RAVALBLOG

La subvención de la ley de Barrios impulsa el arreglo del 'forat de
la vergonya'

LA VANGUARDIA - 17/12/2004
REDACCIÓN. BARCELONA

La mejora urbanística del Pou de la Figuera, conocido también como
forat de la vergonya, será una de las principales actuaciones
derivadas de la ley de Barrios, que en Barcelona se ha concretado con
ayudas de la Generalitat para rehabilitación de los barrios de Santa
Caterina y Sant Pere (Ciutat Vella) y Roquetes (Nou Barris).

En el caso de Santa Caterina y Sant Pere, los 7,3 millones de euros
de subvención servirán para impulsar actuaciones previstas hace años
en el Plan Especial de Reforma Interior (PERI) del entorno del
mercado municipal, que entrará de nuevo en funcionamiento la próxima
primavera. La subvención supondrá prácticamente la mitad del
presupuesto decidido por el Ayuntamiento (14,6 millones) para los
próximos cuatro años en varias actuaciones en esa zona. Una de estas
actuaciones es la urbanización del Pou de la Figuera, con la creación
de pequeños jardines y la provisión de un equipamiento colectivo,
probablemente una ludoteca. El distrito de Ciutat Vella espera
decidir las características y detalles de este nuevo equipamiento,
mediante conversaciones con los vecinos y entidades. Una parte del
vecindario protagonizó entre 2002 y 2003 una fuerte opoal proyecto de
un aparcamiento subterráneo, que acabó desestimándose.

El capítulo de equipamientos se lleva la mayor parte de los 14,6
millones de euros del presupuesto. Además de la ludoteca, se
proveerán nuevos equipamientos en el centro cívico de Sant Agustí y
en el edificio de la Penya Cultural Barcelonesa. Entre los tres se
repartirán 9,6 millones de euros.

Los barrios de Santa Caterina y Sant Pere reunen a una población de
unas 15.000 personas.

El proyecto municipal para Roquetes, un barrio junto a Collserola con
manifiestos déficits, prevé una inversión de 11 millones de euros.
Más de la mitad, 6,1 millones, se dedicarán a la mejora de espacios
públicos, con dotación de zonas verdes mediante la urbanización de la
calle Llobera, el Pla de Fornells y los entornos del mercado
municipal de la Mare de Déu de Montserrat. También se dedican más de
2 millones de euros para adecuar locales e incorporar equipamientos
de uso colectivo.

Roquetes, cuenta con casi 15.000 habitantes y una inmigración
creciente. Buena parte de sus viviendas son de autoconstrucción, por
lo que el proyecto municipal, que desarrolla el Plan de Vivienda de
Barcelona 2004-2010, incide en la rehabilitación de edificios
privados a la que dedicará 1,4 millones de euros.

>Buenas noches!
>
>¿os hábéis lavado ya los dientes? ¿no? Pues muy mal, porque hay que irse
>acicalando para el fin de semana en la institución para el DES equilibrio
>mental más prestigiosa de barcelona,
>
>                              el ATENEU DEL XINO......................
>
>Este viernes hay una fiesta kafeta bajo el título MIERDA DE CIUDAD (por si
>no habéis notado que estáis en barcelona, y encima, en el raval) con DJ
>invitado: LES ENFANTS TERRIBLES, A LAS 21H
>
>El sábado sabadete, una vez más y para que se vea que cuento no nos falta,
>una noche de POESÍA Y MÚSICA
>
>    "última mirada; poesía para terminar el año"  a las 22h
>
>Y el domingo, pase de la película TARANTOS, CON cARMEN aMAYA Y rOBERTO
>gADES.
>
>Ya lo sabéis, teatro virtual ateneu del xino, en la C/ Robadors nº25

PROTESTA CONTRA L'APROVACIÓ DEL PLA D'HABITATGE
EN EL PLE DEL CONSELL DE DISTRICTE DE CIUTAT VELLA

Dijous 9 de desembre
Rua contra el robatori d'espai públic al solar
de les piscines Folch i Torres
Des del solar de les piscines Folch i Torres (c. Lleialtat, 18.15 h)
fins a la seu del districte (pl. Bonsuccés, núm. 3, 19 h).

Col·lectiu Solar Folch i Torres pel Barri

el 20 de novembre de 2004 va tenir lloc un acte informatiu per denunciar
l'especulació urbanística concretada al pla caufec. l'acte va ser a l'Illa
Diagonal de Barcelona per ser la seu de Sacresa, la principal beneficiària del
projecte. al finalitzar, un grup de persones va tornar a Esplugues repartint
informació, enganxant cartells i adhesius al Trambaix. poc després, el tramvia
es va aturar a l'estació 'Can Rigalt' de L'Hospitalet i va entrar un grup de
mossos d'esquadra per identificar als participants de la protesta.

enviem el manifest de suport als detinguts per protestar contra el pla caufec
el
20 de novembre. el podeu signar individualment, en col·lectiu, com a entitat o
com vulgueu. la intenció és continuar insistint en obrir un debat seriós
respecte el caufec i demanar la retirada de càrrecs pels dos acusats
injustament d'agredir a la policia

reenvia el manifest per internet, el pots imprimir i fer fotocòpies, passa'l al
teu col·lectiu o entitat, que el signi la teva família i el veïnat... pots
demanar més informació en aquest correu. si el signeu agrairem que feu arribar
una còpia a: c/ Díaz de la Fuente, 8-10, 08950, Esplugues de Llob. o bé ho
comuniqueu al correu paremoselcaufec@rusc.net.


per altra banda el procés judicial contra el pla Caufec té un cost aproximat de
10.000 ?. ara s'afegeix la multa dels detinguts (2120 ? més costos judicials i
d'advocats). per aportacions populars podeu fer l'ingrés al numero de compte de
la plataforma:

nº de compte contra el pla Caufec: La Caixa >> 2100-3887-00-0100058193

MÉS COSES: el judici serà el proper 14 de gener a Barcelona a les 13h. podràs
venir?? si ho poguessis confirmar podem preparar alguna cosa per aquell dia a
les portes del jutjat.

és clar que abans d'això hi ha més actes de suport als detinguts i contra el
pla
caufec.

- el dissabte 11 de desembre hi serem a la fira de santa Llúcia repartint
informació
- el diumenge 12 a les 12h farem un acte al robert brillas amb aperitiu per
informar de l'actualitat del pla caufec i de les detencions
- el dissabte 18 de desembre hi ha un esmorzar reivindicatiu. reserva't el dia
que aviat informarem més
- i estigues atent-a a les mobilitzacions!!

- si vols fer alguna xerrada o activitat a on vulguis i vols que participem
explicant què és el pla caufec, què estem fent per aturar-lo, com han anat les
detencions... no dubtis en proposar-ho aquí o a la propera reunió de la
plataforma el dimecres 8 de desembre a cal suís (esplugues) a les 21h.

amb una mica de sort rebràs la carta que l'ajuntament envia a l'entitat
organitzadora de la fira solidària de santa Llúcia que es fa a la rambla verge
de la mercè on diu que la plataforma no pot disposar de carpa i taula, el que
de fet significa que nega la participació a la plataforma. si no el trobes a
indymedia: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/142028/index.php

de moment res més, et mantindrem al dia de les coses que vagin passant

gràcies per la teva atenció

ànims

"En las Navidades de 2001 a 2002, un pequeño colectivo de vecinos plantó un abeto de Navidad en la tierra
de nadie, justo en frente de la última manzana habitada pendiente de derribo. (...)
El abeto se convirtió rapidamente en el símbolo de un conflicto que se ha devenido un ejemplo
paradigmático de las contradicciones urbanísticas de la nueva Barcelona."

Presentación del documental
"El Forat"
de Chema Falconetti


Un documento sobre el proceso de remodelación del Casco Antiguo de Barcelona
y una ocasión de debate
sobre las trasformación de los barrios de Barcelona,
sobre las modalidades de actuación de la administración,
la participación ciudadana,
el modelo de ciudad...

Viernes 3 de diciembre, 19.15 horas
Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña
Sala de Actos
Plaza Nova, 5 - 08002
Barcelona

Organiza
Arquitectes Sense Fronteres
Plataforma Vëinal Contra l'Especulació
Col.lectiu del Forat de la Vergonya

El Punt 02/12/2004

El disseny d'un nou pla d'usos de Ciutat Vella entra en la fase de
participació

ROSA DÍAZ . Barcelona

El districte de Ciutat Vella ha donat una setmana -des del divendres
dia 26 fins al divendres 3- a les entitats cíviques i culturals de
la zona perquè presentin propostes, idees i suggeriments al document
inicial del nou pla d'usos del districte que s'està elaborant i que
està previst aprovar definitivament al març. Fins divendres,
entitats i ciutadans poden presentar una instància al registre
general de l'Ajuntament de Barcelona o fer arribar les propostes per
correu electrònic. El pla d'usos és una normativa que regula i
ordena les activitats de concurrència pública i les d'hostaleria. El
districte de Ciutat Vella s'ha vist obligat a repensar aquesta
normativa, modificada per última vegada l'any 2000, perquè durant
els últims anys el territori ha sofert molts canvis, sobretot en el
terreny de les activitats relacionades amb l'oci i amb el turisme.
El districte admet que l'augment de les activitats d'oci genera
molèsties en els residents pels sorolls. Pancartes i manifestacions
han evidenciat aquestes queixes. D'altra banda, davant la
proliferació de noves formes d'allotjaments incontrolats,
l'Ajuntament es planteja la necessitat de frenar l'augment
d'aquestes activitats.

El Periodico 02/12/2004

ENTREVISTA // MÒNICA DEGEN >> SOCIÒLOGA
"Barcelona no és Nova York, però gairebé"

Assegura que tothom la vol copiar, però avisa que li sobra disseny i
li falta memòria



NÚRIA Navarro

Barcelona, 1970
Professora de la Brunel University de Londres
Convidada pel CCCB

Aquesta sociòloga catalana que ensenya a Londres ha estudiat
Barcelona amb ull científic. I n'ha tret unes quantes conclusions
que ahir va exposar al CCCB. Entre elles, que el turisme ha
transformat la cara de la ciutat a costa de la memòria.

--¿El turisme suma o resta?
--El turisme canvia. Miri el passeig de Gràcia. ¿És lògic que una
avinguda tan sumptuosa s'hagi convertit en tapalàndia? ¿No és xocant
el Triangle a la plaça de Catalunya?

--¿Ho és?
--Sospito que és un centre comercial per a turistes. Miri, el 1995
vaig començar a observar la ciutat pel Raval. Llavors em vaig adonar
que hi havia un discurs dels residents i un altre dels polítics.

--Comencem pels residents.
--Em vaig entrevistar amb desenes de persones i em van explicar que
l'experiència de viure al Raval havia canviat. Els sons, les olors i
la llum ja no eren els mateixos. La higienització del barri havia
desfigurat els sentits. La urgència d'un look perfecte va fer
oblidar que l'espai públic és un lloc de memòria.

--¿Què li van dir els urbanistes?
--El màrqueting turístic ja formava part de la regeneració de
Barcelona. Els Jocs Olímpics els havien demostrat que això
funcionava. A Promoció de Ciutat Vella (Procivesa) em van dir, per
exemple, que volien que la rambla del Raval arribés fins al Macba,
perquè els turistes dels creuers pugessin per la gran avinguda.
Però...

--Sempre hi ha un però.
--¡No van esmentar mai la immigració! Fins i tot l'antic responsable
del districte em va assegurar que els immigrants eren allà de
passada, que no s'hi quedarien.

--I encara hi són.
--Sí. I a la festa major del 2000 ni tan sols van convidar els
comerciants nous. I en l'última edició, el pòster tenia la imatge
d'una persona africana... ¿No és superficial?

--Vostè és l'experta.
--Després d'inaugurar el Macba es va aspirar a un turisme modern i
cultural. Aquest era l'objectiu de la regeneració del Raval. Però
allà hi viu gent i els turistes no surten dels corredors turístics.

--¿Corredors turístics?
--Quan baixen per la Rambla ja se'ls indica el camí per arribar al
complex del Macba. En aquest catwalk tot està higienitzat i l'oferta
és ultracivilitzada. És la ruta del Time Out, que ven el Born i el
Raval com els
barris hip. Però no és el millor consum de l'espai públic.

--Vaja.
--Les grans ciutats, com les models, estan competint a la
passarel.la global per veure quina és la més guapa. Això les obliga
a millorar el seu físic contínuament...

--¿Barcelona es queda amb el premi de consolació?
--¡Ni molt menys! Barcelona no és Nova York, però gairebé.

--¡Què diu ara!
--El que sent. Barcelona ven. A Anglaterra fins i tot hi ha una
crema per a les panses, Zovirax, que s'anuncia amb la imatge del
Macba. I qualsevol botiga que pretengui ser chic posa Barcelona al
seu logo. El model Barcelona és un exemple per a Europa. Fascina que
una ciutat industrial hagi passat a ser una ciutat de serveis,
transformant els seus espais públics. Però...

--Uf... ¿Més peròs?
--Les ciutats, igual que les models, no sempre són el que aparenten.
És un error polític enfocar-ho tot al look, a una empresa estètica,
oblidant-se dels objectius cívics comuns. Em xoca la quantitat de
gent que en aquest gran decorat remena els contenidors. ¿On han anat
a parar els africans de la plaça Catalunya? ¿I els que van donar
color al Fòrum?

--No sabria dir-li.
--En els 10 primers anys de la democràcia hi va haver un intent real
de crear una ciutat democràtica. Però, a partir dels Jocs, se'ls van
encreuar els cables. ¿A qui es dirigeixen els grans esdeveniments
que munten?

--Deixen diners i fama.
--L'error de Barcelona és creure que com més gent utilitza l'espai
públic, més públic és.

--¿Per què no seguim somiant?
--No pateixi. Dissenyadors, perruquers, urbanistes, creadors
europeus en definitiva, vénen a Barcelona per formar part d'aquesta
ciutat tan excitant. Molts són ciutadans a temps parcial. Només cal
fer un tomb per Gràcia per adonar-se que no es parla català ni
castellà, sinó alemany, anglès i holandès.

--Total, ¿què hi sobra i què hi falta?
--Li sobra disseny i li falta memòria. Potser la classe mitjana hagi
recuperat l'espai públic, però la classe obrera el perd de mica en
mica. És centrifugada. Jo li diria a l'alcalde: "No intenti
impressionar més, que ja ha impressionat prou".