RAVALBLOG

Clicka dins la pantalla per veure el vídeo


"La ciutat suplantada"

La ciutat suplantada es un exercici col·lectiu per tornar a anomenar i donar sentit a paraules que han perdut el seu significat, és un assaig polifònic que recòrre diferents espais de la ciutat amb algunes de les persones vinculades al projecte REpensar Barcelona_REcuperar la Ciutat.

Amb la participació de:
Manel Aisa, Joan Martínez Alier, Adolf Castaños, Antoni Castells, Manuel Delgado, Luís Andrés Edo, Raquel Fosalba, Eduard Masjuan, Bernat Muniesa, José Luís Oyón.

Etiquetes de comentaris: video

A la Barceloneta ens neguem a ser un barri turístic





?Després de saber que en els darrers quatre mesos s'han concedit 55 llicències d'apartaments turístics, malgrat que l'Ajuntament s'havia compromès a perseguir-los, i no a fomentar-los. Són 55 habitatges menys.

?Després de conèixer la possibilitat que s'eliminin els aparcaments del barri sense que hi hagi cap alternativa per aparcar, i de saber que es transformaran molts carrers, sense que els veïns poguem decidir quins ni com, malgrat que el Districte s'havia compromès a fer un barri per a i amb els veïns.
?Després d'assabentar-nos que no s'ha canviat res del ?gpla dels ascensors?h, que segueix vigent, sobrevolant el barri i els seus veïns amb menys ingressos com un voltor carronyer; que no hi ha cap paper, cap acord formal per a canviar el ?gpla?h, malgrat que la regidora ha anunciat a bombo i plateret que modificaria el pla i que fins s'esforçaria per anul·lar-lo.

?Després de saber que 1.220.000 euros de la Llei de barris es destinaran al Taller Barceloneta i als seus programes de participació; sabent que el que ells anomenen "participació" és només una consulta als veïns per quedar bé; mentre prometen fer un barri a mida dels veïns i buscar solució als problemes socials i d'habitatge que hi ha en un barri popular que lluita per continuar sent-ho.

?Després de constatar que perquè la Llei de barris beneficïi realment els veïns i veïnes, haurem de tornar escarrassar-nos-hi; perquè 740.000 euros de la Llei de barris es dedicaran a construir l'Esplai de mar, amb una empresa privada que ho gestionarà i en treurà beneficis; malgrat que s'havien compromès a invertir en benefici del veí i no del lliure mercat: inversió pública i benefici privat.

?Després de veure com l'Ajuntament ha donat el vist-i-plau a la pujada de tarifes del Club Natació Atlètic Barceloneta, tot i haver proclamat que el que volen és ajudar la gent gran i els jubilats.

?Després de veure dia rere dia com veïns de tota la vida, o que van venir i van decidir quedar-se, han de marxar perquè l'especulació els fa fora del barri i l'Ajuntament no fa res per regular els preus; tot i les promeses en temps d'eleccions de protegir el veí i de garantir el dret a l'habitatge.

?Després de comprovar un cop més que els veïns no comptem si no som rentables econòmicament i veure com s'inverteix més en equipaments per al turisme (Hotel Vela, Bus Turístic) que en solucionar els problemes del barri; després d'adonar-nos, cada cop que es rescindeix un contracte de lloguer, o quan l'Ajuntament negocia amb el Port (Hotel Vela i Nova Bocana), que no pot ser que els pobres visquem davant del mar...

?Després de tot això, tornem a tenir clar que si no ens volen sentir, ens farem escoltar; que si no ens volen davant del mar, ens n'hauran de treure a la força; que si intenten fer-nos enfrontar entre nosaltres (tot dient que és el veí el que especula, i oblidant que és l'Ajuntament el que ha de regular), ens unirem i deixarem clar que la Barceloneta no és un barri turístic, sinó un barri popular, i que seguirà sent-ho.

Per tot això, exigim:

> L'anul·lació definitiva del ?pla dels ascensors?.
> El tancament de tots els apartaments turístics, que no es concedeixi cap més llicència, i la conversió d'aquests pisos en habitatges de lloguer social.
> Que no s'eliminin places d'aparcament si abans no hi ha una alternativa clara sobre on aparcar a preu popular dins del barri, així com un compromís que no es concediran més terrasses de bar en carrers peatonalitzats.
> Regular els preus dels habitatges, sobretot els de lloguer.
> Rebaixar les quotes del CNAB (sobretot per als jubilats), i compromís que cap equipament públic tindrà gestió i beneficis privats..
> Que s'inverteixin els diners de la Llei de barris en solucionar els problemes d'especualció existents (construcció d'habitatge de lloguer social i adquisició d'edificis amb la mateixa finalitat per a les persones que viuen al barri actualment), i els problemes socials (sostre per als sense-sostre, construcció d'una escola-bressol, ajuda a les famílies a l'atur...)
> Frenar l'especualció al barri i protegir els veïns amb mesures i compromisos reals i no només amb bones paraules.

Pots adherir-te a aquest manifest amb la teva firma. Vine els dissabtes al matí a la plaça del Poeta Boscà i els dilluns, dimarts i dijous de 17 a 19h al carrer Pescadors 49. L'assemblea de la Plataforma per la Defensa de la Barceloneta i l'avv l'òstia és cada dimarts a les 20h a Pescadors

Etiquetes de comentaris: acció, gentrificació, video

ENLLAÇ DEL VÍDEO DE PROPAGANDA DE LA LLEI PEL DRET A L?HABITATGE EN QUÈ S?UTILITZA LA IMATGE DE MANEL GONZÁLEZ:

http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_id_video=9034&p_id_estrat=&p_ordre_dia=&p_origen=cerca

Etiquetes de comentaris: mobbing, video

Una veintena de persones han impedit l'accés del secretari judicial al pis de l'últim llogater del número 29 del carrer Robador de Barcelona. S'està a l'espera de conèixer oficialment si s'ha suspés l'ordre.

COMUNICAT::

Un cop més tornem a cridar la vostra atenció sobre un fenomen i un cas malauradament conegut des de fa anys per tothom, l?assetjament immobiliari als veïns del número 29 del carrer Robador. Aquesta escala, situada al períme-tre de l?Illa Robador ?una operació urbanística al voltant de la qual l?especulació, el mobbing i l?expulsió dels veïns han estat la tònica general?, s?ha convertit en un exemple paradigmàtic del que ha passat i continua pas-sant de manera silenciosa en moltes llars de Ciutat Vella i d?altres barris de Barcelona.

Com s?ha repetit prou vegades, entre l?any 2001 i el 2003 l?edifici es va vendre quatre cops, augmentant exponencialment el seu valor a cada traspàs, malgrat la progressiva degradació i l?abandonament de la finca. Com en molts altres casos (com es pot constatar, sense anar més lluny, al mateix carrer, als números 31 i 33), en aquestes compravendes les irregularitats també van ser la tònica: inscripcions en què els inquilins desapareixien (amb la connivència del registrador de la propietat), vulneració del dret de compra preferent dels llogaters, etc., etc.

L?objectiu dels successius propietaris de la finca ha estat ben clar des del prin-cipi: aconseguir el buidat de l?edifici per destinar-lo a un altre ús i satisfer les expectatives de rendiment generades per la revalorització de la zona. Avui dia podem dir que aquest objectiu s?ha acomplert: de la vintena de famílies que hi vivien l?any 2001, ara només hi queda un llogater que està a punt de ser des-nonat, en Manel González, i un local en ús als baixos, que està a punt de tan-car.

Les pressions sofertes pels veïns durant aquests anys han estat profusament recollides pels mitjans de comunicació: talls d?aigua i de llum, degradació de-liberada de la finca, abandonament i tapiat de pisos buits plens d?escombraries per afavorir la invasió de rates, negativa a cobrar els lloguers i obertura de processos de desnonament, amenaces verbals i mitjançant burofaxs, sol·licitud de declaració de ruïna, etc., etc. Però malgrat que les administracions públiques i els mitjans de comunicació n?han estat testimonis directes, aquests fets s?han succeït i prolongat en el temps en un clima d?absoluta impunitat, inaudita en un país ?desenvolupat? com el nostre, tal com reconeixia el de-sembre del 2006 el relator especial per l?Habitatge de Nacions Unides, el Sr. Miloon Kothari.

Malgrat la persistent denúncia dels veïns i de nombrosos col·lectius i associa-cions de Ciutat Vella la resta de Barcelona, i malgrat els successius anuncis de mesures i serveis d?atenció als afectats fets per l?Ajuntament i la Generalitat des de l?any 2003, la passivitat institucional davant aquestes situacions també ha estat la tònica, i no ha fet més que reforçar el clima general d?impunitat. L?abisme entre la xifra de més de 10.000 afectats donada fa dos anys pel mateix conseller d?Habitatge, Francesc Baltasar, i els 7 casos derivats pels serveis municipals d?atenció al consumidor al llarg dels últims quatre anys, in-dica fins a quin punt som lluny d?una consideració i una actuació conseqüent per part de les administracions públiques davant aquestes greus vulneracions de drets bàsics dels ciutadans.

El fet que les darreres setmanes s?hagi conegut la primera sentència penal condemnatòria d?un cas d?assetjament immobiliari (el del carrer Servet), si bé suposa un precedent importantíssim, no deixa de posar en evidència, per la seva excepcionalitat, els nombrosos esculls que encara cal superar tant a nivell institucional com judicial perquè aquest fenomen sigui combatut i eradicat: els veïns que van denunciar els fets han vist satisfeta la seva demanda tres anys després d?haver hagut d?abandonar el seu domicili, i a més ho han hagut de fer sense el concurs de cap institució pública, amb les dificultats i els costos que això suposa, cosa que resulta inaccessible a la majoria d?afectats per aquestes pràctiques.

L?evolució del cas Robador proporciona un exemple dels esculls judicials i la manca de voluntat de les institucions per aturar aquest fenomen. Els col·lectius que des de l?any 2003 han donat suport i han denunciat la situació dels veïns de la finca, s?han reunit amb la Generalitat i l?Ajuntament més d?una dotzena de vegades des del juny del 2006, i han vehiculat tres denúncies a Fiscalia, sense que en cap cas s?hagi acordat una sola mesura encaminada a la pro-tecció dels drets dels inquilins; en el millor dels casos, les pressions han de-sembocat en el reallotjament dels veïns fora de la finca i a càrrec de l?erari públic. Les causes penals interposades, d?altra banda, romanen en els llimbs de la judicatura a l?espera que algun magistrat les examini amb l?atenció que mereixen.

Tot i així, en Manel González s?ha convertit els darrers anys en un referent de la lluita veïnal contra el mobbing. Gràcies al seu coratge i a la seva resistència, no només alguns dels seus veïns han pogut salvar-se d?anar a parar al carrer, sinó que, molt més enllà, el mobbing immobiliari ha sortit de la invisibilitat i ha estat reconegut (si més no mediàticament) com una realitat punyent. Tant és així que la seva imatge s?ha utilitzat fins i tot en un vídeo promocional editat per la Generalitat amb motiu de la presentació de la Llei del Dret a l?Habitatge, fet que el dia del seu desnonament només podem contemplar com un sar-casme intolerable.

Avui, com dèiem, en Manel González és l?únic veí que queda la finca. Arran de la presentació de la querella criminal ara fa un any per part dels veïns, la propietat de l?edifici es va afanyar a pactar amb la resta d?inquilins (tres) una sortida silenciosa amb indemnitzacions i reallojaments, sortida que (compren-siblement, tenint en compte la seva precària situació) van acabar acceptant. Per la seva banda, l?arrendatària del local continua rebent pressions perquè accepti l?oferta que li ofereixen, sota l?amenaça que les properes setmanes ini-ciaran unes obres per a les quals no disposen de llicència, i que les iniciaran precisament pels baixos, cosa que posa de manifest la indiferència i la immuni-tat amb què els assetjadors continuen actuant fins al dia d?avui.

El fet que en Manel González s?hagi significat com el cap visible de la denúncia del cas ha motivat que els propietaris l?hagin exclòs de qualsevol tracte i s?hi hagin acarnissat fins a l?últim moment. Davant l?anunci de l?execució del seu desnonament, el Districte de Ciutat Vella li ha ofert un pis de reallotjament de titularitat pública, pis que ha acceptat, conscient que no li queda altra alterna-tiva, ateses les seves circumstàncies econòmiques i el seu estat de salut. Un cop més, doncs, la despesa social d?una operació especulativa duta a terme amb un alt nivell de violència anirà a càrrec de l?Administració.

Ben aviat, doncs, la finca quedarà buida. L?objectiu dels assetjadors s?haurà acomplert, i un cop més en sortiran impunes.

Davant aquest final ignominiós, les associacions i col·lectius que hem donat suport als veïns de Robador 29 en la denúncia del cas, reiterem un cop més les demandes que els darrers anys hem fet tant a l?Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya. Perquè un exemple de lluita i resitència no es converteixi en un exemple d?impunitat, perquè el cas Robador no es rubriqui amb la validació d?aquesta impunitat, reclamem un cop més a les Administra-cions que es personin com a acusació pública en aquest i altres casos d?assetjament immobiliari, i reclamem a l?Ajuntament de Barcelona que executi subsidiàriament les obres de rehabilitació requerides i que expropiï la finca i en destini els pisos buits a pisos de lloguer social i assequible.

Barcelona, 1 de desembre del 2008

Comunicat signat per:
Coordinadora contra l'especulació del Raval
Taller VIU
AAVV Casc Antic
Observatori de drets humans DESC
Veïns en defensa de la Barcelona Vella
Arquitectes sense fronteres
Federació d'associacions de veïns de Barcelona FAVB

Etiquetes de comentaris: mobbing, video

"L?Òstia" és l'àlies del barri de la Barceloneta, el mariner, el més típic de la ciutat. Barcelona s'ha convertit en una destinació turística de primer ordre i la Barceloneta és el primer barri a notar aquests canvis: augment espectacular del preu de l'habitatge, cases que es transformen en apartaments per a turistes i reformes urbanístiques que han suscitat polèmica. Els veïns, en la seva majoria ancians, senten que ningú compte amb ells perquè com diuen "la Barceloneta aspira a convertir-se en la Miami d'Europa".

Etiquetes de comentaris: video

Querella criminal contra l'assetjament immobiliari

Roda de premsa:
divendres 23 a les 12 h a la seu de la Favb, c/ Obradors 10, baixos

Des de fa més de quatre anys els veïns del número 29 del carrer Robador han sofert tota mena de pressions per part de la propietat de la finca, TARAVAUS 8085 SL i MANCIA 2003 SL, perquè abandonin els seus pisos. L'any 2003 eren una vintena els pisos habitats en aquesta escala. Avui només hi queden quatre famílies i un local als baixos. Al llarg d'aquests anys, Manel González, el veí més jove de l'escala, no ha cessat en la denúncia del mobbing i les males pràctiques del mercat immobiliari, que s'han convertit en la tònica al voltant de l'illa Robador. La seva denúncia ha convertit aquest cas en un emblema de l'assetjament immobiliari a Ciutat Vella.

Malgrat tot, han passat quatre anys i la situació no ha canviat, ni per als veïns de Robador 29 ni per als milers d'afectats de mobbing arreu de Catalunya. El proper dimarts 27 de novembre està previst el desnonament de Manel González. Davant d'aquesta situació, diverses entitats civils i col?lectius que fa temps que treballen contra l'assetjament immobiliari han decidit denunciar públicament aquests fets i presentar una querella criminal contra les immobiliàries responsables d'aquesta situació.

A la roda de premsa intervindran:
Eva Fernàndez, presidenta de la Favb,
Jaume Asens, de la Comissió de Defensa del Col?legi d'Advocats,
Pere Pujol, d?Arquitectes Sense Fronteres,
Pere Farré, de la Coordinadora Contra l?Especulació del Raval i el Taller VIU,
Manel González, veí de Robador 29.


Donen suport a aquesta iniciativa les entitats següents:
Arquitectes Sense Fronteres
Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans
Associació de Veïns del Casc Antic
Comissió de Defensa del Col?legi d'Advocats
Coordinadora Contra l'Especulació del Raval
Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
Observatori Desc
Taller VIU, contra la Violència Immobiliària i Urbanística
Veïns en Defensa de la Barcelona Vella

Etiquetes de comentaris: video