RAVALBLOG

ENTREVISTA | ITZIAR GONZÁLEZ VIRÓS
ARQUITECTA
?Crec que el consistori encara veu la participació com un problema?
La tècnica independent especialista en processos participatius creu que els dirigents de Barcelona porten ?massa anys? manant, cosa que suposa més rigidesa i conservadorisme


IItziar González (Barcelona, 1967) considera que ?la societat civil està curtcir-cuitada i no hi ha connecti-vitat?. Per això, aquesta professi-onal es defineix com ?arquitecta social?, qui intenta ?cosir argu-ments perquè les persones cons-trueixin conjuntament la ciutat?.
?Com s?ha de protegir el patri-moni arquitectònic?
?Normalment les ciutats tenen uns catàlegs proposats per arqui-tectes i historiadors, que són la base per dels corresponents plans especials de protecció. Això dóna com a resultat una sensació de muralla que ha de resistir i que impedeix la flexibilitat i el creixe-ment de la ciutat.
?...?
?L?actual manera de protegir el patrimoni és obsoleta. Hi ha una aproximació molt rígida cap als catàlegs. I acabes tenint unes eines del segle XIX. Unes eines que no són plans especials de pro-tecció, no són una bona idea.
?I quina és la bona idea?
?Pensar en l?ús dels espais. Tota l?estona estem parlant de consu-mir ciutat i no pensem en com la utilitzem. Volem una plaça: per fer quines coses? Els reptes de Badalona, quan em vaig posar a revisar el catàleg del 84, van ser dos. Un, relacionat amb el territori; que no siguin peces abstractes que floten, i per això vaig haver de vincular-ho a ele-ments invariables com les rieres. I el segon repte va ser l?activitat: obrir la possibilitat de transfor-mació dels edificis catalogats. Així, les masies disperses no poden continuar sent les unitats de producció d?abans, però si les valorem pel lloc que ocupen al territori i la seva vocació de gestionar l?entorn rural, podrem mantenir-les encara que arqui-tectònicament calgui refer-les. Hem de superar la cosa física i quedar-nos amb l?essència.
?No consisteix a fer una llista llarga de coses per preservar. Vol dir això?
?S?ha demostrat ineficaç. Aquest llistat que han fet al 22@ em sem-bla fantàstic, però no s?ha d?obli-dar l?activitat; el planejament del 22@ es carrega l?activitat pree-xistent. Per això els suggereixo als de Can Ricart que vagin amb compte si entren en el joc de voler preservar només patrimoni físic, perquè és el primer que salta.
?En aquest sentit, ells insistei-xen en la barreja d?usos...
?Parlen dels usos i de proxi-mitat. Si tu tens una instal·lació industrial i al costat un creatiu, és molt fàcil que aquest últim pensi a fer coses amb les teves màquines. No pot ser que una ciutat sigui només per dormir-hi o un polígon només per treballar-hi. El problema de Barcelona és que està deixant marxar els seus poetes. Marxa la creativitat a fora. I la ciutat només millora quan la fem tots junts.
?Expliqui?m com ho va fer per salvar com a patrimoni la fàbrica d?Anís del Mono.
?L?edifici tenia un valor arqui-tectònic determinat, però el que mantenia l?activitat era una ampliació on s?havien pogut des-envolupar una sèrie d?innovaci-ons tecnològiques que permetien conservar el procés tradicional de destil·lar el licor. Vam demos-trar que l?annex, l?afegit sense valor arquitectònic, era el que permetria salvar la fàbrica. Així es va aconseguir informatitzar la factoria i convertir-la en atractiu cultural: part de la gent que hi treballava s?ha reciclat i ara l?edi-fici està obert al públic. És un exemple de generar usos actuals: tecnològics i culturals. Aquest és el valor patrimonial per a mi. A més del fet que la població vol-gués conservar la fàbrica. I això em fa introduir un concepte molt important. El catàleg el fan savis, però el catàleg és també allò que la gent vol conservar; s?han de fer els catàlegs amb processos parti-cipatius: ha de sortir de la gent.
?La classe dirigent està dei-xant de banda el ciutadà?
?Qualsevol persona que es dediqui a la cosa pública mereix tots els meus respectes. Però el problema que té la nostra classe dirigent és que porta trenta anys governant, i no hi ha èsser viu que en trenta anys no pateixi un punt d?encarcarament de les seves fibres. Però això ho dic sense cap voluntat de crítica. No poden arriscar tant per un excés de res-ponsabilitat i de voler mantenir el que s?ha guanyat. Això els fa ser conservadors.
?Això pot fer que la ciutat s?aturi, no?
?Això pot fer el que explicava dels catàlegs; que es facin llistes d?espais verds aconseguits, d?equipaments adquirits, etcètera, però que ens quedem quiets. I això, la mateixa dinàmica de la ciutat ho dinamita. Si no són els creatius, perquè marxen, seran les immobiliàries. Perquè sem-pre hi haurà una força superior que els llistats de coses que es volen preservar. La ciutat ha de transformar-se de forma continu-ada. La conclusió per als nostres polítics? Renovar-se o morir. Han de ser més porosos. Alguns dels moviments veïnals que sorgeixen m?expliquen que tenen dificultats per acostar-se als polítics. Això a mi em sorprèn.
?Vostè té molta experiència en processos participatius a Barcelona. Com els veu?
?Després de Lesseps segueixo molt totes les iniciatives ciutada-nes. I em fan il·lusió perquè per a mi són processos de politització, en el sentit de polis: la ciutadania torna a prendre consciència que la gestió de la ciutat passa per ella. Penso que per a un polític tenir una ciutadania adormida ha de ser farragós. A més, les associacions de veïns ja disposen de molts tèc-nics i de gent molt més preparada que abans. Això és un goig.
?Però també és frustrant, per-què els polítics fa coses en con-tra de la ciutadania. Expulsen els creatius, no escolten en pro-cessos participatius...
?Jo crec que no se n?estan ado-nant, i no que ho estiguin igno-rant. En participació, exemples com Lesseps s?han donat o s?es-tan intentant incentivar: Trinitat Nova, Glòries, etcètera.
?Alguns diuen que l?Ajunta-ment confon participació amb simple notificació.
?La participació no és un mitjà, és una ideologia. O te la creus o no. Sincerament, crec que el consistori veu la participació com un problema. Però de fet crec que Barcelona no ha fet res perquè hi hagi musculatura participativa, ni la ciutadania, ni els tècnics, ni els polítics. Hi ha teixit muscular, però no musculatura. La demo-cràcia d?aquest país no ha fet res per la transmissió dels valors democràtics. La salut participati-va de la ciutat no és bona. I quan surt, l?Ajuntament no la fomenta.
?Estem anant al gimnàs?
?Can Ricart és un exercici de musculatura, el forat de la vergo-nya també, les jornades Repensar Barcelona també. L?Ajuntament no pot tirar endavant tot això, però pot deixar-ho créixer i no veure-ho com una amenaça. Que els polítics vegin que la gent els vol guiar. Quan et fas gran neces-sites ulleres. I les ulleres que s?haurien de posar els polítics són uns companys de viatge més joves i aliens a l?administració.
?Però ells ja han diagnosti-cat aquest problema de falta de connexió amb la ciutadania. Perquè no hi posen remei?
?No saben com. És parlar-ne, pensar-ho entre tots: periodis-tes, activistes, tècnics, etcètera. Només caldria que a l?Ajunta-ment no li importés sumar-se a aquesta gran pensada. Per què un polític no dubta? Perquè porta massa temps manant. Els reptes de Barcelona són fascinants i el que falta és que els polítics facin un fora de camp cinematogràfic perquè la ciutadania se sumi a ells en la construcció de la ciutat. Si no ens deixen, guanyarem nosal-tres perquè a les eleccions votem nosaltres. I també falta, com és lògic, la musculatura participativa que deia anteriorment.

ACTUAL, Metròpoli
DIJOUS 10 DE NOVEMBRE DE 2005