RAVALBLOG

EL PROBLEMA DE L'HABITATGE|EL PRESUMPTE DELICTE
Vivendes assetjades
? Un matrimoni del carrer de Robador, 29 explica com ha patit pressions per deixar la finca
? Assegura que el propietari els va oferir l'any passat 500 euros per anar-se'n

Afectats Purificación Mayoral i Jesús Rosales, ahir, al seu pis.
ROSA MARI SANZ
BARCELONA
A simple vista no dóna la impressió que allà hi visqui ningú. Per l'aspecte ruïnós. No hi ha timbres ni intèrfon a l'entrada i les rovellades i destrossades bústies que s'aprecien des de la porta de barrots, sense vidres, semblen corroborar-ho. No obstant, a la finca del número 29 del carrer de Robador, al Raval, hi queden 4 de 20 veïns, els que els propietaris no han aconseguit fer marxar. "Ens haurien de donar un premi per viure aquí", definia ahir un d'ells, Jesús Rosales, mentre obria l'entrada de la finca per relatar el seu periple.
Malgrat l'escassa il.luminació, per no dir nul.la, ja que en tota l'escala hi deu haver un parell de bombetes que funcionen --"les altres es fonen perquè hi ha curtcircuits, ja que la instal.lació és molt vella", aclaria Jesús--, no passa desapercebut que aquesta finca fa anys que no veu una mà de pintura. Ni un mínim retoc. Escombrada sí que ho està, ja que d'això se n'encarrega aquest veí del segon quarta, on viu amb la seva dona, Purificación Mayoral, des de fa un parell de dècades.

Talls d'aigua i llum
Ells saben el que és patir les armes més típiques del que vol fer fora un llogater: no cobrar els rebuts de lloguer mensual, i talls d'aigua i llum constants. No cal parlar de la falta de manteniment de l'immoble. En el seu cas, el matrimoni, que paga 100 euros al mes, va guanyar un judici contra la propietat que confirmava la pròrroga forçosa del seu contracte. "El més vergonyós és que l'any passat, abans de la sentència, em van oferir 500 euros perquè me n'anés d'aquí. Al final van pujar a 600", explicava, ja al menjador del seu pis, per recordar acte seguit que la seva pensió és de 300 euros escassos, i la de la seva dona, de 400.
Els propietaris, no obstant, van recórrer l'abril del 2005. "Ara ja m'ofereixen 15.000 euros i em diuen que m'estan buscant també una casa en un poble, perquè me'n vagi, però em parlen de localitats on no hi ha ni una ànima, i per això són barats", seguia.
El matrimoni parla de nervis i de por. "I tant que se'n passa. En tota la finca només hi vivim sis persones i hi ha molts pisos buits. Encara que mai han entrat a ocupar-los, a vegades ens hem trobat amb drogoaddictes que es punxaven a l'entrada", assegura.
Que no entrin al pis de davant se n'ha encarregat Jesús, ja que hi ha col.locat un cadenat. "Totes les reparacions del pis les ha fet ell sempre", diu Purificación. I aquestes reparacions són canviar tota la instal.lació de la llum, que "era un perill", les rajoles, pintar, instal.lar aigua calenta o col.locar un fins llavors inexistent plat de dutxa.

Medicaments per als nervis
També es queixen de sentir-se sols en la seva batalla. Almenys, per part de l'Administració, en la qual ara confien perquè resolgui un problema que un veí, Manel González, fa tres anys que denuncia. "Si no fos per ell no hauríem aconseguit res. No saps els diners que s'ha gastat en advocats per ajudar-nos a tots", coincideix la parella sobre el líder de la denúncia veïnal.
No obstant, Purificación i Jesús reconeixen estar cansats de tres anys d'incertesa que, expliquen, els ha portat a medicar-se per calmar els nervis, i diuen que no descarten acceptar una oferta del propietari d'anar-se'n a un altre lloc si els acaba convencent. Això sí, pel mateix preu. I abans d'acomiadar- se, amb la temperància i paciència que Jesús justifica per la seva veterania, assenyala el forat de l'escala per dir: "L'any passat allà sota hi havia unes rates enormes. Però ja les vam matar".

El Periódico, 28 d'octubre