsable
del districte em va assegurar que els immigrants eren allà de
passada, que no s'hi quedarien.

--I encara hi són.
--Sí. I a la festa major del 2000 ni tan sols van convidar els
comerciants nous. I en l'última edició, el pòster tenia la imatge
d'una persona africana... ¿No és superficial?

--Vostè és l'experta.
--Després d'inaugurar el Macba es va aspirar a un turisme modern i
cultural. Aquest era l'objectiu de la regeneració del Raval. Però
allà hi viu gent i els turistes no surten dels corredors turístics.

--¿Corredors turístics?
--Quan baixen per la Rambla ja se'ls indica el camí per arribar al
complex del Macba. En aquest catwalk tot està higienitzat i l'oferta
és ultracivilitzada. És la ruta del Time Out, que ven el Born i el
Raval com els
barris hip. Però no és el millor consum de l'espai públic.

--Vaja.
--Les grans ciutats, com les models, estan competint a la
passarel.la global per veure quina és la més guapa. Això les obliga
a millorar el seu físic contínuament...

--¿Barcelona es queda amb el premi de consolació?
--¡Ni molt menys! Barcelona no és Nova York, però gairebé.

--¡Què diu ara!
--El que sent. Barcelona ven. A Anglaterra fins i tot hi ha una
crema per a les panses, Zovirax, que s'anuncia amb la imatge del
Macba. I qualsevol botiga que pretengui ser chic posa Barcelona al
seu logo. El model Barcelona és un exemple per a Europa. Fascina que
una ciutat industrial hagi passat a ser una ciutat de serveis,
transformant els seus espais públics. Però...

--Uf... ¿Més peròs?
--Les ciutats, igual que les models, no sempre són el que aparenten.
És un error polític enfocar-ho tot al look, a una empresa estètica,
oblidant-se dels objectius cívics comuns. Em xoca la quantitat de
gent que en aquest gran decorat remena els contenidors. ¿On han anat
a parar els africans de la plaça Catalunya? ¿I els que van donar
color al Fòrum?

--No sabria dir-li.
--En els 10 primers anys de la democràcia hi va haver un intent real
de crear una ciutat democràtica. Però, a partir dels Jocs, se'ls van
encreuar els cables. ¿A qui es dirigeixen els grans esdeveniments
que munten?

--Deixen diners i fama.
--L'error de Barcelona és creure que com més gent utilitza l'espai
públic, més públic és.

--¿Per què no seguim somiant?
--No pateixi. Dissenyadors, perruquers, urbanistes, creadors
europeus en definitiva, vénen a Barcelona per formar part d'aquesta
ciutat tan excitant. Molts són ciutadans a temps parcial. Només cal
fer un tomb per Gràcia per adonar-se que no es parla català ni
castellà, sinó alemany, anglès i holandès.

--Total, ¿què hi sobra i què hi falta?
--Li sobra disseny i li falta memòria. Potser la classe mitjana hagi
recuperat l'espai públic, però la classe obrera el perd de mica en
mica. És centrifugada. Jo li diria a l'alcalde: "No intenti
impressionar més, que ja ha impressionat prou".