RAVALBLOG
www.coordinadoraraval.org19.12.08
Comunicat de premsa Robadors 29, 18 de desembre 08
Aquest matí, el que ha estat probablement el cas d?assetjament immobiliari més emblemàtic de Barcelona els últims cinc anys s?ha rubricat amb un episodi lamentable: el desnonament de l?últim veí que quedava a Robador 29 amb un desplegament de forces de seguretat que només es pot qualificar d?esperpèntic. Manel González, el darrer llogater de les prop de vint famílies que fa cinc anys vivien a l?immoble, i que, davant els ulls de totes les institucions, han sofert la vulneració sistemàtica dels seus drets bàsics fins a ser finalment expulsats de les seves llars, ha dut a terme una importantíssima tasca de denúncia de l?assetjament tant a nivell públic com legal, fins al punt que s?ha convertit en un referent de la lluita contra el mobbing més enllà i tot de la nostra ciutat. Tant és així que la seva imatge ha estat utilitzada fins i tot en un vídeo de la Generalitat de propaganda de la nova Llei pel Dret a l?Habitatge.
La seva resistència exemplar, però, no li ha estalviat la mateixa fi que als seus veïns. Ben al contrari, en una mostra d?acarnissament inaudita, el seu desnonament s?ha dotat d?una escenificació deliberadament humiliant i alliçonadora: a quarts de deu del matí, dues hores abans de la roda de premsa que havíem convocat al seu domicili i aprofitant que ha sortit un moment de casa per iniciar el trasllat de les seves pertinences al pis de reallotjament que ahir mateix li va assignar el Districte de Ciutat Vella, un dispositiu extraordinari de mossos d?esquadra i funcionaris dels jutjats han entrat al seu pis i li han segellat la porta perquè no pogués tornar a accedir-hi. Amb un desplegament d?operaris inaudit, que incloïa un metge forense i un equip d?especialistes en zoonosi (desparasitació), els mossos d?esquadra han procedit al buidat del seu pis impedint-li en tot moment l?entrada a la casa, i disposant a l?exterior un cordó de seguretat format per dues dotacions d?antidisturbis, en una parada més pròpia d?una batuda criminal que del llançament d?un llogater.
D?aquesta manera, a la gratuïtat del procediment extraordinari de desnonament ordenat per la magistrada María del Pilar Ledesma Ibáñez, tot i estar assabentada del compromís del Districte de Ciutat Vella de reallotjar Manel González en un termini de pocs dies, s?ha sumat l?absurditat igualment demostrativa del desplegament policial d?aquest matí, que només podem entendre com una acció intimidatòria i exemplaritzant adreçada als veïns i veïnes i als col?lectius que s?han mobilitzat pacíficament per denunciar aquests fets i per intentar aturar-los.
Si fa dos anys el relator especial per l?Habitatge de Nacions Unides, el Sr. Miloon Kothari, qualificava la situació dels veïns de Robador 29 d?inaudita en un país ?desenvolupat? com el nostre, avui, davant l?espectacle de l?acarnissament en el desnonament de Manel González i de la ratificació de la impunitat dels seus assetjadors, que han vist premiades les seves pressions amb el concurs final de la judicatura i les forces de seguretat, només podem dir que ens sembla impropi d?un estat de dret.
Els col?lectius que des de fa cinc anys hem donat suport als veïns de Robador 29 i hem denunciat la violència a què estaven sotmesos, instem el Districte de Ciutat vella i el responsable del desplegament policial d?aquest matí a que ofereixin explicacions per aquests fets inadmissibles. I, en segon lloc, ens ratifiquem en les demandes que des de fa dos anys hem fet tant a l?Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya, perquè el lamentable episodi del desnonament de Manel González no suposi el tancament en fals d?aquest cas emblemàtic d?assetjament immobiliari a Barcelona. Perquè un exemple de lluita i resistència no es converteixi en un exemple d?impunitat, reclamem un cop més a les Administracions que es personin com a acusació pública en aquest i altres casos d?assetjament immobiliari, i reclamem a l?Ajuntament de Barcelona que executi subsidiàriament les obres de rehabilitació requerides i que expropiï la finca i en destini els pisos buits a pisos de lloguer social i assequible.
Barcelona, 17 de desembre del 2008
Coordinadora Contra l?Especulació del Raval, Taller Contra la Violència Immobiliària i Urbanística, Associació de Veïns del Casc Antic, Observatori DESC, Veïns en Defensa de la Barcelona Vella, Arquitectes Sense Fronteres i Federació d?Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona.
(Us adjuntem el text que pensàvem llegir durant la roda de premsa que havíem convocat a les 12 del migdia i que finalment no s?ha pogut dur a terme. Com podreu comprovar, algunes de les consideracions que hi fèiem s?han vist àmpliament superades pels fets d?aquest matí.)
La seva resistència exemplar, però, no li ha estalviat la mateixa fi que als seus veïns. Ben al contrari, en una mostra d?acarnissament inaudita, el seu desnonament s?ha dotat d?una escenificació deliberadament humiliant i alliçonadora: a quarts de deu del matí, dues hores abans de la roda de premsa que havíem convocat al seu domicili i aprofitant que ha sortit un moment de casa per iniciar el trasllat de les seves pertinences al pis de reallotjament que ahir mateix li va assignar el Districte de Ciutat Vella, un dispositiu extraordinari de mossos d?esquadra i funcionaris dels jutjats han entrat al seu pis i li han segellat la porta perquè no pogués tornar a accedir-hi. Amb un desplegament d?operaris inaudit, que incloïa un metge forense i un equip d?especialistes en zoonosi (desparasitació), els mossos d?esquadra han procedit al buidat del seu pis impedint-li en tot moment l?entrada a la casa, i disposant a l?exterior un cordó de seguretat format per dues dotacions d?antidisturbis, en una parada més pròpia d?una batuda criminal que del llançament d?un llogater.
D?aquesta manera, a la gratuïtat del procediment extraordinari de desnonament ordenat per la magistrada María del Pilar Ledesma Ibáñez, tot i estar assabentada del compromís del Districte de Ciutat Vella de reallotjar Manel González en un termini de pocs dies, s?ha sumat l?absurditat igualment demostrativa del desplegament policial d?aquest matí, que només podem entendre com una acció intimidatòria i exemplaritzant adreçada als veïns i veïnes i als col?lectius que s?han mobilitzat pacíficament per denunciar aquests fets i per intentar aturar-los.
Si fa dos anys el relator especial per l?Habitatge de Nacions Unides, el Sr. Miloon Kothari, qualificava la situació dels veïns de Robador 29 d?inaudita en un país ?desenvolupat? com el nostre, avui, davant l?espectacle de l?acarnissament en el desnonament de Manel González i de la ratificació de la impunitat dels seus assetjadors, que han vist premiades les seves pressions amb el concurs final de la judicatura i les forces de seguretat, només podem dir que ens sembla impropi d?un estat de dret.
Els col?lectius que des de fa cinc anys hem donat suport als veïns de Robador 29 i hem denunciat la violència a què estaven sotmesos, instem el Districte de Ciutat vella i el responsable del desplegament policial d?aquest matí a que ofereixin explicacions per aquests fets inadmissibles. I, en segon lloc, ens ratifiquem en les demandes que des de fa dos anys hem fet tant a l?Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya, perquè el lamentable episodi del desnonament de Manel González no suposi el tancament en fals d?aquest cas emblemàtic d?assetjament immobiliari a Barcelona. Perquè un exemple de lluita i resistència no es converteixi en un exemple d?impunitat, reclamem un cop més a les Administracions que es personin com a acusació pública en aquest i altres casos d?assetjament immobiliari, i reclamem a l?Ajuntament de Barcelona que executi subsidiàriament les obres de rehabilitació requerides i que expropiï la finca i en destini els pisos buits a pisos de lloguer social i assequible.
Barcelona, 17 de desembre del 2008
Coordinadora Contra l?Especulació del Raval, Taller Contra la Violència Immobiliària i Urbanística, Associació de Veïns del Casc Antic, Observatori DESC, Veïns en Defensa de la Barcelona Vella, Arquitectes Sense Fronteres i Federació d?Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona.
(Us adjuntem el text que pensàvem llegir durant la roda de premsa que havíem convocat a les 12 del migdia i que finalment no s?ha pogut dur a terme. Com podreu comprovar, algunes de les consideracions que hi fèiem s?han vist àmpliament superades pels fets d?aquest matí.)
Etiquetes de comentaris: mobbing
3.12.08
Canal Parlament
ENLLAÇ DEL VÍDEO DE PROPAGANDA DE LA LLEI PEL DRET A L?HABITATGE EN QUÈ S?UTILITZA LA IMATGE DE MANEL GONZÁLEZ:
http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_id_video=9034&p_id_estrat=&p_ordre_dia=&p_origen=cerca
http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_id_video=9034&p_id_estrat=&p_ordre_dia=&p_origen=cerca
Etiquetes de comentaris: mobbing, video
1.12.08
ATURAT Desnonament/Deshaucio Robador 29
Una veintena de persones han impedit l'accés del secretari judicial al pis de l'últim llogater del número 29 del carrer Robador de Barcelona. S'està a l'espera de conèixer oficialment si s'ha suspés l'ordre.
COMUNICAT::
Un cop més tornem a cridar la vostra atenció sobre un fenomen i un cas malauradament conegut des de fa anys per tothom, l?assetjament immobiliari als veïns del número 29 del carrer Robador. Aquesta escala, situada al períme-tre de l?Illa Robador ?una operació urbanística al voltant de la qual l?especulació, el mobbing i l?expulsió dels veïns han estat la tònica general?, s?ha convertit en un exemple paradigmàtic del que ha passat i continua pas-sant de manera silenciosa en moltes llars de Ciutat Vella i d?altres barris de Barcelona.
Com s?ha repetit prou vegades, entre l?any 2001 i el 2003 l?edifici es va vendre quatre cops, augmentant exponencialment el seu valor a cada traspàs, malgrat la progressiva degradació i l?abandonament de la finca. Com en molts altres casos (com es pot constatar, sense anar més lluny, al mateix carrer, als números 31 i 33), en aquestes compravendes les irregularitats també van ser la tònica: inscripcions en què els inquilins desapareixien (amb la connivència del registrador de la propietat), vulneració del dret de compra preferent dels llogaters, etc., etc.
L?objectiu dels successius propietaris de la finca ha estat ben clar des del prin-cipi: aconseguir el buidat de l?edifici per destinar-lo a un altre ús i satisfer les expectatives de rendiment generades per la revalorització de la zona. Avui dia podem dir que aquest objectiu s?ha acomplert: de la vintena de famílies que hi vivien l?any 2001, ara només hi queda un llogater que està a punt de ser des-nonat, en Manel González, i un local en ús als baixos, que està a punt de tan-car.
Les pressions sofertes pels veïns durant aquests anys han estat profusament recollides pels mitjans de comunicació: talls d?aigua i de llum, degradació de-liberada de la finca, abandonament i tapiat de pisos buits plens d?escombraries per afavorir la invasió de rates, negativa a cobrar els lloguers i obertura de processos de desnonament, amenaces verbals i mitjançant burofaxs, sol·licitud de declaració de ruïna, etc., etc. Però malgrat que les administracions públiques i els mitjans de comunicació n?han estat testimonis directes, aquests fets s?han succeït i prolongat en el temps en un clima d?absoluta impunitat, inaudita en un país ?desenvolupat? com el nostre, tal com reconeixia el de-sembre del 2006 el relator especial per l?Habitatge de Nacions Unides, el Sr. Miloon Kothari.
Malgrat la persistent denúncia dels veïns i de nombrosos col·lectius i associa-cions de Ciutat Vella la resta de Barcelona, i malgrat els successius anuncis de mesures i serveis d?atenció als afectats fets per l?Ajuntament i la Generalitat des de l?any 2003, la passivitat institucional davant aquestes situacions també ha estat la tònica, i no ha fet més que reforçar el clima general d?impunitat. L?abisme entre la xifra de més de 10.000 afectats donada fa dos anys pel mateix conseller d?Habitatge, Francesc Baltasar, i els 7 casos derivats pels serveis municipals d?atenció al consumidor al llarg dels últims quatre anys, in-dica fins a quin punt som lluny d?una consideració i una actuació conseqüent per part de les administracions públiques davant aquestes greus vulneracions de drets bàsics dels ciutadans.
El fet que les darreres setmanes s?hagi conegut la primera sentència penal condemnatòria d?un cas d?assetjament immobiliari (el del carrer Servet), si bé suposa un precedent importantíssim, no deixa de posar en evidència, per la seva excepcionalitat, els nombrosos esculls que encara cal superar tant a nivell institucional com judicial perquè aquest fenomen sigui combatut i eradicat: els veïns que van denunciar els fets han vist satisfeta la seva demanda tres anys després d?haver hagut d?abandonar el seu domicili, i a més ho han hagut de fer sense el concurs de cap institució pública, amb les dificultats i els costos que això suposa, cosa que resulta inaccessible a la majoria d?afectats per aquestes pràctiques.
L?evolució del cas Robador proporciona un exemple dels esculls judicials i la manca de voluntat de les institucions per aturar aquest fenomen. Els col·lectius que des de l?any 2003 han donat suport i han denunciat la situació dels veïns de la finca, s?han reunit amb la Generalitat i l?Ajuntament més d?una dotzena de vegades des del juny del 2006, i han vehiculat tres denúncies a Fiscalia, sense que en cap cas s?hagi acordat una sola mesura encaminada a la pro-tecció dels drets dels inquilins; en el millor dels casos, les pressions han de-sembocat en el reallotjament dels veïns fora de la finca i a càrrec de l?erari públic. Les causes penals interposades, d?altra banda, romanen en els llimbs de la judicatura a l?espera que algun magistrat les examini amb l?atenció que mereixen.
Tot i així, en Manel González s?ha convertit els darrers anys en un referent de la lluita veïnal contra el mobbing. Gràcies al seu coratge i a la seva resistència, no només alguns dels seus veïns han pogut salvar-se d?anar a parar al carrer, sinó que, molt més enllà, el mobbing immobiliari ha sortit de la invisibilitat i ha estat reconegut (si més no mediàticament) com una realitat punyent. Tant és així que la seva imatge s?ha utilitzat fins i tot en un vídeo promocional editat per la Generalitat amb motiu de la presentació de la Llei del Dret a l?Habitatge, fet que el dia del seu desnonament només podem contemplar com un sar-casme intolerable.
Avui, com dèiem, en Manel González és l?únic veí que queda la finca. Arran de la presentació de la querella criminal ara fa un any per part dels veïns, la propietat de l?edifici es va afanyar a pactar amb la resta d?inquilins (tres) una sortida silenciosa amb indemnitzacions i reallojaments, sortida que (compren-siblement, tenint en compte la seva precària situació) van acabar acceptant. Per la seva banda, l?arrendatària del local continua rebent pressions perquè accepti l?oferta que li ofereixen, sota l?amenaça que les properes setmanes ini-ciaran unes obres per a les quals no disposen de llicència, i que les iniciaran precisament pels baixos, cosa que posa de manifest la indiferència i la immuni-tat amb què els assetjadors continuen actuant fins al dia d?avui.
El fet que en Manel González s?hagi significat com el cap visible de la denúncia del cas ha motivat que els propietaris l?hagin exclòs de qualsevol tracte i s?hi hagin acarnissat fins a l?últim moment. Davant l?anunci de l?execució del seu desnonament, el Districte de Ciutat Vella li ha ofert un pis de reallotjament de titularitat pública, pis que ha acceptat, conscient que no li queda altra alterna-tiva, ateses les seves circumstàncies econòmiques i el seu estat de salut. Un cop més, doncs, la despesa social d?una operació especulativa duta a terme amb un alt nivell de violència anirà a càrrec de l?Administració.
Ben aviat, doncs, la finca quedarà buida. L?objectiu dels assetjadors s?haurà acomplert, i un cop més en sortiran impunes.
Davant aquest final ignominiós, les associacions i col·lectius que hem donat suport als veïns de Robador 29 en la denúncia del cas, reiterem un cop més les demandes que els darrers anys hem fet tant a l?Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya. Perquè un exemple de lluita i resitència no es converteixi en un exemple d?impunitat, perquè el cas Robador no es rubriqui amb la validació d?aquesta impunitat, reclamem un cop més a les Administra-cions que es personin com a acusació pública en aquest i altres casos d?assetjament immobiliari, i reclamem a l?Ajuntament de Barcelona que executi subsidiàriament les obres de rehabilitació requerides i que expropiï la finca i en destini els pisos buits a pisos de lloguer social i assequible.
Barcelona, 1 de desembre del 2008
Comunicat signat per:
Coordinadora contra l'especulació del Raval
Taller VIU
AAVV Casc Antic
Observatori de drets humans DESC
Veïns en defensa de la Barcelona Vella
Arquitectes sense fronteres
Federació d'associacions de veïns de Barcelona FAVB
Etiquetes de comentaris: mobbing, video
30.11.08
El proper dilluns desnonaran al darrer veí de Robador 29
CONVOCATÒRIA: Dilluns 1 de desembre
A les 9.00 del matí a Robador 29
(metro Liceu o Paral·lel)
El proper dilluns desnonaran al darrer veí de Robador 29
Després de cinc anys denunciant la situació d'assetjament immobiliari al que les empreses TARAVAUS 8086 SL i MANCIA 2003 SL han sotmès als veïns de la finca del c/ Robador n.º29, davant la passivitat de les institucions, el darrer llogater que quedava a la finca té ordre judicial de desnonament pel proper dilluns 1 de desembre.
L'abandonament de la finca, la pressió i l'assetjament psicològics, els talls de llum i aigua, els burofax amb amenaces velades i les estratagemes de tot tipus per fer que els veïns renunciïn als drets vigents en els seus contractes, s'han anat repetint des de 2001 i amb successius propietaris fins el dia d'avui. Des de fa quatre anys aquesta situació ha estat denunciada tant en els mitjans de comunicació com en els jutjats i davant les pròpies administracions. De fet, sobre aquesta situació s'han produït converses, primer amb la Generalitat de Catalunya (entre 2006 i 2007) i posteriorment amb el Districte de Ciutat Vella (entre 2007 i 2008). En aquestes converses, la resposta ha estat sempre la mateixa: entre les declaracions de bones intencions i la passivitat, la resposta final sempre ha estat no fer res.
En aquest temps, han estat expulsades de la finca al menys tretze famílies des de 2001, si hi incloem al darrer dels llogaters de l'edifici, que després d'haver tirat endavant una de les batalles legals més llargues, conegudes i documentades per defensar els seus drets i denunciar el mobbing, ara veu que tant els jutjats com les institucions deixen que aquesta història acabi de la pitjor manera possible: amb els veïns que han patit la violència immobiliària expulsats dels seus habitatges i amb els culpables de l'assetjament aconseguint els seus objectius, recompensats per una total i absoluta impunitat.
El proper dilluns al matí, en conseqüència, es consumarà un dels processos més vergonyants i representatius d'un model de ciutat, el model Barcelona, en el que l'explotació del territori i l'especulació immobiliària han estat, estan i sembla que estaran durant molt de temps per sobre dels mínims drets dels veïns i veïnes.
A les 9.00 del matí a Robador 29
(metro Liceu o Paral·lel)
El proper dilluns desnonaran al darrer veí de Robador 29
Després de cinc anys denunciant la situació d'assetjament immobiliari al que les empreses TARAVAUS 8086 SL i MANCIA 2003 SL han sotmès als veïns de la finca del c/ Robador n.º29, davant la passivitat de les institucions, el darrer llogater que quedava a la finca té ordre judicial de desnonament pel proper dilluns 1 de desembre.
L'abandonament de la finca, la pressió i l'assetjament psicològics, els talls de llum i aigua, els burofax amb amenaces velades i les estratagemes de tot tipus per fer que els veïns renunciïn als drets vigents en els seus contractes, s'han anat repetint des de 2001 i amb successius propietaris fins el dia d'avui. Des de fa quatre anys aquesta situació ha estat denunciada tant en els mitjans de comunicació com en els jutjats i davant les pròpies administracions. De fet, sobre aquesta situació s'han produït converses, primer amb la Generalitat de Catalunya (entre 2006 i 2007) i posteriorment amb el Districte de Ciutat Vella (entre 2007 i 2008). En aquestes converses, la resposta ha estat sempre la mateixa: entre les declaracions de bones intencions i la passivitat, la resposta final sempre ha estat no fer res.
En aquest temps, han estat expulsades de la finca al menys tretze famílies des de 2001, si hi incloem al darrer dels llogaters de l'edifici, que després d'haver tirat endavant una de les batalles legals més llargues, conegudes i documentades per defensar els seus drets i denunciar el mobbing, ara veu que tant els jutjats com les institucions deixen que aquesta història acabi de la pitjor manera possible: amb els veïns que han patit la violència immobiliària expulsats dels seus habitatges i amb els culpables de l'assetjament aconseguint els seus objectius, recompensats per una total i absoluta impunitat.
El proper dilluns al matí, en conseqüència, es consumarà un dels processos més vergonyants i representatius d'un model de ciutat, el model Barcelona, en el que l'explotació del territori i l'especulació immobiliària han estat, estan i sembla que estaran durant molt de temps per sobre dels mínims drets dels veïns i veïnes.
Etiquetes de comentaris: acció
14.11.08
Todxs a la calle el 15-N:
Todxs a la calle el 15-N: La crisis que la paguen ellos (PÁSALO)
------------------------------------------------------------
dijous, 23 octubre 2008
per Indy estrecho
Resum: Un nuevo e-mail recorre internet convocando concentraciones contra la
crisis el 15 de noviembre, coincidiendo con la cumbre internacional que
pretende refundar el capitalismo. Este es el mensaje que me ha llegado ya
por varias vías:
Asunto: Todxs a la calle el 15-N: La crisis que la paguen ellos (PASALO)
El próximo 15 de Noviembre se reunirán los líderes mundiales para preparar
un nuevo plan contra la crisis.
Salvar de la crisis a los bancos de Estados Unidos ha costado 700.000
millones de dólares; !! 5 veces más de lo que aprobó la ONU para alcanzar
los Objetivos del Milenio !!. Y las ayudas europeas son aún mayores. ¡¡¡¡Es
una vergüenza!!!!
En España el gobierno le da 100.000 millones de euros a los mismos bancos
que están desahuciando a muchas familias por no poder pagar la hipoteca.
Hace meses miles de personas salimos a la calle por una vivienda digna y ya
advertíamos del peligro de la burbuja inmobiliaria. Ahora que ha estallado
¿la vamos a pagar nosotrxs?
Durante años se han forrado y ahora anuncian despidos, recortes salariales,
cierres de empresas, "aparcar" el protocolo de Kioto?
Está claro que los grandes partidos gobiernan para la banca y que los
grandes sindicatos no van a rechistar ¡Si hasta los han felicitado los
banqueros y empresarios! Solo la gente de a pie podemos denunciarlo.
Privatizan los beneficios y socializan las pérdidas. ¿Se creen que somos
tontxs? ¿Lo vamos a permitir? Claro que no.
El próximo sábado, 15 de noviembre a las 17:00 horas saldremos a la calle en
todas las ciudades.
Tenemos tiempo y capacidad suficiente para difundirlo y organizarnos. Da
igual si invitan a Zapatero pero nosotrxs tenemos que colarnos en esa
Cumbre..
PASALÓ, TRADUCELÓ, ADAPTALÓ Y QUE TIEMBLE LA RED!!!! (y la Banca)
¡¡¡LA CRISIS QUE LA PAGUEN ELLOS!!!
Lugares de concentración:
- A Coruña: Plaza de Maria Pita
- Alacant: Explanada de España, frente a la Rambla de Méndez Núñez
- Albacete: Plaza del Altozano, donde esta la gorda con la rosa que parece
un polo!
- Almeria: Plaza Circular
- Ávila: Plaza del Chico
- Aviles: Plaza de España
- Badajoz: Plaza de San Francisco
- Barcelona: Plaça Catalunya
- Bilbo: Centro Civico de La Bolsa (C/ Pelota - Casco Viejo - Bilbao)
- Burgos: Plaza Mayor
- Cáceres: Plaza Mayor
- Cádiz: Plaza de San Juan de Dios
- Castello: Plaça de la Independència
- Ciudad Real: Parque del Torreon
- Córdoba: Plaza de las Tendillas
- Elx: Plaça Baix
- Gijón: Plaza del Parchís
- Granada: Fuente de las Batallas
- Graus: Plaza España
- Huesca: Plaza Navarra
- Jaén: Plaza de la Constitución
- Las Palmas de Gran Canaria: Parque Santa Catalina
- León: Plaza de San Marcelo
- Madrid: Puerta del Sol
- Málaga: Plaza de la Constitución
- Mérida: Plaza de España
- Murcia: Glorieta de España
- Palencia: Plaza Mayor
- Pamplona- Iruñea: Plaza del Castillo
- Salamanca: Plaza Mayor
- San Sebastián- Donostia: Jardines de Alderdi Eder
- Santa Cruz de Tenerife: Plaza de la Candelaria
- Santander: Plaza del Ayuntamiento
- Santiago de Compostela: Praza do Obradoiro
- Segovia: Plaza del Azoguejo
- Sevilla: Plaza Nueva
- Soria: Plaza de Herradores
- Teruel: Plaza del Torico
- Toledo: Plaza de Zocodover
- Valencia: Plaça Ajuntament
- Valladolid: Plaza Mayor
- Vigo: Puerta del Sol
- Vitoria-Gasteiz: Plaza de la Virgen Blanca
- Zaragoza: Plaza del Pilar
(Si no está, añade tu ciudad...)
Indymedia Barcelona: http://barcelona.indymedia.org/
------------------------------------------------------------
dijous, 23 octubre 2008
per Indy estrecho
Resum: Un nuevo e-mail recorre internet convocando concentraciones contra la
crisis el 15 de noviembre, coincidiendo con la cumbre internacional que
pretende refundar el capitalismo. Este es el mensaje que me ha llegado ya
por varias vías:
Asunto: Todxs a la calle el 15-N: La crisis que la paguen ellos (PASALO)
El próximo 15 de Noviembre se reunirán los líderes mundiales para preparar
un nuevo plan contra la crisis.
Salvar de la crisis a los bancos de Estados Unidos ha costado 700.000
millones de dólares; !! 5 veces más de lo que aprobó la ONU para alcanzar
los Objetivos del Milenio !!. Y las ayudas europeas son aún mayores. ¡¡¡¡Es
una vergüenza!!!!
En España el gobierno le da 100.000 millones de euros a los mismos bancos
que están desahuciando a muchas familias por no poder pagar la hipoteca.
Hace meses miles de personas salimos a la calle por una vivienda digna y ya
advertíamos del peligro de la burbuja inmobiliaria. Ahora que ha estallado
¿la vamos a pagar nosotrxs?
Durante años se han forrado y ahora anuncian despidos, recortes salariales,
cierres de empresas, "aparcar" el protocolo de Kioto?
Está claro que los grandes partidos gobiernan para la banca y que los
grandes sindicatos no van a rechistar ¡Si hasta los han felicitado los
banqueros y empresarios! Solo la gente de a pie podemos denunciarlo.
Privatizan los beneficios y socializan las pérdidas. ¿Se creen que somos
tontxs? ¿Lo vamos a permitir? Claro que no.
El próximo sábado, 15 de noviembre a las 17:00 horas saldremos a la calle en
todas las ciudades.
Tenemos tiempo y capacidad suficiente para difundirlo y organizarnos. Da
igual si invitan a Zapatero pero nosotrxs tenemos que colarnos en esa
Cumbre..
PASALÓ, TRADUCELÓ, ADAPTALÓ Y QUE TIEMBLE LA RED!!!! (y la Banca)
¡¡¡LA CRISIS QUE LA PAGUEN ELLOS!!!
Lugares de concentración:
- A Coruña: Plaza de Maria Pita
- Alacant: Explanada de España, frente a la Rambla de Méndez Núñez
- Albacete: Plaza del Altozano, donde esta la gorda con la rosa que parece
un polo!
- Almeria: Plaza Circular
- Ávila: Plaza del Chico
- Aviles: Plaza de España
- Badajoz: Plaza de San Francisco
- Barcelona: Plaça Catalunya
- Bilbo: Centro Civico de La Bolsa (C/ Pelota - Casco Viejo - Bilbao)
- Burgos: Plaza Mayor
- Cáceres: Plaza Mayor
- Cádiz: Plaza de San Juan de Dios
- Castello: Plaça de la Independència
- Ciudad Real: Parque del Torreon
- Córdoba: Plaza de las Tendillas
- Elx: Plaça Baix
- Gijón: Plaza del Parchís
- Granada: Fuente de las Batallas
- Graus: Plaza España
- Huesca: Plaza Navarra
- Jaén: Plaza de la Constitución
- Las Palmas de Gran Canaria: Parque Santa Catalina
- León: Plaza de San Marcelo
- Madrid: Puerta del Sol
- Málaga: Plaza de la Constitución
- Mérida: Plaza de España
- Murcia: Glorieta de España
- Palencia: Plaza Mayor
- Pamplona- Iruñea: Plaza del Castillo
- Salamanca: Plaza Mayor
- San Sebastián- Donostia: Jardines de Alderdi Eder
- Santa Cruz de Tenerife: Plaza de la Candelaria
- Santander: Plaza del Ayuntamiento
- Santiago de Compostela: Praza do Obradoiro
- Segovia: Plaza del Azoguejo
- Sevilla: Plaza Nueva
- Soria: Plaza de Herradores
- Teruel: Plaza del Torico
- Toledo: Plaza de Zocodover
- Valencia: Plaça Ajuntament
- Valladolid: Plaza Mayor
- Vigo: Puerta del Sol
- Vitoria-Gasteiz: Plaza de la Virgen Blanca
- Zaragoza: Plaza del Pilar
(Si no está, añade tu ciudad...)
Indymedia Barcelona: http://barcelona.indymedia.org/
Etiquetes de comentaris: acció
8.11.08
La Barceloneta como síntoma
JOSEP MARIA MONTANER 08/11/2008
La presentación a la opinión pública del Plan Integral de la Barceloneta, con el soporte de la Ley de Barrios, es una espléndida noticia. Tras más de un año de lucha de los vecinos afectados, por fin se manifiesta el resultado de las negociaciones y la intención de detener el llamado "plan de los ascensores". Los quarts de casa van a mantenerse y a rehabilitarse, y el presupuesto de 16 millones de euros para mejora del espacio público y equipamientos contribuirá a rehacer un barrio cuya rehabilitación se había ido posponiendo.
La Barceloneta es todo un síntoma de lo que sucede en Barcelona: la presión del turismo, las expectativas inmobiliarias, el papel de las administraciones y las demandas críticas de los habitantes. En la Barceloneta se va a poner a prueba la capacidad de cambio del actual Ayuntamiento, anunciada recientemente con la voluntad del PSC de aproximarse más a la realidad de los barrios y recuperar votantes, y con la deseable tendencia a que Iniciativa-Verds refuerce su perfil ecosocialista, hoy tan desdibujado. Es de esperar una evolución positiva del modelo de gestión, en el que no sólo se haya abandonado la dependencia de los grandes eventos, sino que también se sepa salir de la trampa de la importación de arquitectura espectáculo, que legitima la especulación y que tanto contribuye a dilapidar las cualidades de Barcelona.
Se trata de demostrar que la superación del modelo Barcelona no implica caer en el neoliberalismo, sino que ha de ir en la dirección de mejorar las condiciones de vida de sus habitantes. Y en este proceso es crucial la contribución de las mujeres en una gestión más inclusiva y humana. A las aportaciones en los barrios de regidoras como Imma Moraleda y Elsa Blasco, y a la defensa de un urbanismo social e inclusivo de Imma Mayol y Ricard Gomà, se ha sumado ahora la energía positiva de la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, arquitecta experta en la mediación en procesos participativos, que une a su cultura la experiencia en los métodos para afrontar el urbanismo que se está desarrollando en la ciudades más avanzadas.
En la reforma de la Barceloneta se juega mucho más que el futuro de un barrio: se está poniendo a prueba la capacidad de Barcelona para evolucionar y salir de su ensimismamiento y de un círculo vicioso de frentes irreconciliables: que si todo va bien, que si odio Barcelona; que si modelo sí, que si modelo no. Más allá de esta retórica vacía, lo importante es demostrar que sigue vigente el derecho a la ciudad de los inquilinos de un barrio hasta hace poco abandonado a su suerte y ahora enclave codiciado de la especulación inmobiliaria; es decir, se demuestra que son posibles los pactos coyunturales entre vecinos e instituciones democráticas para frenar la voracidad capitalista.
Después de cada conflicto urbano no puede hablarse de victoria. Y en este caso, antes de celebrarlo, se ha de dejar pasar un tiempo razonable y seguir atentos al proceso de gestión del plan. Porque la mejor noticia es que hayan quedado atrás los tiempos recientes de la represión y la intolerancia ejercida por algunos políticos y técnicos municipales, que llegaron al máximo en su rechazo a la defensa de los puestos de trabajo y del patrimonio de Can Ricart, en el Poblenou, y que se abra un periodo de urbanismo participativo. Que sean las fuerzas renovadoras en el Ayuntamiento las que vayan avanzando, a medida que los representantes de la línea dura van perdiendo fuerza, es algo que también depende de la ciudadanía. Y es mucho lo que falta por cambiar en la gestión de esta ciudad.
Que se haya decidido rectificar un urbanismo mercenario de los intereses neoliberales, que se había intentado imponer con el "plan de los ascensores", y se apueste por un urbanismo inclusivo y participativo es muy buena noticia, siempre que sea un cambio real, que se consolide y se extienda por toda la ciudad: Les Corts, Vallcarca, los Tres Turons, Bon Pastor, etcétera.
Ahora es el momento de los ensayos, los debates y los proyectos desde la nueva oficina técnica de la calle de Ginebra. Es la ocasión no sólo para estudiar manzana a manzana, manteniendo a sus habitantes y revalorizando el patrimonio, sino también para ensayar nuevos usos y formas del espacio público de la Barceloneta: pruebas con mobiliario urbano y vegetación que faciliten las actividades de los vecinos en el espacio público, retirando poco a poco a los automóviles y dando espacio libre a las personas. Que este nuevo horizonte que se abre no sea frustrado es un reto para todos y todas; en ello está en juego el futuro de la ciudad. Realmente, si la Barcelona de Jordi Hereu y Carles Martí acierta en la mejora de la Barceloneta y en la implementación del transporte público en la Diagonal, puede que sea muy diferente a la del fiasco del Fórum 2004, que encabezó Joan Clos.
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Barceloneta/sintoma/elpepiespcat/20081108elpcat_5/Tes?print=
La presentación a la opinión pública del Plan Integral de la Barceloneta, con el soporte de la Ley de Barrios, es una espléndida noticia. Tras más de un año de lucha de los vecinos afectados, por fin se manifiesta el resultado de las negociaciones y la intención de detener el llamado "plan de los ascensores". Los quarts de casa van a mantenerse y a rehabilitarse, y el presupuesto de 16 millones de euros para mejora del espacio público y equipamientos contribuirá a rehacer un barrio cuya rehabilitación se había ido posponiendo.
La Barceloneta es todo un síntoma de lo que sucede en Barcelona: la presión del turismo, las expectativas inmobiliarias, el papel de las administraciones y las demandas críticas de los habitantes. En la Barceloneta se va a poner a prueba la capacidad de cambio del actual Ayuntamiento, anunciada recientemente con la voluntad del PSC de aproximarse más a la realidad de los barrios y recuperar votantes, y con la deseable tendencia a que Iniciativa-Verds refuerce su perfil ecosocialista, hoy tan desdibujado. Es de esperar una evolución positiva del modelo de gestión, en el que no sólo se haya abandonado la dependencia de los grandes eventos, sino que también se sepa salir de la trampa de la importación de arquitectura espectáculo, que legitima la especulación y que tanto contribuye a dilapidar las cualidades de Barcelona.
Se trata de demostrar que la superación del modelo Barcelona no implica caer en el neoliberalismo, sino que ha de ir en la dirección de mejorar las condiciones de vida de sus habitantes. Y en este proceso es crucial la contribución de las mujeres en una gestión más inclusiva y humana. A las aportaciones en los barrios de regidoras como Imma Moraleda y Elsa Blasco, y a la defensa de un urbanismo social e inclusivo de Imma Mayol y Ricard Gomà, se ha sumado ahora la energía positiva de la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, arquitecta experta en la mediación en procesos participativos, que une a su cultura la experiencia en los métodos para afrontar el urbanismo que se está desarrollando en la ciudades más avanzadas.
En la reforma de la Barceloneta se juega mucho más que el futuro de un barrio: se está poniendo a prueba la capacidad de Barcelona para evolucionar y salir de su ensimismamiento y de un círculo vicioso de frentes irreconciliables: que si todo va bien, que si odio Barcelona; que si modelo sí, que si modelo no. Más allá de esta retórica vacía, lo importante es demostrar que sigue vigente el derecho a la ciudad de los inquilinos de un barrio hasta hace poco abandonado a su suerte y ahora enclave codiciado de la especulación inmobiliaria; es decir, se demuestra que son posibles los pactos coyunturales entre vecinos e instituciones democráticas para frenar la voracidad capitalista.
Después de cada conflicto urbano no puede hablarse de victoria. Y en este caso, antes de celebrarlo, se ha de dejar pasar un tiempo razonable y seguir atentos al proceso de gestión del plan. Porque la mejor noticia es que hayan quedado atrás los tiempos recientes de la represión y la intolerancia ejercida por algunos políticos y técnicos municipales, que llegaron al máximo en su rechazo a la defensa de los puestos de trabajo y del patrimonio de Can Ricart, en el Poblenou, y que se abra un periodo de urbanismo participativo. Que sean las fuerzas renovadoras en el Ayuntamiento las que vayan avanzando, a medida que los representantes de la línea dura van perdiendo fuerza, es algo que también depende de la ciudadanía. Y es mucho lo que falta por cambiar en la gestión de esta ciudad.
Que se haya decidido rectificar un urbanismo mercenario de los intereses neoliberales, que se había intentado imponer con el "plan de los ascensores", y se apueste por un urbanismo inclusivo y participativo es muy buena noticia, siempre que sea un cambio real, que se consolide y se extienda por toda la ciudad: Les Corts, Vallcarca, los Tres Turons, Bon Pastor, etcétera.
Ahora es el momento de los ensayos, los debates y los proyectos desde la nueva oficina técnica de la calle de Ginebra. Es la ocasión no sólo para estudiar manzana a manzana, manteniendo a sus habitantes y revalorizando el patrimonio, sino también para ensayar nuevos usos y formas del espacio público de la Barceloneta: pruebas con mobiliario urbano y vegetación que faciliten las actividades de los vecinos en el espacio público, retirando poco a poco a los automóviles y dando espacio libre a las personas. Que este nuevo horizonte que se abre no sea frustrado es un reto para todos y todas; en ello está en juego el futuro de la ciudad. Realmente, si la Barcelona de Jordi Hereu y Carles Martí acierta en la mejora de la Barceloneta y en la implementación del transporte público en la Diagonal, puede que sea muy diferente a la del fiasco del Fórum 2004, que encabezó Joan Clos.
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Barceloneta/sintoma/elpepiespcat/20081108elpcat_5/Tes?print=
Etiquetes de comentaris: participacio
27.9.08
Ciutat Vella ha concedido casi una licencia hotelera cada mes desde 2005
A pesar de las restricciones del Plan de Usos de 2005 el Ayuntamiento ha concedido más licencias
anuales que antes de su aprobación.
Las supuestas medidas restrictivas aplicadas desde 2005 al negocio hotelero en el distrito no han afectado a su ritmo de crecimiento ni al número de licencias concedidas desde entonces por los servicios técnicos en Ciutat Vella.
La aprovación del Plan de Usos, lejos de frenar el ritmo de licencias de apertura ha estado a punto de duplicarlo.
Con 10 nuevos hoteles, Las Ramblas acumularán 2700 plazas hoteleras, y prácticamente un tercio de los establecimientos hoteleros de Ciutat Vella.
Si en el periodo 2001-2005 la media de licencias concedidas fue de alrededor de 7 anuales, entre 2005 y 2007 se licitaron 23 hoteles en Ciutat Vella, cerca de uno cada mes. Los números son más significativos todavía si se comparan con las 17 licencias concedidas entre 1996 y 2001, apenas 3 anuales. Como indican estos datos, hechos públicos por el Ayuntamiento a principios de julio, la aprobación del Plan de Usos hace ahora tres años, lejos de frenar el ritmo de licencias de apertura ha estado a punto de duplicarlo, contribuyendo así a unas cifras de crecimiento que siguen provocando la euforia de los empresarios del ramo.
En un boletín publicado en mayo bajo el título "Visión de Mercado-Hoteles Barcelona" la multinacional inmobiliaria CB Richard-Ellis ofrece algunas cifras que hablan por sí solas: el aumento hasta una media de 119 euros por noche y habitación del precio de la estancia hotelera en Barcelona, las 13 millones de pernoctaciones registradas en 2007, que el 75% de los establecimientos hoteleros sean de 3 ó 5 estrellas o que el 59% de éstos sea propiedad de alguna cadena, son datos que hablan de la excelente salud de esta actividad. Este mismo informe sitúa a Ciutat Vella junto con el Eixample como las dos zonas "prime" (principal) en cuanto a nivel de ocupación, facturación y beneficios del sector en Barcelona.
Una previsión significativa aportada por el Districte de Ciutat Vella son los 10 nuevos hoteles que abrirán sus puertas en los próximos años en Las Ramblas. Esta vía hiperexplotada y que ya hoy cuenta con al menos 17 hoteles, 1.738 habitaciones y 29 restaurantes, tendría que soportar en ese caso unas 2.700 plazas hoteleras y pasaría a acumular prácticamente un tercio de los establecimientos hoteleros de Ciutat Vella.
Al cuadro hay que añadirle la intención anunciada en mayo de este mismo año por el Districte y la Fundació Tot Raval ?entidad formada fundamentalmente por empresarios de la zona y estrecha colaboradora de la política municipal- de atraer a El Raval los millares de turistas que atracan cada año en Barcelona, llegados en cruceros de lujo. Declaraciones que si bien se referían a El Raval son asimilables al resto de barrios del distrito.
Todo lo dicho choca con las promesas hechas al principio de esta legislatura, hace apenas año y medio, de devolver Las Ramblas y el distrito en general a la ciudad y a los vecinos y de limitar lo que la propia Itziar González calificó de "usura" en el uso del espacio público. Sin ir demasiado lejos, el pasado 23 de julio Jordi Hereu comparecía junto con los principales representantes del Consorcio de Turismo de Barcelona, con un mensaje que deja lugar a pocas dudas: "Barcelona puede asumir más turismo, tanto de vacaciones como de convenciones y congresos. Esta idea la defendieron ayer con firmeza el alcalde de Barcelona, el socialista Jordi Hereu, y los responsables del Consorcio Turismo de Barcelona, Pere Durán y Joan Gaspart" (El País).
Las medidas legales aprobadas en su momento respecto a las licencias de hotel y el voluntarismo verbal demostrado desde hace cuatrocientos y tantos días, visto lo visto, son papel y palabras ante un modelo de monocultivo turístico que ya es un monstruo con vida propia. Las 55.000 plazas hoteleras que alcanzará este año Barcelona, celebradas con bombo, platillo y batucada, y un Plan Estratégico diseñado para el periodo 2010-2015 destinado a incrementar los niveles de explotación turística, dicen suficiente sobre con qué se sueña al respecto en el Ayuntamiento.
de Masala n.43 setembre-octubre 2008
anuales que antes de su aprobación.
Las supuestas medidas restrictivas aplicadas desde 2005 al negocio hotelero en el distrito no han afectado a su ritmo de crecimiento ni al número de licencias concedidas desde entonces por los servicios técnicos en Ciutat Vella.
La aprovación del Plan de Usos, lejos de frenar el ritmo de licencias de apertura ha estado a punto de duplicarlo.
Con 10 nuevos hoteles, Las Ramblas acumularán 2700 plazas hoteleras, y prácticamente un tercio de los establecimientos hoteleros de Ciutat Vella.
Si en el periodo 2001-2005 la media de licencias concedidas fue de alrededor de 7 anuales, entre 2005 y 2007 se licitaron 23 hoteles en Ciutat Vella, cerca de uno cada mes. Los números son más significativos todavía si se comparan con las 17 licencias concedidas entre 1996 y 2001, apenas 3 anuales. Como indican estos datos, hechos públicos por el Ayuntamiento a principios de julio, la aprobación del Plan de Usos hace ahora tres años, lejos de frenar el ritmo de licencias de apertura ha estado a punto de duplicarlo, contribuyendo así a unas cifras de crecimiento que siguen provocando la euforia de los empresarios del ramo.
En un boletín publicado en mayo bajo el título "Visión de Mercado-Hoteles Barcelona" la multinacional inmobiliaria CB Richard-Ellis ofrece algunas cifras que hablan por sí solas: el aumento hasta una media de 119 euros por noche y habitación del precio de la estancia hotelera en Barcelona, las 13 millones de pernoctaciones registradas en 2007, que el 75% de los establecimientos hoteleros sean de 3 ó 5 estrellas o que el 59% de éstos sea propiedad de alguna cadena, son datos que hablan de la excelente salud de esta actividad. Este mismo informe sitúa a Ciutat Vella junto con el Eixample como las dos zonas "prime" (principal) en cuanto a nivel de ocupación, facturación y beneficios del sector en Barcelona.
Una previsión significativa aportada por el Districte de Ciutat Vella son los 10 nuevos hoteles que abrirán sus puertas en los próximos años en Las Ramblas. Esta vía hiperexplotada y que ya hoy cuenta con al menos 17 hoteles, 1.738 habitaciones y 29 restaurantes, tendría que soportar en ese caso unas 2.700 plazas hoteleras y pasaría a acumular prácticamente un tercio de los establecimientos hoteleros de Ciutat Vella.
Al cuadro hay que añadirle la intención anunciada en mayo de este mismo año por el Districte y la Fundació Tot Raval ?entidad formada fundamentalmente por empresarios de la zona y estrecha colaboradora de la política municipal- de atraer a El Raval los millares de turistas que atracan cada año en Barcelona, llegados en cruceros de lujo. Declaraciones que si bien se referían a El Raval son asimilables al resto de barrios del distrito.
Todo lo dicho choca con las promesas hechas al principio de esta legislatura, hace apenas año y medio, de devolver Las Ramblas y el distrito en general a la ciudad y a los vecinos y de limitar lo que la propia Itziar González calificó de "usura" en el uso del espacio público. Sin ir demasiado lejos, el pasado 23 de julio Jordi Hereu comparecía junto con los principales representantes del Consorcio de Turismo de Barcelona, con un mensaje que deja lugar a pocas dudas: "Barcelona puede asumir más turismo, tanto de vacaciones como de convenciones y congresos. Esta idea la defendieron ayer con firmeza el alcalde de Barcelona, el socialista Jordi Hereu, y los responsables del Consorcio Turismo de Barcelona, Pere Durán y Joan Gaspart" (El País).
Las medidas legales aprobadas en su momento respecto a las licencias de hotel y el voluntarismo verbal demostrado desde hace cuatrocientos y tantos días, visto lo visto, son papel y palabras ante un modelo de monocultivo turístico que ya es un monstruo con vida propia. Las 55.000 plazas hoteleras que alcanzará este año Barcelona, celebradas con bombo, platillo y batucada, y un Plan Estratégico diseñado para el periodo 2010-2015 destinado a incrementar los niveles de explotación turística, dicen suficiente sobre con qué se sueña al respecto en el Ayuntamiento.
de Masala n.43 setembre-octubre 2008
Etiquetes de comentaris: gentrificació
Hotel Barcelò Raval: la destrucción cumple veinte años
No es de ahora ni es ningún secreto la voluntad del Ayuntamiento de Barcelona de entregar la ciudad como producto y en particular su centro histórico, Ciutat Vella, al desmadre consumista y al descontrol del turismo masivo.
Hace apenas unas semanas, el alcalde Jordi Hereu en reunión con los máximos representantes de la industria hotelera, afirmaba que «Barcelona puede asumir más turismo, tanto de vacaciones como de convenciones y congresos». Antes que él, la regidora de Districte Itziar González, que al jurar su cargo perjuró que devolvería el distrito a los vecinos, anunciaba que El Raval debía ser la puerta de entrada para los miles de turistas que llegan a la ciudad en cruceros.
Las cifras son igual de explícitas que las declaraciones de los representantes municipales: actualmente hay 30.000 plazas hoteleras en toda Barcelona según fuentes municipales y sólo en el centro existen 80 hoteles y se han concedido 23 licencias en dos años. Prácticamente una vez al mes, los servicios técnicos de Ciutat Vella han dado vía libre a un hotel.
Detrás de las palabras y los números que hablan del turismo como de una bendición o de una plaga que hay que asumir, se trata de ocultar una reforma urbanística que sigue ejecutándose en su última fase pero a la que se pretende tratar cómo si nunca hubiera existido. Los niveles actuales de hiperexplotación turística son el fruto de prácticamente veinte años ?el asalto a Ciutat Vella se inició en 1989? de expropiaciones, expulsión de vecinos, destrucción de edificios y abusos institucionales, de una prolongada operación a corazón abierto y a sangre fría o hirviendo según las necesidades, que hoy culmina con desgraciado éxito.
De esa historia que ahora parece sujeta a desaparecer y en cuya caja negra se ocultan como mínimo 7.000 vecinos desplazados en toda Ciutat Vella según calcularía en su momento el periodista Josep María Huertas, la Operación Illa Robador es digna representante y el Hotel Barcelò la guinda de la guerra a los vecinos. Allí donde ahora se erigen el hotel, las cooperativas de viviendas o la futura Filmoteca, fueron destruidos en su momento 50 edificios, 450 viviendas y 93 locales comerciales, de cuyas consecuencias sociales directas e indirectas todavía hoy no se han dado cifras, pero que se traducen en cientos de vidas quebradas por el urbanismo salvaje, la especulación inmobiliaria y el mobbing.
El Hotel Barcelò es una bandera, la demostración de que se ha conseguido entregar el territorio al mercado; y también es un desafío, porque con su presencia pretende anunciar el futuro de un barrio rematado a su imagen y semejanza. Es, como toda la nueva illa, un armatoste construido sin el barrio y contra el barrio, que con su gemelo, el Hotel Vela en La Barceloneta, es una prueba de la anchura y la altura del compromiso entre las instituciones y el negocio privado. Una prueba, en este caso, de diez pisos y 38 metros de altura.
La de hoy, por tanto, no es la inauguración de un hotel sino la ceremonia de clausura de veinte años de desvergüenza política y urbanística en El Raval. Aunque todavía queda daño por hacer y fuera de los focos que iluminan el hotel pero a pocos metros se repite la violencia urbanística cada día, la celebración de la apertura del Hotel Barcelò es la representación con la que sus responsables y beneficiarios festejan el final de una toda una época de destrucción social y urbana.
per Cordinadora contra l'Especulació del Raval
Hace apenas unas semanas, el alcalde Jordi Hereu en reunión con los máximos representantes de la industria hotelera, afirmaba que «Barcelona puede asumir más turismo, tanto de vacaciones como de convenciones y congresos». Antes que él, la regidora de Districte Itziar González, que al jurar su cargo perjuró que devolvería el distrito a los vecinos, anunciaba que El Raval debía ser la puerta de entrada para los miles de turistas que llegan a la ciudad en cruceros.
Las cifras son igual de explícitas que las declaraciones de los representantes municipales: actualmente hay 30.000 plazas hoteleras en toda Barcelona según fuentes municipales y sólo en el centro existen 80 hoteles y se han concedido 23 licencias en dos años. Prácticamente una vez al mes, los servicios técnicos de Ciutat Vella han dado vía libre a un hotel.
Detrás de las palabras y los números que hablan del turismo como de una bendición o de una plaga que hay que asumir, se trata de ocultar una reforma urbanística que sigue ejecutándose en su última fase pero a la que se pretende tratar cómo si nunca hubiera existido. Los niveles actuales de hiperexplotación turística son el fruto de prácticamente veinte años ?el asalto a Ciutat Vella se inició en 1989? de expropiaciones, expulsión de vecinos, destrucción de edificios y abusos institucionales, de una prolongada operación a corazón abierto y a sangre fría o hirviendo según las necesidades, que hoy culmina con desgraciado éxito.
De esa historia que ahora parece sujeta a desaparecer y en cuya caja negra se ocultan como mínimo 7.000 vecinos desplazados en toda Ciutat Vella según calcularía en su momento el periodista Josep María Huertas, la Operación Illa Robador es digna representante y el Hotel Barcelò la guinda de la guerra a los vecinos. Allí donde ahora se erigen el hotel, las cooperativas de viviendas o la futura Filmoteca, fueron destruidos en su momento 50 edificios, 450 viviendas y 93 locales comerciales, de cuyas consecuencias sociales directas e indirectas todavía hoy no se han dado cifras, pero que se traducen en cientos de vidas quebradas por el urbanismo salvaje, la especulación inmobiliaria y el mobbing.
El Hotel Barcelò es una bandera, la demostración de que se ha conseguido entregar el territorio al mercado; y también es un desafío, porque con su presencia pretende anunciar el futuro de un barrio rematado a su imagen y semejanza. Es, como toda la nueva illa, un armatoste construido sin el barrio y contra el barrio, que con su gemelo, el Hotel Vela en La Barceloneta, es una prueba de la anchura y la altura del compromiso entre las instituciones y el negocio privado. Una prueba, en este caso, de diez pisos y 38 metros de altura.
La de hoy, por tanto, no es la inauguración de un hotel sino la ceremonia de clausura de veinte años de desvergüenza política y urbanística en El Raval. Aunque todavía queda daño por hacer y fuera de los focos que iluminan el hotel pero a pocos metros se repite la violencia urbanística cada día, la celebración de la apertura del Hotel Barcelò es la representación con la que sus responsables y beneficiarios festejan el final de una toda una época de destrucción social y urbana.
per Cordinadora contra l'Especulació del Raval
Etiquetes de comentaris: gentrificació
El nou hotel de quatre estrelles
Els veïns aplaudeixen el renovat aspecte del Raval amb el nou hotel de quatre estrelles, però insisteixen que falten moltes més millores
Els hostes es mouen entre el luxe i la marginalitat
El Periódico
EDWIN WINKELS
BARCELONA
Pocs homes amb americana i corbata i poques dones amb talons --a part de les inevitables prostitutes-- s'han vist aquests dies a la Rambla del Raval. De moment, no són executius sinó turistes com n'hi ha tants els que ocupen la majoria de les habitacions de l'hotel de quatre estrelles, el Barceló Raval, que dimecres passat va obrir les portes en un barri on només es tenia el record de pensions fosques, a excepció d'alguns hotels de categoria als voltants de la Rambla.
Buscant contrastos --executiu estranyat i perdut enmig dels carrers més multiculturals de la ciutat o endinsant-se en el fosc passatge de Bernardí Martorell--, es troba aquests dies, sobretot, una altra paradoxa: veïns de l'antiga illa Robador, una illa de cases cada vegada més atrotinada els seus últims anys d'existència, que treuen el cap darrere els vidres de la planta baixa de l'hotel a veure què hi ha allà dins. "Dormir val 200 euros, però potser un dia ho pago i hi passo una nit amb la meva senyora", va dir l'Isidro, amb uns ulls que delataven una visita a un bar pròxim.
A la nit, ahir, aquests vidres van quedar embrutats per ous i pintura, resultat d'una manifestació d'un centenar de persones que s'oposaven a "la venda de Barcelona com un producte turístic" en detriment dels seus habitants. Hi havia pocs veïns a la mani, però una dona va subratllar un altre contrast: "Aquí tenen una piscina, mentre que jo, els meus tres fills i el meu nét ens hem de rentar en un cossi. No tinc ni dutxa".
Prendre alguna cosa al bar
Durant el dia, però, les opinions eren una mica més favorables sobre el nou fenomen rodó de 10 plantes. María Mira sempre ha viscut a l'illa Robador, que ha estat enderrocada per poder-hi construir l'hotel. Quan passejava amb el seu gosset, va preguntar al porter del nou establiment si podia fer un cop d'ull a dins. "M'ha explicat que, de moment no, que no estan a punt encara, però que puc venir algun dia i prendre'm alguna cosa al bar. Però jo no penso pagar per veure'l...".
Tot i així, veïns i comerciants aplaudeixen l'arribada d'un quatre estrelles al cor de l'antic Barri Xino. És, per ells, un pas més en la millora de l'entorn, encara que alguns adverteixen que darrere de la bonica façana, dels espais oberts i dels pisos nous, encara queda molta feina a fer.
"El barri no té res a veure amb el de fa anys, s'hi està millor, però s'han oblidat de netejar-lo per dins", explicava María Carmen Pintó, que acabava de recollir les seves filles Laia i Judit del col.legi. "Cada dia passem pel costat de les prostitutes, tot i que no ho amago a les meves filles, perquè també és la vida, i així veuen per què han de seguir estudiant".
A la nit, durant la manifestació, Elvira Pujol, de la Coordinadora del Raval, insistia en "la falta d'equipaments" per criticar la construcció de l'hotel. "S'està fent una ciutat per a turistes sense pensar en la gent d'aquí. Ja ni al Raval es poden pagar els lloguers".
Menys turistes
Al mateix Raval, tot i això, acostuma a haver-hi menys visitants que al Gòtic o el Born. Els que ara aterren al nou hotel tindran una immersió instantània en la diversitat de Barcelona. Com els francesos Cristophe i Antoine, que ja al juny van reservar una habitació al Barceló Raval. "L'hotel està molt bé i el barri també. Només ahir a la nit ens vam sentir una mica insegurs, quan vam travessar un carreró ple de prostitutes". Van arribar en vaixell des de Mallorca i allà, en el port i en els seus creuers, radicarà un dels avantatges del nou hotel: en el laberint del Raval, el millor accés és des de les Drassanes.
Tot i la transformació, l'entorn de l'hotel, a part d'uns pisos encara per estrenar, es manté igual. La històrica Casa Leopoldo serà una de les grans beneficiades, perquè es troba just davant de l'entrada principal. A la cantonada, al restaurant La Fragua, l'italià Michele també espera notar- ne els efectes. "El primer dia que va obrir l'hotel, dimecres, ja vam tenir un grup d'hostes sopant. Suposo que això augmentarà".
Els hostes es mouen entre el luxe i la marginalitat
El Periódico
EDWIN WINKELS
BARCELONA
Pocs homes amb americana i corbata i poques dones amb talons --a part de les inevitables prostitutes-- s'han vist aquests dies a la Rambla del Raval. De moment, no són executius sinó turistes com n'hi ha tants els que ocupen la majoria de les habitacions de l'hotel de quatre estrelles, el Barceló Raval, que dimecres passat va obrir les portes en un barri on només es tenia el record de pensions fosques, a excepció d'alguns hotels de categoria als voltants de la Rambla.
Buscant contrastos --executiu estranyat i perdut enmig dels carrers més multiculturals de la ciutat o endinsant-se en el fosc passatge de Bernardí Martorell--, es troba aquests dies, sobretot, una altra paradoxa: veïns de l'antiga illa Robador, una illa de cases cada vegada més atrotinada els seus últims anys d'existència, que treuen el cap darrere els vidres de la planta baixa de l'hotel a veure què hi ha allà dins. "Dormir val 200 euros, però potser un dia ho pago i hi passo una nit amb la meva senyora", va dir l'Isidro, amb uns ulls que delataven una visita a un bar pròxim.
A la nit, ahir, aquests vidres van quedar embrutats per ous i pintura, resultat d'una manifestació d'un centenar de persones que s'oposaven a "la venda de Barcelona com un producte turístic" en detriment dels seus habitants. Hi havia pocs veïns a la mani, però una dona va subratllar un altre contrast: "Aquí tenen una piscina, mentre que jo, els meus tres fills i el meu nét ens hem de rentar en un cossi. No tinc ni dutxa".
Prendre alguna cosa al bar
Durant el dia, però, les opinions eren una mica més favorables sobre el nou fenomen rodó de 10 plantes. María Mira sempre ha viscut a l'illa Robador, que ha estat enderrocada per poder-hi construir l'hotel. Quan passejava amb el seu gosset, va preguntar al porter del nou establiment si podia fer un cop d'ull a dins. "M'ha explicat que, de moment no, que no estan a punt encara, però que puc venir algun dia i prendre'm alguna cosa al bar. Però jo no penso pagar per veure'l...".
Tot i així, veïns i comerciants aplaudeixen l'arribada d'un quatre estrelles al cor de l'antic Barri Xino. És, per ells, un pas més en la millora de l'entorn, encara que alguns adverteixen que darrere de la bonica façana, dels espais oberts i dels pisos nous, encara queda molta feina a fer.
"El barri no té res a veure amb el de fa anys, s'hi està millor, però s'han oblidat de netejar-lo per dins", explicava María Carmen Pintó, que acabava de recollir les seves filles Laia i Judit del col.legi. "Cada dia passem pel costat de les prostitutes, tot i que no ho amago a les meves filles, perquè també és la vida, i així veuen per què han de seguir estudiant".
A la nit, durant la manifestació, Elvira Pujol, de la Coordinadora del Raval, insistia en "la falta d'equipaments" per criticar la construcció de l'hotel. "S'està fent una ciutat per a turistes sense pensar en la gent d'aquí. Ja ni al Raval es poden pagar els lloguers".
Menys turistes
Al mateix Raval, tot i això, acostuma a haver-hi menys visitants que al Gòtic o el Born. Els que ara aterren al nou hotel tindran una immersió instantània en la diversitat de Barcelona. Com els francesos Cristophe i Antoine, que ja al juny van reservar una habitació al Barceló Raval. "L'hotel està molt bé i el barri també. Només ahir a la nit ens vam sentir una mica insegurs, quan vam travessar un carreró ple de prostitutes". Van arribar en vaixell des de Mallorca i allà, en el port i en els seus creuers, radicarà un dels avantatges del nou hotel: en el laberint del Raval, el millor accés és des de les Drassanes.
Tot i la transformació, l'entorn de l'hotel, a part d'uns pisos encara per estrenar, es manté igual. La històrica Casa Leopoldo serà una de les grans beneficiades, perquè es troba just davant de l'entrada principal. A la cantonada, al restaurant La Fragua, l'italià Michele també espera notar- ne els efectes. "El primer dia que va obrir l'hotel, dimecres, ja vam tenir un grup d'hostes sopant. Suposo que això augmentarà".
26.9.08
UN ALTRE HOTEL? NO EL VOLEM!
UN ALTRE HOTEL? NO EL VOLEM!
LES SEVES NECESSITATS NO SÓN LES NOSTRES NECESSITATS!!!
Lluny de ?reinventar Barcelona?, les polítiques públiques i privades de la ?Barcelona guapa? dutes a terme sobre el Raval als darrers 20 anys s?han dirigit a esventrar-lo, a desinformar-ne, assetjar-ne i expulsar-ne milers de veïns i veïnes, i a prescindir de les seves necessitats bàsiques ?habitatges, espais verds, equipaments socials, treball dignes? a fi d?estendre cap al centre de la ciutat l?aparador ?desconflictivitzat? i turístic en què pretenen convertir Barcelona. La humiliant conversió dels barris de Ciutat Vella en un immens parc d?atraccions per a turistes i gent d?un status econòmic superior s?encarna en el nou hotel de la Rambla del Raval que l?alcalde ?titella del poder econòmic? inaugurarà el divendres 26. Envoltat d?un paisatge de pobresa i mancances estructurals, i situat just davant d?on els pistolers de la burgesia assassinaren l?anarquista Salvador Seguí, ?el Noi del Sucre? ?amb les noves oficines per a CCOO i UGT, els sindicats grocs, al costat?, l?hotel simbolitza els violents processos urbanístics, econòmics i polítics del poder per esclafar la vida, l?autoorganització popular i l?antiautoritarisme al Raval, a Barcelona i a Catalunya... amb l?objectiu de fer-ne, de tot plegat, el negoci especulador d?uns pocs a costa de la misèria de molts.
Si vols oposar-te a la contínua presa de pèl, vine a la Rambla del Raval el primer dia de funcionament de l?hotel: porta-hi confetis, cassoles, xiulets, i protestem-hi junts.
DIVENDRES 26 A LES 7 DEL VESPRE,
AJUNTEM-NOS A LA RAMBLA DEL RAVAL!!!
Etiquetes de comentaris: acció
17.9.08
CRISI: "Publicació gratuïta per sobreviure a les turbulències econòmiques?
Potser a hores d'ara ja ho sabeu, perquè la noticia ha sorprés a la premsa, i no hi hagut fins ara els filtres que ens trobem en d'altres ocasions.
He expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través de 68 operacions de crèdits. Incloent interessos de demora, la xifra actual del deute és de més de 500.000 euros que no pagaré.
Ha estat una acció individual d'insubmissió a la banca que he realitzat premeditadament per denunciar el sistema bancari i per destinar els diners a iniciatives que alertin de la crisi sistèmica que estem començant a viure, i que tractin de construir una alternativa de societat.
Es tracta d'una acció aliena a cap tipus de violència, que reivindico com una nova forma de desobediència civil, a l'alçada dels temps que corren. Quan el fiinançament al consum i l'especulació són dominants a la nostra societat, què millor que ?robar? als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho denuncien i construeixen alternatives?
Podeu trobar tota la informació detallada d'aquesta acció a:
http://polaris.moviments.net:8000/ca/he-robat-492000-euros-als-que-mes-ens-roben-denunciar-los-i-construir-alternatives-de-societat
i a les pàgines centrals de la publicació CRISI
CRISI: "Publicació gratuïta per sobreviure a les turbulències econòmiques? que aquest matí ha sortit al carrer i que a través de centenars de col·lectius i persones individuals que actuen com a voluntàries, s'està repartint a dia d'avui per més de 200 poblacions de Catalunya, i en menor mesura Illes Balears i Pais Valencià. De la publicació, de 20 pàgines, se n'han fet 200.000 exemplars, bona part dels quals seran repartits durant el dia d'avui. Com que volem que la notícia arribi a la gent del carrer sense ser filtrada pels mass media i és amb tots aquests exemplars, la pàgina web i l'ajuda i difusió de molta gent que ho volem aconseguir.
CRISI, centra les seves pàgines en explicar el rerafons de les diferents crisis de l'actualitat, així com en el poder de la banca, com estament central del sistema capitalista actual, que ostenta el privilegi de la creació de diners i amb aquest domina entre d'altres, empreses transnacionals, partits polítics i mitjans de comunicació. La publicació explica com, a partir del fet de la creació de diners, la banca roba als ciutadans i ciutadanes de múltiples maneres.
CRISI també dedica unes quantes pàgines a explicar el que fan els moviments socials per posar en marxa una alternativa al sistema actual.
Amb tot plegat, són 20 pàgines plenes d'informació que no hem vist mai junta en els mass media, doncs va en contra de les corporacions que els controlen i financien.
D'altra banda, per simbolitzar que aquesta és una acció que tot i que l'ha fet una persona, n'hi ha moltes que estan d'acord amb la seva ètica, s'ha escollit un antifaç verd com a símbol de l'acció, dels quals veureu que algunes persones els porten posats quan reparteixen els diaris
La publicació del 17-S inclou les següents convocatòries en les que esperem comptar amb la vostra participació:
Dimecres 17 de 21:50 a 22h APAGADA MUNDIAL perquè respiri el planeta
i CASSOLADA Contra el creixement dels bancs que no és el nostre.....
APAGA LA LLUM, NO PAGUIS ELS DEUTES I ENCÉN LA CASSOLA!!
Divendres 19 de setembre a les 20h davant la plaça de l?ajuntament del teu poble o ciutat
Si aquesta publicació no t ?ha deixat indiferent, comparteix la teva indignació amb la gent!!
Pots portar pancartes, cassoles, instruments, focs artificials...el que vulguis!
EXPRESSA?T!!!
També pots baixar-te el manifest a la web del 17 S i fer-lo còrrer juntament amb la publicació.
La pàgina web de la publicació és http://www.17-s.info
(pàciencia si va a poc a poc, s'estan reben centenars de visites al mateix temps...)
Etiquetes de comentaris: acció
16.9.08
Imaginació ciutadana, participació creativa:: DEBATS
DEBATS
SIT Manresa
Servei d?Interpretació Territorial
DEBATS és una iniciativa de taules rodones a partir de la publicació "SIT Manresa,
Servei d'Interpretació territorial" (Sitesize Ed.). L'objectiu és contrastar i aprofondir en
alguns dels temes i objectius del llibre en un format obert per tal de crear un forum de
discussió. Es convida a participar als seus autors, així com a col·lectius i persones que
treballen en cadascún dels contextos locals on ténen lloc les convocatories.
Iniciem el programa amb:
DEBATS Barcelona
Dimecres 17 de setembre, 19h
Llibreria La Central
Baixada de la llibreteria, 7 08002 Barcelona
Imaginació ciutadana,
participació creativa
convoca: Llibreria La Central del Museu d'Història
de la Ciutat
Debat amb:
Joan Roca, director Museu d'Història de la Ciutat
Itziar Gonzalez, regidora de Ciutat Vella
Grup de Participació, col·lectiu veïnal
Francesc Muñoz, geògraf
Joan Vila-Puig i Elvira Pujol, editors Sitesize
DEBATS Sabadell
Dijous 18 de setembre, 19h
Alliance Française de Sabadell
C/ de Sant Joan, 35 08202 Sabadell
Elements culturals de debat
sobre la ciutat i el territori
convoca: Alliance Française i Acció Cultural
Metropolitana
Debat amb:
Eduard Masjuan, historiador
Bernat Lladó, geògraf
Joan Vila-Puig i Elvira Pujol, editors Sitesize
Etiquetes de comentaris: participacio
10.9.08
Barceloneta: solo si te rindes lo habras perdido todo
SOLO SI TE RINDES LO HABRÁS PERDIDO TODO
La Asociación de Vecinos L´Òstia y La Plataforma en Defensa de la Barceloneta nos dirigimos a los vecinos/as de la Barceloneta, de Barcelona en general y de cualquier otra parte del país o fuera de el, para comunicar que hemos tramitado un contencioso administrativo contra el "plan de los ascensores" por presentar irregularidades técnicas tanto legales como arquitectónicas.
El abogado que nos lleva el caso, lo hace de forma altruista y no nos cobra nada, pero el contencioso supone un coste de 5.000 euros y disponemos de dos meses para sufragarlo. Como dice nuestro abogado Pere Comas « el plan es una perversión del planeamiento urbanístico que lo convierte en una mera herramienta inmobiliaria». No se trata solo de defender la Barceloneta sino de no dejar que sienten precedentes, porque toda lucha local es una lucha global. Por este motivo hemos decidido abrir una cuenta «Caixa Laietana 2042 0195 91 3300001033» para intentar recaudar dicha cantidad y si cualquiera lo cree conveniente presentaremos un estado de cuentas de todos los ingresos y gastos, como podéis imaginar, nosotros no recibimos ninguna ayuda ni subvención.
Porque hay quien se lleva el dinero de las subvenciones del Ayuntamiento, mientras otros tenemos que hacer un esfuerzo económico para seguir adelante con nuestra reivindicación PORQUE AÚN NOS QUEDA REBELDÍA EN NUESTROS CORAZONES.
Gracias por vuestra solidaridad y colaboración.
Asociación de Vecinos L´Òstia y La Plataforma en Defensa de la Barceloneta
La Asociación de Vecinos L´Òstia y La Plataforma en Defensa de la Barceloneta nos dirigimos a los vecinos/as de la Barceloneta, de Barcelona en general y de cualquier otra parte del país o fuera de el, para comunicar que hemos tramitado un contencioso administrativo contra el "plan de los ascensores" por presentar irregularidades técnicas tanto legales como arquitectónicas.
El abogado que nos lleva el caso, lo hace de forma altruista y no nos cobra nada, pero el contencioso supone un coste de 5.000 euros y disponemos de dos meses para sufragarlo. Como dice nuestro abogado Pere Comas « el plan es una perversión del planeamiento urbanístico que lo convierte en una mera herramienta inmobiliaria». No se trata solo de defender la Barceloneta sino de no dejar que sienten precedentes, porque toda lucha local es una lucha global. Por este motivo hemos decidido abrir una cuenta «Caixa Laietana 2042 0195 91 3300001033» para intentar recaudar dicha cantidad y si cualquiera lo cree conveniente presentaremos un estado de cuentas de todos los ingresos y gastos, como podéis imaginar, nosotros no recibimos ninguna ayuda ni subvención.
Porque hay quien se lleva el dinero de las subvenciones del Ayuntamiento, mientras otros tenemos que hacer un esfuerzo económico para seguir adelante con nuestra reivindicación PORQUE AÚN NOS QUEDA REBELDÍA EN NUESTROS CORAZONES.
Gracias por vuestra solidaridad y colaboración.
Asociación de Vecinos L´Òstia y La Plataforma en Defensa de la Barceloneta
Etiquetes de comentaris: gentrificació
2.7.08
IV Festes Populars del Raval_ 10, 11 i 12 de Juliol
Plaça dels Jardins de les Voltes d'en Cires
(Av Drassanes al costat dels bombers)
Música-Xerrades-Curts-Karaoke-Tallers-Paellada Popular-Graffiti-Pica-pica-Actuacions-Candombe-Contrabanda FM
Etiquetes de comentaris: festa
Des de l'Espai Social Magdalenes. Manifest
Construïm espais, Produïm Drets
Campanya pel reconeixement de l'Espai Social i la PHRP de Magdalenes.
El maig de 2006 un col·lectiu de persones organitzades en la Xarxa per la PHRP (Promoció d'Habitatge Realment Públic) van ocupar dos immobles situats als carrers Magdalenes i Amargós per denunciar i fer front a les dificultats per accedir a un habitatge digne; les situacions d'assetjament immobiliari que es viuen a Ciutat Vella; la manca d'espais per al desenvolupament d'iniciatives socials crítiques i la creixent gentrificació del barri representada de l'expulsió dels seus habitants i activitats, progressivament substituïdes per infrastuctures orientades al turisme (hotels, apartaments turístics, locals d'oci i nous eixos comercials,...)
Aquesta ocupació es produïa després de constatar la inacció de l'administració pública per donar respostes efectives a aquestes problemàtiques. En aquest sentit, cal assenyalar que els dos immobles ocupats exemplificaven la dramàtica situació que actualment travessa el districte de Ciutat Vella. D'una banda, la propietat dels dos immobles, així com d'un tercer actualment tapiat, correspon a Arc de Triomf SL, empresa testaferro d'Hotels Catalònia, i estaven destinats a allotjar un hotel; els veïns que hi vivien estaven sotmesos a un procés d'assetjament immobiliari a fi que abandonessin l'edifici per iniciar el seu enderroc.
Des d'aleshores ençà, l'ocupació dels dos immobles ha permès:
-La obertura i consolidació d´un espai de creació social (E.S Magdalenes) on s'han desenvolupat diferents iniciatives culturals i polítiques obertes al conjunt del barri i la ciutat, permetent la relació amb entitats veïnals, associacions i col·lectius socials. Un espai, també, per a la participació política de col·lectius al voltant del dret a l'habitatge i el dret a la llibertat de moviments com són VdeVivienda, Taller VIU, Espai per la Desobediència a les Fronteres, entre d?altres.
-La restitució per part de la Xarxa-PHRP del dret a l´habitatge a persones que veuen barrat el seu accés a un habitatge digne donada la dinàmica alcista de preus del mercat immobiliari.
-L'assessorament i suport als llogaters que es trobaven sotmesos a l'assetjament immobiliari per part d'Arc de Triomf SL, així com altres veïns de la zona que es troben en situacions semblants.
Tanmateix, la denuncia interposada per la propietat amenaça el projecte social que des de fa dos anys es desenvolupa a Magdalenes i Amargós. Davant aquest fet, considerem que:
L'expulsió de les activitats i veïns que actualment conviuen als immobles de Magdalenes i Amargós suposa un greuge social superior als beneficis privats derivats d'aquest desnonament; en tant que suposa la instal·lació d'un nou equipament hoteler al barri, innecessari tal i com el mateix ple del districte ha afirmat, i que es destrueix un projecte social i comunitari arrelat. L'administració pública no pot seguir rentant-se les mans davant l'agressiva pressió gentrificadora residencial i comercial que pateix el districte amb el que suposa de destrucció del teixit comunitari i el patrimoni cultural i immaterial que els barris del centre històric han suposat per la ciutat de Barcelona.
Per aquest motiu, demanem a l'administració pública:
La retirada la llicència d'activitat d'Hotels Catalònia en tant que aquesta fou obtinguda de forma irregular ocultant l'existència de veïns en l'edifici i assumeixi el compromís de no permetre una nova instal·lació hotelera a la zona.
Iniciar un procediment d'expropiació a preu cadastral dels immobles situats al c/Magdalenes 13-15 i al c/Amargós 6, així com de l'immoble actualment abandonat del c/Amargós 8 donada la situació d'emergència habitacional i la manca d'espais socio-comunitaris a Ciutat Vella.
Cedir en règim d'usufructe els baixos del c/Magdalenes 13-15 als col·lectius que formen l´Espai Social Magdalenes, en regim d'autogestió per poder continuar les activitats socials que allí s'hi desenvolupen.
El compromís a que els veïns que actualment tenen contracte de lloguer puguin mantenir els seus habitatges i a possibilitar que els pisos que actualment es troben ocupats per la PHRP-Magdalenes, puguin ser destinats a un projecte de Cooperativa en model de cessió d'ús, tal i com s'ha implementat en altres països europeus, i segons el qual la propietat dels habitatges sempre resideix en mans de la cooperativa i on els seus membres hi participen i gaudeixen d?un dret d?ús indefinit de l?habitatge a través d?un lloguer tou.
Considerem que el cas que afecta a veïns i participants en els projectes de Magdalenes i Amargós no és un cas únic i que s'inscriu en una lògica de destrucció del teixit social i comunitari de Ciutat Vella que només beneficia als interessos hotelers i especulatius. Tanmateix, considerem que defensar el projecte polític i comunitari que es porta realitzant des de Magdalenes és un instrument que tenim a les nostres mans per enfrontar-nos-hi, i contribuir a eixamplar els drets socials (a un habitatge digne, a la ciutat, a la llibertat de moviments i a la cultura lliure). Per aquest motiu, fem una crida a entitats, associacions i particulars a sumar-se a la defensa del iniciatives socials i polítiques dels espais d'Amargós i Magdalenes.
Adhereix-te a: http://www.sindominio.net/phrp/?q=ca/node/129
Etiquetes de comentaris: cooperació, gentrificació
16.6.08
Intervenciones neoliberales en la Barceloneta
Es de temer que la Barceloneta va a seguir al Poblenou como barrio
cuya memoria más se ha arrasado. A los riesgos que comporta la
modificación del Plan General Metropolitano en la regulación de la
edificación tradicional de la Barceloneta (2007), llamado para
abreviar y como protesta /plan de los ascensores,/ se suma la
amenazante aparición de la estructura del hotel Vela, proyectado por
Ricardo Bofill en 1999, situado en la misma línea del mar, en los
terrenos de la Autoridad Portuaria de Barcelona, hito con el arranca
la transformación especulativa de la nueva bocana del puerto.
Hay pocas dudas de que la política del Ayuntamiento de Barcelona ha
cambiado. A ciertas miradas malévolas les interesa desfigurar esta
evolución y quieren enfatizar que siempre ha sido así. Pero no es
cierto. Cuando Barcelona renació como ciudad democrática, a
principios de los años ochenta, se aplicó una política progresista y
prometedora, si la comparamos con la regresión que implicaron los
modelos neoliberales que entonces implantaban Margaret Tatcher y
Ronald Reagan. Poco a poco, este /modelo Barcelona,/ de búsqueda del
consenso entre lo público y lo privado, se ha ido diluyendo en una
política marcadamente neoliberal. La paradoja dura de digerir es que
esta política urbana -conservadora y capitalista- la esté aplicando
un gobierno municipal formado por dos partidos políticos que se
autodenominan de izquierda.
El plan de la Barceloneta es expresión de un neoliberalismo
implacable aplicado a los planes urbanos: será la lógica del propio
mercado la que transforme el barrio en función de derribos
selectivos para instalar núcleos de ascensores, agrupando varias
fincas, y serán los propietarios potentes, los inversores y los
turistas los que se irán acomodando a medida que se vaya expulsando
a los antiguos inquilinos de pocos recursos económicos y legales. Es
la culminación del proceso de ir dejando a la frágil Barceloneta a
su suerte. Mientras se intervenía en otras áreas de Ciutat Vella, su
patrimonio de casas proyectadas por ingenieros militares a mediados
del siglo XVIII se dejaba desmoronar. El mismo /plan de los
ascensores,/ al establecer la altura reguladora en planta baja y
seis pisos, favorece la desaparición de los escasos testimonios de
casas bajas originales.
Y el hotel Vela se levanta como emblema de la /gentrificación/ de un
barrio popular, como otro episodio más de la avaricia del puerto con
sus terrenos, que ya generó una fuerte polémica a finales de los
años ochenta y principios de los noventa por la abusiva
transformación del Port Vell. Cuando funcione, el hotel va a
contribuir más al colapso circulatorio y a la mutación de la
Barceloneta. Seguro que el preceptivo estudio de evaluación de la
movilidad habrá demostrado la sobrecarga que ya existe sobre el
paseo de Joan de Borbó. Tal mamotreto, fuera de escala y de
contexto, chupando de las infraestructuras, aprovechándose de los
desagües y colapsando los accesos del barrio, es un nefasto símbolo
de la Barcelona neoliberal, vendida a la industria turística y a los
intereses inmobiliarios. De momento, ya se ha expulsado a vecinos y
las /cases de quart/ se convierten en apartamentos por semanas. A
los trabajadores del Poblenou les han ido borrando su memoria día a
día, fábrica a fábrica, a cambio de nuevos /edificios arroba;/ el
antiguo barrio de pescadores y artesanos lo están convirtiendo en
escenario del /mundo basura/ del turismo. Quizá estén pagando
tardíamente la factura de que en las primeras décadas del siglo XX
fueran los focos de los movimientos sindicales y anarquistas.
¿Será cierto que se va a detener el /plan de los ascensores/ y la
moratoria permitirá hacer uno nuevo, con una mejor supervisión
pública y una mayor participación ciudadana? ¿O son tantos los
pactos previos y componendas, los intereses para elevar
astronómicamente los alquileres, que el plan ya no tiene vuelta
atrás y se irá destruyendo el tejido social de la Barceloneta?
El proyecto del hotel Vela fue aprobado en 2001, con la connivencia
de la Autoridad Portuaria, la Comisión de Urbanismo del Ayuntamiento
de Barcelona y el Gobierno de la Generalitat de Jordi Pujol, y con
una rebaja de los 154.000 metros cuadrados a un máximo de 129.000.
El hotel tiene 450 habitaciones y, en la base, un gran edificio
recreativo y de oficinas, de planta baja y seis pisos de altura. Se
pactaron entonces unas contrapartidas de conexiones y transporte
(monorraíles y recorridos marítimos) que aún no se han cumplido. ¿Es
aceptable que los futuros usuarios del hotel colapsen aún más un
paseo por el que pasan los vecinos, la ciudadanía y los bañistas?
¿Puede ser que contemplemos callados cómo se levanta, saltándose la
Ley de Costas, la última puntilla para ahogar el carácter social y
urbano de la Barceloneta?
JOSEP MARIA MONTANER 14/06/2008, El País
cuya memoria más se ha arrasado. A los riesgos que comporta la
modificación del Plan General Metropolitano en la regulación de la
edificación tradicional de la Barceloneta (2007), llamado para
abreviar y como protesta /plan de los ascensores,/ se suma la
amenazante aparición de la estructura del hotel Vela, proyectado por
Ricardo Bofill en 1999, situado en la misma línea del mar, en los
terrenos de la Autoridad Portuaria de Barcelona, hito con el arranca
la transformación especulativa de la nueva bocana del puerto.
Hay pocas dudas de que la política del Ayuntamiento de Barcelona ha
cambiado. A ciertas miradas malévolas les interesa desfigurar esta
evolución y quieren enfatizar que siempre ha sido así. Pero no es
cierto. Cuando Barcelona renació como ciudad democrática, a
principios de los años ochenta, se aplicó una política progresista y
prometedora, si la comparamos con la regresión que implicaron los
modelos neoliberales que entonces implantaban Margaret Tatcher y
Ronald Reagan. Poco a poco, este /modelo Barcelona,/ de búsqueda del
consenso entre lo público y lo privado, se ha ido diluyendo en una
política marcadamente neoliberal. La paradoja dura de digerir es que
esta política urbana -conservadora y capitalista- la esté aplicando
un gobierno municipal formado por dos partidos políticos que se
autodenominan de izquierda.
El plan de la Barceloneta es expresión de un neoliberalismo
implacable aplicado a los planes urbanos: será la lógica del propio
mercado la que transforme el barrio en función de derribos
selectivos para instalar núcleos de ascensores, agrupando varias
fincas, y serán los propietarios potentes, los inversores y los
turistas los que se irán acomodando a medida que se vaya expulsando
a los antiguos inquilinos de pocos recursos económicos y legales. Es
la culminación del proceso de ir dejando a la frágil Barceloneta a
su suerte. Mientras se intervenía en otras áreas de Ciutat Vella, su
patrimonio de casas proyectadas por ingenieros militares a mediados
del siglo XVIII se dejaba desmoronar. El mismo /plan de los
ascensores,/ al establecer la altura reguladora en planta baja y
seis pisos, favorece la desaparición de los escasos testimonios de
casas bajas originales.
Y el hotel Vela se levanta como emblema de la /gentrificación/ de un
barrio popular, como otro episodio más de la avaricia del puerto con
sus terrenos, que ya generó una fuerte polémica a finales de los
años ochenta y principios de los noventa por la abusiva
transformación del Port Vell. Cuando funcione, el hotel va a
contribuir más al colapso circulatorio y a la mutación de la
Barceloneta. Seguro que el preceptivo estudio de evaluación de la
movilidad habrá demostrado la sobrecarga que ya existe sobre el
paseo de Joan de Borbó. Tal mamotreto, fuera de escala y de
contexto, chupando de las infraestructuras, aprovechándose de los
desagües y colapsando los accesos del barrio, es un nefasto símbolo
de la Barcelona neoliberal, vendida a la industria turística y a los
intereses inmobiliarios. De momento, ya se ha expulsado a vecinos y
las /cases de quart/ se convierten en apartamentos por semanas. A
los trabajadores del Poblenou les han ido borrando su memoria día a
día, fábrica a fábrica, a cambio de nuevos /edificios arroba;/ el
antiguo barrio de pescadores y artesanos lo están convirtiendo en
escenario del /mundo basura/ del turismo. Quizá estén pagando
tardíamente la factura de que en las primeras décadas del siglo XX
fueran los focos de los movimientos sindicales y anarquistas.
¿Será cierto que se va a detener el /plan de los ascensores/ y la
moratoria permitirá hacer uno nuevo, con una mejor supervisión
pública y una mayor participación ciudadana? ¿O son tantos los
pactos previos y componendas, los intereses para elevar
astronómicamente los alquileres, que el plan ya no tiene vuelta
atrás y se irá destruyendo el tejido social de la Barceloneta?
El proyecto del hotel Vela fue aprobado en 2001, con la connivencia
de la Autoridad Portuaria, la Comisión de Urbanismo del Ayuntamiento
de Barcelona y el Gobierno de la Generalitat de Jordi Pujol, y con
una rebaja de los 154.000 metros cuadrados a un máximo de 129.000.
El hotel tiene 450 habitaciones y, en la base, un gran edificio
recreativo y de oficinas, de planta baja y seis pisos de altura. Se
pactaron entonces unas contrapartidas de conexiones y transporte
(monorraíles y recorridos marítimos) que aún no se han cumplido. ¿Es
aceptable que los futuros usuarios del hotel colapsen aún más un
paseo por el que pasan los vecinos, la ciudadanía y los bañistas?
¿Puede ser que contemplemos callados cómo se levanta, saltándose la
Ley de Costas, la última puntilla para ahogar el carácter social y
urbano de la Barceloneta?
JOSEP MARIA MONTANER 14/06/2008, El País
Etiquetes de comentaris: gentrificació
10.6.08
L?actuació en el cas Robador 29 resta credibilitat al pla antimobbing d?Ajuntament i Fiscalia
L?anunci per part de l?Ajuntament de Barcelona i la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de la posada en marxa d?un protocol d?actuació conjunta contra el mobbing immobiliari és, a priori, una bona notícia si tenim en compte que almenys fa cinc anys que la societat civil reclama mesures concretes que posin fre a la impunitat amb què es mouen els responsables de l?assetjament.
Aquesta iniciativa hauria estat benvinguda cinc, tres o dos anys enrere ?quan l?actual conseller d?Habitatge, Francesc Baltasar, va estimar en 10.000 les famílies que patien assetjament immobiliari a Catalunya?, tant com ho pot ser avui. Durant tot aquest temps, però, la inoperància demostrada per les administracions s?ha traduït en centenars de veïns que han hagut de suportar amb indefensió escenaris de violència i, en definitiva, l?expulsió forçada de les seves llars.
L?anunci fet abans-d?ahir es contradiu amb una realitat en què les institucions s?han mostrat i continuen mostrant-se incapaces d?assumir la gravetat del problema i d?actuar amb determinació i contundència. Com han posat prou de manifest les persones i col·lectius que afronten el dia a dia de l?assetjament immobiliari, si en els casos de violència de gènere la llei s?aplica protegint la víctima i no mediant amb el seu agressor, no es pot actuar d?altra manera si parlem d?assetjament immobiliari. Però l?aposta per la mediació i l?ús de la via penal només com a últim recurs (o com a amenaça per facilitar la mediació, segons les paraules de l?alcalde Hereu) no va per aquest camí, sinó que continua entenent l?assetjament com un ?malentès? i no com un greu atemptat contra la llibertat i la integritat de les persones.
La mediació, a més, no suposa cap novetat i, de fet, ja compta amb una experiència de pèssims resultats, concretament al número 29 del carrer Robador, probablement el cas de mobbing més conegut de Barcelona. Els col·lectius que des de l?any 2003 han donat suport i han denunciat la situació dels veïns de la finca, s?han reunit amb la Generalitat i l?Ajuntament més d?una dotzena de vegades des del juny del 2006, i han vehiculat tres denúncies a Fiscalia, sense que en cap cas s?hagi acordat una sola mesura encaminada a la protecció dels drets dels inquilins; en el millor dels casos, les pressions han desembocat en el reallotjament dels veïns fora de la finca i a càrrec de l?erari públic.
En aquest període la Fiscalia del TSJC ha rebut dues denúncies i una querella criminal contra la propietat de Robador 29, querella promoguda per vuit entitats civils de Barcelona davant la negativa de les institucions a assumir l?obertura d?un procés penal. Totes tres han estat desestimades per la Fiscalia sense que s?arribés a realitzar una inspecció en profunditat de la finca i sense reclamar a l?Ajuntament els expedients acumulats els últims anys. El darrer arxivament de la causa ha estat signat pel nou fiscal antimobbing, Fernando Rodríguez Rey.
Actualment a la finca només hi queda un veí, en Manel González. Set anys enrere eren una vintena, les famílies que vivien en aquesta escala.
Malgrat l?extraordinària resistència oposada pels veïns, malgrat el suport rebut per entitats i particulars de tot Barcelona, malgrat la persistència en la denúncia a les institucions i als mitjans de comunicació, malgrat fins i tot la notorietat aconseguida, a dia d?avui podem dir que l?objectiu de l?assetjament als veïns de Robador 29, el buidat de la finca, pràcticament s?ha acomplert. Aquest buit és la prova incontestable de l?existència de l?assetjament i, també, la prova de la manca de voluntat que han tingut les institucions per aturar-lo.
Aquesta és, per ara, l?experiència en què pot emmirallar-se el flamant (i enèsim) pla contra el mobbing de l?Ajuntament de Barcelona i de la Fiscalia General de Catalunya. Després de cinc anys contemplant com un edifici es buidava davant els seus ulls, malgrat l?acumulació de denúncies, notícies i documents que han donat testimoni del mobbing a Robador 29, és hora que les institucions demostrin si són capaces d?anar de les paraules als fets.
Taller Contra la Violència Immobiliària i Urbanística
06/06/2008
Aquesta iniciativa hauria estat benvinguda cinc, tres o dos anys enrere ?quan l?actual conseller d?Habitatge, Francesc Baltasar, va estimar en 10.000 les famílies que patien assetjament immobiliari a Catalunya?, tant com ho pot ser avui. Durant tot aquest temps, però, la inoperància demostrada per les administracions s?ha traduït en centenars de veïns que han hagut de suportar amb indefensió escenaris de violència i, en definitiva, l?expulsió forçada de les seves llars.
L?anunci fet abans-d?ahir es contradiu amb una realitat en què les institucions s?han mostrat i continuen mostrant-se incapaces d?assumir la gravetat del problema i d?actuar amb determinació i contundència. Com han posat prou de manifest les persones i col·lectius que afronten el dia a dia de l?assetjament immobiliari, si en els casos de violència de gènere la llei s?aplica protegint la víctima i no mediant amb el seu agressor, no es pot actuar d?altra manera si parlem d?assetjament immobiliari. Però l?aposta per la mediació i l?ús de la via penal només com a últim recurs (o com a amenaça per facilitar la mediació, segons les paraules de l?alcalde Hereu) no va per aquest camí, sinó que continua entenent l?assetjament com un ?malentès? i no com un greu atemptat contra la llibertat i la integritat de les persones.
La mediació, a més, no suposa cap novetat i, de fet, ja compta amb una experiència de pèssims resultats, concretament al número 29 del carrer Robador, probablement el cas de mobbing més conegut de Barcelona. Els col·lectius que des de l?any 2003 han donat suport i han denunciat la situació dels veïns de la finca, s?han reunit amb la Generalitat i l?Ajuntament més d?una dotzena de vegades des del juny del 2006, i han vehiculat tres denúncies a Fiscalia, sense que en cap cas s?hagi acordat una sola mesura encaminada a la protecció dels drets dels inquilins; en el millor dels casos, les pressions han desembocat en el reallotjament dels veïns fora de la finca i a càrrec de l?erari públic.
En aquest període la Fiscalia del TSJC ha rebut dues denúncies i una querella criminal contra la propietat de Robador 29, querella promoguda per vuit entitats civils de Barcelona davant la negativa de les institucions a assumir l?obertura d?un procés penal. Totes tres han estat desestimades per la Fiscalia sense que s?arribés a realitzar una inspecció en profunditat de la finca i sense reclamar a l?Ajuntament els expedients acumulats els últims anys. El darrer arxivament de la causa ha estat signat pel nou fiscal antimobbing, Fernando Rodríguez Rey.
Actualment a la finca només hi queda un veí, en Manel González. Set anys enrere eren una vintena, les famílies que vivien en aquesta escala.
Malgrat l?extraordinària resistència oposada pels veïns, malgrat el suport rebut per entitats i particulars de tot Barcelona, malgrat la persistència en la denúncia a les institucions i als mitjans de comunicació, malgrat fins i tot la notorietat aconseguida, a dia d?avui podem dir que l?objectiu de l?assetjament als veïns de Robador 29, el buidat de la finca, pràcticament s?ha acomplert. Aquest buit és la prova incontestable de l?existència de l?assetjament i, també, la prova de la manca de voluntat que han tingut les institucions per aturar-lo.
Aquesta és, per ara, l?experiència en què pot emmirallar-se el flamant (i enèsim) pla contra el mobbing de l?Ajuntament de Barcelona i de la Fiscalia General de Catalunya. Després de cinc anys contemplant com un edifici es buidava davant els seus ulls, malgrat l?acumulació de denúncies, notícies i documents que han donat testimoni del mobbing a Robador 29, és hora que les institucions demostrin si són capaces d?anar de les paraules als fets.
Taller Contra la Violència Immobiliària i Urbanística
06/06/2008
Etiquetes de comentaris: mobbing
9.6.08
El Raval a la premsa
EL PAÍS 27.5.08 PLAN PARA ATRAER AL RAVAL A LOS TURISTAS DE CRUCEROS
À. P. - Barcelona - 27/05/2008
El Ayuntamiento de Barcelona quiere que el Raval sur deje de ser la puerta trasera de Ciutat Vella. En verano, cada día llegan al puerto 15.000 turistas en cruceros para quienes esa zona de Barcelona es invisible porque se meten en un autocar, visitan la ciudad y hacen sus compras en el Barri Gòtic. El Consistorio quiere que esa tendencia cambie y para ello realizará determinadas actuaciones urbanísticas en la zona de detrás del Museo Marítimo.
Itziar González, concejal del distrito, reveló que el Ayuntamiento quiere derribar barreras para convencer a los turistas y a la población en general de que accedan al Raval por la zona de Santa Mònica, que ya se potenciará con la Illa Roba-dors, la Filmoteca y un hotel. No escatimará esfuerzos y prevé flexibilizar la norma para abrir nuevos locales a fin de que sea más laxa en esta zona que en otras de la ciudad.
González y Jordi Williams Carnes, teniente de alcalde, realizaron esta reflexión tras la presentación del informe sobre la actividad comercial del barrio que presentó la Fundación Tot Raval. En síntesis, el análisis, realizado sobre 1.022 co-mercios y 16 calles, revela que la actividad económica es más potente en el Raval norte, vertebrado por el eje cultural. El 65% de los titulares de los comercios son de origen autóctono y el 35% restante, extranjeros. Nuria Aparicio, presi-denta de la entidad, pidió que se mejore la iluminación de ciertas calles y Carnes admitió la existencia de problemas como las pintadas o los malos olores en algunos puntos.
EL PERIÓDICO 27/5/2008 LA EVOLUCIÓN DE CIUTAT VELLA
La cultura y el nuevo urbanismo convocarán a más paseantes
La concejala Itziar González está convencida de que la transformación de la Illa Robador y la apertura de la nueva Filmoteca dinamizarán el Raval sur. También quiere unificar la ruta cultural del barrio potenciando un circuito cultural desde la Rambla de Santa Mònica hasta puntos como el Macba, el CCCB, el Liceu y otros referentes que puedan ser atractivos para los visitantes. "Ahora es el momento de trabajar por el clúster vecinal y comercial del Raval sur", anun-ció la responsable del distrito.
El barrio más denso de BCN
LA POBLACIÓN
Elaborado con datos del padrón de junio del 2007, el estudio parte de una población de 46.595 habitantes. Por sus dimensiones, se trata del barrio más densamente poblado de toda la ciudad, y también destaca el predominio de su población joven, ya que el 54% tienen entre 15 y 44 años.
LA OFERTA
A nivel general del Raval, un 51,3% de sus negocios son servicios (sobre todo, restaurantes, hoteles y ocio), y el resto son comercios, con predominio absoluto del minorista. Sin embargo, en el Raval norte predomina el comercio, mien-tras que en el sur los servicios tienen más peso. Por subsectores comerciales, la alimentación es la estrella (27,2% de tiendas), seguido del textil y zapatería (24,7%) y menaje del hogar (8,8%). El norte está especializado en ropa, música y oferta alternativa, y el sur, en alimentación.
LA CALIDAD
Del total, el 70% abren los sábados por la tarde, el 52% acepta pago con tarjeta y el 55% es accesible desde la acera. Solo la mitad rotula sus negocios en catalán.
El mestizaje del Raval atrae a 25 millones de visitantes al año
1. ? El barrio, con un 47,7% de inmigrantes, se erige en el quinto eje comercial más visitado de BCN
2. ? Un estudio rompe mitos y refleja que la mayoría de tiendas son autóctonas y el 83% están abiertas
PATRICIA CASTÁN
BARCELONA
La Barcelona más mestiza, con el Raval como bandera (con un 47,7% de población inmigrante en el último padrón), lejos de convertirse en un gueto se ha erigido en el quinto eje comercial y de paseo más concurrido de la ciudad, con unos 25 millones de visitantes anuales. Lo desvela un informe impulsado por el ayuntamiento y la Fundació Tot Raval, que rompe tópicos sobre los negocios y la vida en el barrio de Ciutat Vella, que en en los últimos años ha vivido una gran transformación urbanística y social. El estudio pone de manifiesto que el 58% de establecimientos se han abierto o traspasado en los últimos 11 años, y que solo un 17% tienen la persiana bajada.
La elaboración de esta nueva radiografía, realizada a través de 1.022 entrevistas a comerciantes del barrio y a 754 compradores, así como mediante la observación directa de los flujos de visitantes a través de 16 accesos al barrio, tira por tierra algunas ideas preconcebidas, como que el comercio del Raval está en manos de los recién llegados, señaló la presidenta de la fundación, Nuria Paricio. De hecho, el 65% de los propietarios de negocios son autóctonos, frente al 35% de inmigrantes. Entre estos, las comunidades más emprendedoras a nivel comercial son los paquistanís (13% de la oferta extranjera), los indios y bangladesís (6%) y los marroquís (1,7%). Si bien es cierto que entre los establecimientos abiertos desde 1996 predominan los inmigrantes no comunitarios (50%), frente a un 46,5% de em-presarios locales.
El análisis es básicamente descriptivo, y no entra en valoraciones sobra la calidad o dimensiones del comercio que nutre sus calles, ni tampoco sobre los problemas de integración e inseguridad que han vivido algunas zonas del ba-rrio, aclararon sus responsables. Pone de manifiesto, no obstante, que el barrio no se ha desarrollado de forma homogénea y que la zona norte (por encima de Hospital) ha vivido una mayor reactivación (con ayuda de la Universi-tat de Barcelona y del Macba, entre otros) que la sur. Así, los locales cerrados sin actividad representan un 22% del total en el sur, frente al 10% en el norte.
PUERTA PARA CRUCERISTAS
En este sentido, Paricio reclamó mejorar el atractivo de zonas más deprimidas, como Reina Amàlia, Sant Pacià, Carretes y Riereta, dotándolas con más iluminación y dinamizando la zona. La concejala del distrito, Itziar González, se comprometió a trabajar para reactivar esta zona, donde está previsto acondicionar espacios verdes y potenciar nuevos flujos de visitantes. En este sentido, el concejal de Promoción Económica, Jordi William Carnes, indicó que sería importante que el Raval sur fuera una buena puerta de entrada a la ciudad para los 15.000 cruceristas que en promedio desembarcan diariamente en el puerto, así como favorecer la diversidad comercial en esta área.
González tiene claro que la fórmula de dinamización no ha de pasar por la apertura de nuevos bares y locales de ocio, pero sí está dispuesta a tener en cuenta las diferencias sustanciales entre zonas que determina el estudio, con vistas a la preparación del nuevo plan de usos que deberá implantarse en la recta final de mandato.
El estudio deja clarísimas las diferencias que hay entre unas calles y otras como polos de atracción. Así, los principa-les polos son Hospital, Tallers, Bonsuccés, Carme, Sant Pau y Sant Antoni Abad, mientras que Valdonzella y Arc del Teatre apenas se utilizan para adentrarse en el Raval. Las cifras de afluencia, con 56.089 visitas al día, representan más de 21 millones al día, a las que hay que sumar celebraciones extraordinarias, como el Sónar.
COMPRADOR JOVEN
El chequeo al Raval también pone la vista en el consumidor y revela que el 54% de compradores son barceloneses, y que un 78% del total tiene entre 16 y 35 años. Es decir, que la población de más edad apenas pisa el barrio para visitar sus tiendas. No obstante, el 83,6% aplaude la diversidad comercial, mientras que el 60% disfruta de su oferta de cultura y ocio. Los clientes adquieren básicamente alimentación, mientras que el 90% de servicios utilizados son de restauración.
Material en la mano, ayuntamiento y Fundació Tot Raval (instigador de cientos de programas de desarrollo) toman nota sobre las recomendaciones que sugiere el informe: hay que mejorar la adecuación de algunos puntos de venta, formar a nuevos vendedores, promocionar su asociacionismo y seguir fomentando el civismo y la pacificación del barrio.
EL PERIÓDICO 27/5/2008 EDITORIAL
EDITORIAL: Retrato comercial del Raval sin tópicos
Cae otro tópico, alimentado durante años, sobre la imposible convivencia en el Raval de comercios asentados de toda la vida con las necesidades de oferta comercial vinculadas a los cambios de población en el barrio. Quienes hasta ahora se han guiado solo por sus percepciones, creen que esta parte de Ciutat Vella ha quedado definitivamente controlada por los nuevos residentes, que marcan sus parcelas de dominio según sus orígenes, sean paquistanís, marroquís o suramericanos. Y que las tiendas solo se ocupan de satisfacer la demanda generada por los hábitos de alimentación o vestido de la población recién llegada. Contra este lugar común hablan los datos del estudio que ayer difundió el Ayuntamiento de Barcelona, elaborados junto a la fundación Tot Raval, que lucha muy meritoriamente contra los prejuicios que marcan la imagen del barrio.
No es cierto que los comerciantes catalanes del Raval de toda la vida se vayan por la presión del entorno, ni que los nuevos residentes de todo el mundo les sustituyen sin miramientos. En este barrio tan singular, no exento de especu-lación urbanística pese a la diversidad de origen de sus residentes, se da un ajuste en el ámbito comercial similar al que se produciría si todos sus vecinos fueran nacidos allí. Llegar a otras conclusiones solo puede estar inducido por la xenofobia. Los datos sobre titularidad de los comercios de la zona, los que cierran y los que abren, confirman por sí solos que no hay ningún atisbo de favoritismo o discriminación en función de quién es el demandante de una licencia de apertura de un comercio. Cosa distinta es que se atienda a la recomendación, acertada, de no convertir esas calles en una oferta exclusiva de tiendas y restaurantes de carácter étnico. La falta de diversidad también puede poner en crisis el modelo comercial que aún vive de su exotismo. La alternativa más racional sería convertir el Carrer de Ponent (Joaquín Costa) en un eje comercial que marcara la ordenación del sector en todo el barrio.
La tentación de convertir al Raval en un parque temático, por donde ya transitan 25 millones de visitantes, es com-prensible. Pero la diversidad de origen de sus vecinos, que merecen tanta atención como la que se presta a la nueva apertura de comercios del barrio, no debe dar alas excesivas a un proyecto que pueda caer en el vicio de poner el diseño de ciudad por encima de las necesidades de sus ciudadanos.
À. P. - Barcelona - 27/05/2008
El Ayuntamiento de Barcelona quiere que el Raval sur deje de ser la puerta trasera de Ciutat Vella. En verano, cada día llegan al puerto 15.000 turistas en cruceros para quienes esa zona de Barcelona es invisible porque se meten en un autocar, visitan la ciudad y hacen sus compras en el Barri Gòtic. El Consistorio quiere que esa tendencia cambie y para ello realizará determinadas actuaciones urbanísticas en la zona de detrás del Museo Marítimo.
Itziar González, concejal del distrito, reveló que el Ayuntamiento quiere derribar barreras para convencer a los turistas y a la población en general de que accedan al Raval por la zona de Santa Mònica, que ya se potenciará con la Illa Roba-dors, la Filmoteca y un hotel. No escatimará esfuerzos y prevé flexibilizar la norma para abrir nuevos locales a fin de que sea más laxa en esta zona que en otras de la ciudad.
González y Jordi Williams Carnes, teniente de alcalde, realizaron esta reflexión tras la presentación del informe sobre la actividad comercial del barrio que presentó la Fundación Tot Raval. En síntesis, el análisis, realizado sobre 1.022 co-mercios y 16 calles, revela que la actividad económica es más potente en el Raval norte, vertebrado por el eje cultural. El 65% de los titulares de los comercios son de origen autóctono y el 35% restante, extranjeros. Nuria Aparicio, presi-denta de la entidad, pidió que se mejore la iluminación de ciertas calles y Carnes admitió la existencia de problemas como las pintadas o los malos olores en algunos puntos.
EL PERIÓDICO 27/5/2008 LA EVOLUCIÓN DE CIUTAT VELLA
La cultura y el nuevo urbanismo convocarán a más paseantes
La concejala Itziar González está convencida de que la transformación de la Illa Robador y la apertura de la nueva Filmoteca dinamizarán el Raval sur. También quiere unificar la ruta cultural del barrio potenciando un circuito cultural desde la Rambla de Santa Mònica hasta puntos como el Macba, el CCCB, el Liceu y otros referentes que puedan ser atractivos para los visitantes. "Ahora es el momento de trabajar por el clúster vecinal y comercial del Raval sur", anun-ció la responsable del distrito.
El barrio más denso de BCN
LA POBLACIÓN
Elaborado con datos del padrón de junio del 2007, el estudio parte de una población de 46.595 habitantes. Por sus dimensiones, se trata del barrio más densamente poblado de toda la ciudad, y también destaca el predominio de su población joven, ya que el 54% tienen entre 15 y 44 años.
LA OFERTA
A nivel general del Raval, un 51,3% de sus negocios son servicios (sobre todo, restaurantes, hoteles y ocio), y el resto son comercios, con predominio absoluto del minorista. Sin embargo, en el Raval norte predomina el comercio, mien-tras que en el sur los servicios tienen más peso. Por subsectores comerciales, la alimentación es la estrella (27,2% de tiendas), seguido del textil y zapatería (24,7%) y menaje del hogar (8,8%). El norte está especializado en ropa, música y oferta alternativa, y el sur, en alimentación.
LA CALIDAD
Del total, el 70% abren los sábados por la tarde, el 52% acepta pago con tarjeta y el 55% es accesible desde la acera. Solo la mitad rotula sus negocios en catalán.
El mestizaje del Raval atrae a 25 millones de visitantes al año
1. ? El barrio, con un 47,7% de inmigrantes, se erige en el quinto eje comercial más visitado de BCN
2. ? Un estudio rompe mitos y refleja que la mayoría de tiendas son autóctonas y el 83% están abiertas
PATRICIA CASTÁN
BARCELONA
La Barcelona más mestiza, con el Raval como bandera (con un 47,7% de población inmigrante en el último padrón), lejos de convertirse en un gueto se ha erigido en el quinto eje comercial y de paseo más concurrido de la ciudad, con unos 25 millones de visitantes anuales. Lo desvela un informe impulsado por el ayuntamiento y la Fundació Tot Raval, que rompe tópicos sobre los negocios y la vida en el barrio de Ciutat Vella, que en en los últimos años ha vivido una gran transformación urbanística y social. El estudio pone de manifiesto que el 58% de establecimientos se han abierto o traspasado en los últimos 11 años, y que solo un 17% tienen la persiana bajada.
La elaboración de esta nueva radiografía, realizada a través de 1.022 entrevistas a comerciantes del barrio y a 754 compradores, así como mediante la observación directa de los flujos de visitantes a través de 16 accesos al barrio, tira por tierra algunas ideas preconcebidas, como que el comercio del Raval está en manos de los recién llegados, señaló la presidenta de la fundación, Nuria Paricio. De hecho, el 65% de los propietarios de negocios son autóctonos, frente al 35% de inmigrantes. Entre estos, las comunidades más emprendedoras a nivel comercial son los paquistanís (13% de la oferta extranjera), los indios y bangladesís (6%) y los marroquís (1,7%). Si bien es cierto que entre los establecimientos abiertos desde 1996 predominan los inmigrantes no comunitarios (50%), frente a un 46,5% de em-presarios locales.
El análisis es básicamente descriptivo, y no entra en valoraciones sobra la calidad o dimensiones del comercio que nutre sus calles, ni tampoco sobre los problemas de integración e inseguridad que han vivido algunas zonas del ba-rrio, aclararon sus responsables. Pone de manifiesto, no obstante, que el barrio no se ha desarrollado de forma homogénea y que la zona norte (por encima de Hospital) ha vivido una mayor reactivación (con ayuda de la Universi-tat de Barcelona y del Macba, entre otros) que la sur. Así, los locales cerrados sin actividad representan un 22% del total en el sur, frente al 10% en el norte.
PUERTA PARA CRUCERISTAS
En este sentido, Paricio reclamó mejorar el atractivo de zonas más deprimidas, como Reina Amàlia, Sant Pacià, Carretes y Riereta, dotándolas con más iluminación y dinamizando la zona. La concejala del distrito, Itziar González, se comprometió a trabajar para reactivar esta zona, donde está previsto acondicionar espacios verdes y potenciar nuevos flujos de visitantes. En este sentido, el concejal de Promoción Económica, Jordi William Carnes, indicó que sería importante que el Raval sur fuera una buena puerta de entrada a la ciudad para los 15.000 cruceristas que en promedio desembarcan diariamente en el puerto, así como favorecer la diversidad comercial en esta área.
González tiene claro que la fórmula de dinamización no ha de pasar por la apertura de nuevos bares y locales de ocio, pero sí está dispuesta a tener en cuenta las diferencias sustanciales entre zonas que determina el estudio, con vistas a la preparación del nuevo plan de usos que deberá implantarse en la recta final de mandato.
El estudio deja clarísimas las diferencias que hay entre unas calles y otras como polos de atracción. Así, los principa-les polos son Hospital, Tallers, Bonsuccés, Carme, Sant Pau y Sant Antoni Abad, mientras que Valdonzella y Arc del Teatre apenas se utilizan para adentrarse en el Raval. Las cifras de afluencia, con 56.089 visitas al día, representan más de 21 millones al día, a las que hay que sumar celebraciones extraordinarias, como el Sónar.
COMPRADOR JOVEN
El chequeo al Raval también pone la vista en el consumidor y revela que el 54% de compradores son barceloneses, y que un 78% del total tiene entre 16 y 35 años. Es decir, que la población de más edad apenas pisa el barrio para visitar sus tiendas. No obstante, el 83,6% aplaude la diversidad comercial, mientras que el 60% disfruta de su oferta de cultura y ocio. Los clientes adquieren básicamente alimentación, mientras que el 90% de servicios utilizados son de restauración.
Material en la mano, ayuntamiento y Fundació Tot Raval (instigador de cientos de programas de desarrollo) toman nota sobre las recomendaciones que sugiere el informe: hay que mejorar la adecuación de algunos puntos de venta, formar a nuevos vendedores, promocionar su asociacionismo y seguir fomentando el civismo y la pacificación del barrio.
EL PERIÓDICO 27/5/2008 EDITORIAL
EDITORIAL: Retrato comercial del Raval sin tópicos
Cae otro tópico, alimentado durante años, sobre la imposible convivencia en el Raval de comercios asentados de toda la vida con las necesidades de oferta comercial vinculadas a los cambios de población en el barrio. Quienes hasta ahora se han guiado solo por sus percepciones, creen que esta parte de Ciutat Vella ha quedado definitivamente controlada por los nuevos residentes, que marcan sus parcelas de dominio según sus orígenes, sean paquistanís, marroquís o suramericanos. Y que las tiendas solo se ocupan de satisfacer la demanda generada por los hábitos de alimentación o vestido de la población recién llegada. Contra este lugar común hablan los datos del estudio que ayer difundió el Ayuntamiento de Barcelona, elaborados junto a la fundación Tot Raval, que lucha muy meritoriamente contra los prejuicios que marcan la imagen del barrio.
No es cierto que los comerciantes catalanes del Raval de toda la vida se vayan por la presión del entorno, ni que los nuevos residentes de todo el mundo les sustituyen sin miramientos. En este barrio tan singular, no exento de especu-lación urbanística pese a la diversidad de origen de sus residentes, se da un ajuste en el ámbito comercial similar al que se produciría si todos sus vecinos fueran nacidos allí. Llegar a otras conclusiones solo puede estar inducido por la xenofobia. Los datos sobre titularidad de los comercios de la zona, los que cierran y los que abren, confirman por sí solos que no hay ningún atisbo de favoritismo o discriminación en función de quién es el demandante de una licencia de apertura de un comercio. Cosa distinta es que se atienda a la recomendación, acertada, de no convertir esas calles en una oferta exclusiva de tiendas y restaurantes de carácter étnico. La falta de diversidad también puede poner en crisis el modelo comercial que aún vive de su exotismo. La alternativa más racional sería convertir el Carrer de Ponent (Joaquín Costa) en un eje comercial que marcara la ordenación del sector en todo el barrio.
La tentación de convertir al Raval en un parque temático, por donde ya transitan 25 millones de visitantes, es com-prensible. Pero la diversidad de origen de sus vecinos, que merecen tanta atención como la que se presta a la nueva apertura de comercios del barrio, no debe dar alas excesivas a un proyecto que pueda caer en el vicio de poner el diseño de ciudad por encima de las necesidades de sus ciudadanos.
Etiquetes de comentaris: gentrificació
8.5.08
'Un barri de l'Òstia'
"L?Òstia" és l'àlies del barri de la Barceloneta, el mariner, el més típic de la ciutat. Barcelona s'ha convertit en una destinació turística de primer ordre i la Barceloneta és el primer barri a notar aquests canvis: augment espectacular del preu de l'habitatge, cases que es transformen en apartaments per a turistes i reformes urbanístiques que han suscitat polèmica. Els veïns, en la seva majoria ancians, senten que ningú compte amb ells perquè com diuen "la Barceloneta aspira a convertir-se en la Miami d'Europa".
Etiquetes de comentaris: video
15.3.08
Jornades "La Barceloneta parla i decideix" (29 i 30 de març)
Els dies 29 i 30 de març esteu totes convidades a unes jornades fetes des de i per al barri que se celebraran en el Centre Cívic i en la Plaça del Mercat. La idea és crear, a través de diferents eines de participació i interacció, un espai per a la reflexió i la imaginació col·lectiva entorn a la Barceloneta: com veiem la Barceloneta i com ens agradaria veure-la. Es dibuixen doncs dos moments: primer ens informem i analitzem com està el barri, i després a partir d'aquí fem volar propostes.
Donades les profundes repercussions que el "pla dels ascensors" comporta per al nostre barri, serà central analitzar-lo a fons. Així, començarem el dissabte 29 al matí en el Centre Cívic amb un taller de lectura interactiva del pla dels ascensors amb l'acompanyament d'experts, a fi de poder entendre com pot afectar-nos, i a partir d'aquí poder replantejar-se coses i pensar alternatives.
A la tarda, després del menjar, es presentarà "la Geografia Esborrada", una preciosa sorpresa que recorrerà llocs i racons desapareguts del barri (o en perill de desaparèixer), que encara ressonen en la memòria de molts. Per a aquest trajecte s'ha elaborat un magnífic mapa, un CD amb una "geografia sonora" i un vestuari per a l'ocasió. No us ho perdeu!
El diumenge 30 al matí es desplegaran en la plaça del mercat distints dispositius per a expressar com vols el teu barri: un vídeomatón, una exposició interactiva, posats d'informació i recollida de propostes, activitats per als nens i alguna sorpresa més. Acabarem les jornades amb una paella popular.
Pròximament publicarem el programa detallat de les jornades. Aquestes només seran possibles amb totes vosaltres. Encara que no és necessari per a assistir, us agraïm que us inscrigueu, per a poder calcular més o menys quants serem. Però vam esperar que se superin totes les expectatives, depèn de totes!
Podeu inscriure-us manant un mail a pdefensabarceloneta@yahoo.és, o en l'oficina de la carrer Pescadors 49 els dimarts a la tarda, o els dissabtes al matí en la plaça del mercat, o simplement comunicant-lo a algú de la Plataforma o de l'Òstia .
més info: http://labarcelonetaambelaiguaalcoll.blogspot.com/
Etiquetes de comentaris: cooperació
7.3.08
La Barceloneta es rebela
Avui som aquí perquè no podíem deixar de fer-ho. Som veïns, veïnes i amics de la Barceloneta. El nostre barri està assetjat: la tàctica d'assalt és un pla urbanístic que ha obert les portes a un atac de termites larvades.
Ja fa un any de l'aprovació del pla urbanístic que amenaça el barri. Lluny d'estar parat, els efectes del pla dels ascensors no s'han fet esperar: cada cop apareixen més casos de mòbbing, sobretot contra veïns de renda antiga; cada dia hi ha més contractes que no es renoven o que disparen el preu i resulten impagables. Així, tenim edificis sencers que s'estan buidant, incomptables veïns que han d'abandonar casa seva. La maniobra especulativa és clara: a les immobiliàries i altres propietaris sense escrúpols no els ha passat per alt que és més rentable enderrocar vivendes si primer es treuen de sobre els seus habitants, per no haver de pagar indemnitzacions ni reallotjaments. Després de les reformes, ja podran vendre o llogar per un ull de la cara al millor postor; aleshores la Barceloneta ja no serà per als que hi vivim.
Mentrestant, l'Ajuntament no ha pres cap mesura concreta per aturar l'especulació i el mòbbing galopants que ell mateix ha desfermat amb l'aprovació d'un pla dictat des de dalt a baix, des de despatxos en torres d'ivori que imposen a toc de firma i de bitllet el futur de la nostra vida al barri. Davant de les protestes contra aquesta imposició, l'Ajuntament, com un encantador de serps, ha promès un pla participatiu que mai no arriba, mentre mareja la perdiu amb "PAD's" i "lleis de barri" que semblen escombrar el pla dels ascensors sota la catifa. Mentrestant, les immobiliàries i altres rapinyaires van tirant milles. Qui aturarà aquest canibalisme?
Estem parlant d'un pla que preveu eliminar milers de vivendes, que pretén desplaçar milers de veïns fora del seu barri contra la seva voluntat. Implica l'enderroc del patrimoni arquitectònic i l'esventrament del teixit social, fins a esborrar la Barceloneta que coneixem i estimem.
Com ho hem de permetre? Així com els nostres avis i els nostres pares i mares van lluitar en el seu moment per la Barceloneta, per defensar plegats allò que no es pot tocar -la casa, els carrers, els veïns, el mar, la llibertat...-, ara ens toca a nosaltres decidir el barri que volem viure. Perquè no volem un barri imposat. Perquè aquest pla es pot parar. Perquè un altre pla és possible i necessari. Perquè la lluita per la Barceloneta no està decidida!
2.3.08
Demà acte de denúncia del mobbing en La Barceloneta
Demà dissabte, a partir de les 11:30 del matí, en la plaça del mercat, els veïns de La Barceloneta realitzarem amb la col·laboració de ràdio Contrabanda, un programa de ràdio i diferents activitats per a denunciar l'assetjament immobiliari que sofrim els veïns de La Barceloneta.
Des que fa un any es va aprovar el "pla dels ascensors" l'assetjament immobiliari és cada dia més freqüent en el barri de La Barceloneta. Aquest és palpable des de l'angoixa de veure com cada dia es fomenta més un model de turisme insostenible que suposa l'expulsió paulatina dels veïns del barri, fins a la no renovació de contractes o els corts de llum en l'escala.
Per això, demà dissabte, a partir de les 11.30 del matí, en la plaça del mercat, es denunciaran aquests fets per mitjà d'una estació radiofònica, un "fotomatón" i diferents activitats.
Durant el matí també es convocarà a la manifestació que es realitzarà el pròxim 7 de març amb les següent exigències cap a la administració que en aquesta època està fent tantes promeses:
- l'anul·lació del pla dels ascensors i l'impuls d'un procés de participació real
- una política contundent contra el mobbing immobiliari i els quals ho exerceixen
- que cap veí hagi de marxar-se del barri, ni pel pla dels ascensors , ni per no poder pagar un lloguer car.
Plataforma d'afectats en defensa de La Barceloneta AAVV l'Òstia
27.2.08
ATENEISME ARA,
Us convidem a les activitats vinculades a l?exposició
DON?T BELIEVE THEM / NO ELS CREGUIS / NO LES CREAS
29/1 a 2/3 de 2008 (diumenge 2 últim dia)
La Capella de l?Antic Hospital de la Santa Creu. Hospital 56, Barcelona
En relació al treball
CALLE BARCELONA
IMAGINARIOS CRUZADOS
Sitesize + Marcelo Porta
IMAGINARIOS CRUZADOS és un projecte sobre el valor de la creació, l?acció cultural autònoma i la seva presència política a la Ciutat.
Divendres 29 de febrer 2008, a les 18,30h
ATENEISME ARA,
Amb Bernat Muniesa i l?Ateneu Enciclopèdic Popular.
Un debat sobre el reconeixement de la tradició de la cultura popular lliure a Barcelona i els reptes de la seva construcció actual. El coneixement de l?experiència i la tasca feta per l?Ateneu Enciclopèdic Popular. La seva constant reclamació per recuperar la seva seu i vinculació al barri del Raval, on va nèixer i desenvolupar el seu compromís cultural.
http://www.ateneuenciclopedicpopular.org/
Bernat Muniesa és Catedràtic d?història de la Universitat de Barcelona
Manel Aisa i Adolf Castaños són president i vicepresident de l?Ateneu Enciclopèdic Popular.
?L?Ateneu Enciclopèdic Popular no és un patronat, sinó una agrupació de ciutadans lliures associats per la mútua cultura. L?Ateneu Enciclopèdic Popular no es manté amb els donatius, ni les quotes de gent adinerada. No és una obra burgesa, ni és tampoc el resultat d?un grup d?intel·lectuals que tracten, tot fent cultura, d?imposar la confessió pròpia. L?Ateneu Enciclopèdic Popular és una associació democràtica i liberal, que tot lo que fa i lo que és ho deu a la iniciativa dels seus socis.
L?Ateneu Enciclopèdic Popular ha nascut dels obrers abandonats a les seves pròpies forces, i dels obrers del treball, ajudats dels obrers de la ciència, així és com sempre ha viscut.
L?esperit que té és un esperit de tolerància i llibertat. A ningú ni a res exclueix. Desitja establir una unió necessària entre els que pensen i els que treballen; esperant molt pel pervindre, individual i socialment, d?aquesta agrupació d?homes independents i honrats, reunits per una mateixa tasca i mateixa aspiració.?
Fullet de L?Ateneu Enciclopèdic Popular, 1906
*************************************************************
DON?T BELIEVE THEM / NO ELS CREGUIS / NO LES CREAS
29/1 a 2/3 de 2008 (diumenge 2 últim dia)
La Capella de l?Antic Hospital de la Santa Creu. Hospital 56, Barcelona
En relació al treball
CALLE BARCELONA
IMAGINARIOS CRUZADOS
Sitesize + Marcelo Porta
IMAGINARIOS CRUZADOS és un projecte sobre el valor de la creació, l?acció cultural autònoma i la seva presència política a la Ciutat.
Divendres 29 de febrer 2008, a les 18,30h
ATENEISME ARA,
Amb Bernat Muniesa i l?Ateneu Enciclopèdic Popular.
Un debat sobre el reconeixement de la tradició de la cultura popular lliure a Barcelona i els reptes de la seva construcció actual. El coneixement de l?experiència i la tasca feta per l?Ateneu Enciclopèdic Popular. La seva constant reclamació per recuperar la seva seu i vinculació al barri del Raval, on va nèixer i desenvolupar el seu compromís cultural.
http://www.ateneuenciclopedicpopular.org/
Bernat Muniesa és Catedràtic d?història de la Universitat de Barcelona
Manel Aisa i Adolf Castaños són president i vicepresident de l?Ateneu Enciclopèdic Popular.
?L?Ateneu Enciclopèdic Popular no és un patronat, sinó una agrupació de ciutadans lliures associats per la mútua cultura. L?Ateneu Enciclopèdic Popular no es manté amb els donatius, ni les quotes de gent adinerada. No és una obra burgesa, ni és tampoc el resultat d?un grup d?intel·lectuals que tracten, tot fent cultura, d?imposar la confessió pròpia. L?Ateneu Enciclopèdic Popular és una associació democràtica i liberal, que tot lo que fa i lo que és ho deu a la iniciativa dels seus socis.
L?Ateneu Enciclopèdic Popular ha nascut dels obrers abandonats a les seves pròpies forces, i dels obrers del treball, ajudats dels obrers de la ciència, així és com sempre ha viscut.
L?esperit que té és un esperit de tolerància i llibertat. A ningú ni a res exclueix. Desitja establir una unió necessària entre els que pensen i els que treballen; esperant molt pel pervindre, individual i socialment, d?aquesta agrupació d?homes independents i honrats, reunits per una mateixa tasca i mateixa aspiració.?
Fullet de L?Ateneu Enciclopèdic Popular, 1906
*************************************************************
24.2.08
"A BARCELONA LA PARTICIPACIÓ CANTA"
Us convidem a l'acte de presentació i debat del document:
"A BARCELONA LA PARTICIPACIÓ CANTA"
Grup de Participació
Jornades REpensar Barcelona_ Recuperar la Ciutat
dimarts 26 de febrer, 18,30h
Capella de l?Antic Hospital de la Santa Creu. Hospital 56, Barcelona
Activitat dins de l'exposició:
DON?T BELIEVE THEM / NO ELS CREGUIS / NO LES CREAS
CALLE BARCELONA
IMAGINARIOS CRUZADOS
Sitesize + Marcelo Porta
29/1 a 2/3 de 2008
La Capella, Hospital 56, Barcelona
IMAGINARIOS CRUZADOS és un projecte sobre el valor de la creació, l?acció cultural autònoma i la seva presència política a la Ciutat.
"A BARCELONA LA PARTICIPACIÓ CANTA"
El material que presentem aquí és fruit d?un llarg treball col·lectiu en el qual s?hi ha implicat diferents persones, la majoria procedents
de les lluites veïnals contra l?especulació del 2000-2006. Durant anys hem hagut de lluitar en contra de decisions municipals i
empresarials a barris del Poble Nou, Santa Caterina, Bon Pastor, el Raval, la Barceloneta i molts altres territoris metropolitans.
El material recopilat pretén ser una eina per aconseguir donar significat a la paraula
participació, des de l?experiència pròpia i la valoració de la mobilització veïnal, així com
ajudar a rebatre la manipulació darrera la propaganda participativa dels poders públics i
econòmics amb finalitats especulatives.
No hi ha camins per a la participació, la participació es fa caminant.
http://straddle3.net/participacio/
CALLE BARCELONA
IMAGINARIOS CRUZADOS
http://www.sitesize.net/
"A BARCELONA LA PARTICIPACIÓ CANTA"
Grup de Participació
Jornades REpensar Barcelona_ Recuperar la Ciutat
dimarts 26 de febrer, 18,30h
Capella de l?Antic Hospital de la Santa Creu. Hospital 56, Barcelona
Activitat dins de l'exposició:
DON?T BELIEVE THEM / NO ELS CREGUIS / NO LES CREAS
CALLE BARCELONA
IMAGINARIOS CRUZADOS
Sitesize + Marcelo Porta
29/1 a 2/3 de 2008
La Capella, Hospital 56, Barcelona
IMAGINARIOS CRUZADOS és un projecte sobre el valor de la creació, l?acció cultural autònoma i la seva presència política a la Ciutat.
"A BARCELONA LA PARTICIPACIÓ CANTA"
El material que presentem aquí és fruit d?un llarg treball col·lectiu en el qual s?hi ha implicat diferents persones, la majoria procedents
de les lluites veïnals contra l?especulació del 2000-2006. Durant anys hem hagut de lluitar en contra de decisions municipals i
empresarials a barris del Poble Nou, Santa Caterina, Bon Pastor, el Raval, la Barceloneta i molts altres territoris metropolitans.
El material recopilat pretén ser una eina per aconseguir donar significat a la paraula
participació, des de l?experiència pròpia i la valoració de la mobilització veïnal, així com
ajudar a rebatre la manipulació darrera la propaganda participativa dels poders públics i
econòmics amb finalitats especulatives.
No hi ha camins per a la participació, la participació es fa caminant.
http://straddle3.net/participacio/
CALLE BARCELONA
IMAGINARIOS CRUZADOS
http://www.sitesize.net/
23.11.07
Robador 29 assetjament immobiliari
Querella criminal contra l'assetjament immobiliari
Roda de premsa:
divendres 23 a les 12 h a la seu de la Favb, c/ Obradors 10, baixos
Des de fa més de quatre anys els veïns del número 29 del carrer Robador han sofert tota mena de pressions per part de la propietat de la finca, TARAVAUS 8085 SL i MANCIA 2003 SL, perquè abandonin els seus pisos. L'any 2003 eren una vintena els pisos habitats en aquesta escala. Avui només hi queden quatre famílies i un local als baixos. Al llarg d'aquests anys, Manel González, el veí més jove de l'escala, no ha cessat en la denúncia del mobbing i les males pràctiques del mercat immobiliari, que s'han convertit en la tònica al voltant de l'illa Robador. La seva denúncia ha convertit aquest cas en un emblema de l'assetjament immobiliari a Ciutat Vella.
Malgrat tot, han passat quatre anys i la situació no ha canviat, ni per als veïns de Robador 29 ni per als milers d'afectats de mobbing arreu de Catalunya. El proper dimarts 27 de novembre està previst el desnonament de Manel González. Davant d'aquesta situació, diverses entitats civils i col?lectius que fa temps que treballen contra l'assetjament immobiliari han decidit denunciar públicament aquests fets i presentar una querella criminal contra les immobiliàries responsables d'aquesta situació.
A la roda de premsa intervindran:
Eva Fernàndez, presidenta de la Favb,
Jaume Asens, de la Comissió de Defensa del Col?legi d'Advocats,
Pere Pujol, d?Arquitectes Sense Fronteres,
Pere Farré, de la Coordinadora Contra l?Especulació del Raval i el Taller VIU,
Manel González, veí de Robador 29.
Donen suport a aquesta iniciativa les entitats següents:
Arquitectes Sense Fronteres
Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans
Associació de Veïns del Casc Antic
Comissió de Defensa del Col?legi d'Advocats
Coordinadora Contra l'Especulació del Raval
Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
Observatori Desc
Taller VIU, contra la Violència Immobiliària i Urbanística
Veïns en Defensa de la Barcelona Vella
Etiquetes de comentaris: video
Archives
03.04 04.04 05.04 06.04 07.04 09.04 10.04 11.04 12.04 01.05 02.05 03.05 04.05 05.05 06.05 07.05 09.05 10.05 11.05 12.05 01.06 02.06 04.06 05.06 06.06 07.06 09.06 10.06 11.06 12.06 01.07 02.07 03.07 04.07 05.07 06.07 07.07 09.07 10.07 11.07 02.08 03.08 05.08 06.08 07.08 09.08 11.08 12.08
