Unos jóvenes asaltan un súper y reparten los víveres en protesta por la crisis
PERE RÍOS - Barcelona - 20/12/2009 El País
Decenas de jóvenes antisistema saquearon ayer por la tarde un supermercado en el barrio barcelonés de Nou Barris y repartieron los alimentos sustraídos entre los vecinos en una acción de protesta contra la crisis económica y la precariedad laboral. La llegada de los Mossos d'Esquadra puso fin al saqueo y, tras unos minutos de diálogo, se marcharon sin que la policía realizara ninguna detención.
La acción, que había sido convocada por la Asamblea de Parados de Barcelona, se inició pasadas las seis de la tarde en el supermercado de la cadena Caprabo-Eroski situado en la plaza de Llucmajor. De manera coordinada, varios jóvenes entraron en el súper a cara descubierta y llenaron un total de 12 carros con productos de primera necesidad, como pasta, arroz, embutidos, conservas, alguna que otra botella de vino y artículos de limpieza.
Cuando los carros estaban repletos acudieron a las seis cajas registradoras y todos los productos pasaron por el lector de barras. A la hora de pagar desvelaron a las cajeras que no pensaban hacerlo. Se crearon entonces unos instantes de desconcierto que aprovecharon algunos clientes para pasar por caja sin abonar tampoco sus carros de la compra.
Mientras tanto, los jóvenes antisistema empezaron a repartir los productos sustraídos entre vecinos del barrio, que habían sido alertados de su acción con dos megáfonos. La llegada de diversas patrullas de los Mossos d'Esquadra puso fin al reparto y los jóvenes acabaron retenidos a la entrada del supermercado.
Entre las cajas registradoras y la puerta de salida se agolparon los alimentos dispersos por el suelo. Los asaltantes requirieron a la dirección para que continuara el reparto. Como era previsible, no lo consiguieron, pero los jóvenes se dieron por satisfechos y decidieron marcharse. Al mismo tiempo que sucedía esto, el supermercado permaneció abierto y funcionando con relativa normalidad, pero ya se habían acabado las compras gratuitas.
La acción de protesta quedó registrada por las cámaras de seguridad, igual que el comportamiento de los clientes que aprovecharon los momentos de confusión para evitar la caja."No nos hemos llevado ningún producto a casa. Hemos repartido los que hemos podido y los que no, se han quedado dentro", explicó uno de los asaltantes a la salida, aunque las prominentes e irregulares barrigas de algunos de ellos parecían indicar otra cosa. Los Mossos d'Esquadra permitieron su salida del centro sin cachearlos, mientras los empleados y los mismos policías se apresuraban a reponer las bolsas con los productos sustraídos para que el súper recuperase la normalidad de manera rápida.
Y así fue. Pasadas las 19.15 horas no quedaba rastro del saqueo. "Que la crisis la paguen los ricos" y "¡que pague Millet!" fueron algunos de las frases coreadas en el exterior por los jóvenes, en alusión al que fuera presidente del Palau de la Música, Fèlix Milet, que ha confesado un saqueo de más de tres millones de euros de esa institución y que está en libertad por decisión del juez Juli Solaz.
"Expropiamos este supermercado para repartir aquello que producimos entre todos, porque queremos plantarle cara a un sistema que nos roba día a día en forma de contratos precarios, hipotecas, créditos abusivos, etcétera", dice la octavilla que repartieron los asaltantes y que encabezaba la frase "Lotes y cestas de regalos 2009" en todos los idiomas oficiales en España.
Finalizado el saqueo en Nou Barris, los jóvenes se reagruparon con la intención de repetir su acción en otro supermercado del centro de Barcelona, pero finalmente desistieron. El seguimiento al que les sometieron diversos agentes de policía de paisano les llevó a tomar esta decisión ante el previsible fracaso de un segundo saqueo, que no tendría el factor sorpresa del primero.
? Un petit bufet va denunciar el funcionari per llicències il·legals
DAVID PLACER El Periódico, BARCELONA
L?adjudicació de llicències de pisos turístics en temps rècord i sense complir els requisits legals i els requisits arquitectònics exigits per l?ajuntament van motivar fa nou mesos la denúncia d?un bufet d?advocats de Barcelona que va ser tramesa a la fiscalia i que ha desencadenat la investigació judicial que ha acabat amb l?excap de serveis tècnics de Ciutat Vella, Helio Lozano, a la presó. Bautista Sotelo, representant de la firma d?advocats que ja va presentar una denúncia contra Lozano fa vuit anys per abús de poder, va explicar a aquest diari que a l?abril també va enviar per mail una denúncia a la regidora del districte de Ciutat Vella, Itziar González, per la presumpta trama corrupta que l?exfuncionari havia teixit amb Joaquín Quílez, enginyer detingut pel cas dels suborns policials als prostíbuls Riviera i Saratoga. Quílez, segons la denúncia tramesa al districte de Ciutat Vella pel despatx d?advocats, havia col·laborat amb Lozano en l?adjudicació de bona part de les 800 llicències que l?ajuntament va atorgar a finals del 2006, abans de la suspensió d?aquests permisos. Les llicències de pisos turístics no són un assumpte menor en el negoci immobiliari: un pis de gamma alta de Ciutat Vella pot suposar fins a 6.000 euros mensuals al seu propietari. Lozano presumptament va recomanar als membres de l?associació d?apartaments turístics, Apartur, que gestionessin els permisos de llicència a través del despatx de Quílez. Segons el denunciant, l?enginyer oferia per 200 euros els informes tècnics que per via convencional costarien uns 1.000 euros que inclouen els honoraris d?advocats i arquitectes. La sucosa oferta va fer que molts associats d?Apartur optessin per la via recomanada per Lozano per creure que seria un camí segur i fàcil per a la llicència.
PRIMERA QUERELLA / Bautista Sotelo ja havia denunciat Lozano, juntament amb altres funcionaris municipals, per prevaricació i abús de poder. L?exfuncionari de Ciutat Vella va prohibir a una finca ubicada al número 14 del carrer Sotstinent Navarro executar unes millores a les cuines i els banys de les vivendes, que estaven en pèssim estat. Sotelo explica que el seu client, el propietari de la finca afectada per una expropiació anunciada des de la dècada dels 60, havia de desfer les millores que va dur a terme al seu immoble, de manera que els inquilins havien de tornar a les condicions insalubres de la instal·lació anterior, d?acord amb un requeriment ordenat per Lozano. Una llarga querella judicial va donar la raó, en bona part, al propietari, però la disputa va motivar que Sotelo denunciés des del seu diari a internet algunes pràctiques urbanístiques del districte. Altres empresaris també van manifestar a través del diari el seu descontentament amb Lozano que, segons els testimonis, va arribar a tenir més poder en alguns assumptes que l?exregidor de Ciutat Vella Carles Martí.
17/12/2009 PRESUMPTES IRREGULARITATS A INSTÀNCIES MUNICIPALS
La regidora de Ciutat Vella va ser amenaçada per una trama
? A més de les coaccions se?ls imputen diversos delictes de suborn ? El jutge empresona el funcionari detingut i un imputat del ?cas Saratoga?
XABIER BARRENA / JESÚS G. ALBALAT BARCELONA. El Periódico
El Jutjat d?Instrucció número 33 de Barcelona va decretar ahir a la nit presó provisional per a Heliodoro Lozano, el funcionari de l?Ajuntament de Barcelona detingut aquesta setmana, i per a Joaquín Quílez, l?enginyer industrial ja imputat per l?anomenat cas Saratoga. Segons fonts judicials, tots dos formen part d?una trama de corrupció al districte de Ciutat Vella. Segons una nota del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a tots dos se?ls imputen diversos delictes de suborn de funcionari i a Quílez, a més, un d?amenaces. Segons va poder saber aquest diari, la víctima d?aquestes coacccions va ser l?actual regidora del districte de Ciutat Vella, Itziar González. Lozano va ser, entre el 1991 i el març del 2008, cap dels serveis tècnics de Ciutat Vella. L?Ajuntament de Barcelona va comunicar el 2 d?abril passat la «presumpta existència d?irregularitats» al districte. Al document se citava Lozano i la que va ser cap dels serveis jurídics del districte, Elena Ariza. Aquesta, segons fonts judicials, va declarar ahir com a imputada i va ser posada en llibertat.
CORRUPCIÓ AL RIVIERA // Joaquín Quílez també està imputat pel cas Saratoga. L?escàndol de corrupció que implica una xarxa de policies, advocats i treballadors públics descobert arran de la intervenció als clubs de cites Saratoga i Riviera. En aquell cas, Quílez presumptament actuava com a intermediari en els suborns que es realitzaven a funcionaris amb l?objectiu de fer desaparèixer expedients que, per exemple, ordenaven el cessament d?activitat d?alguns bars. Segons diversos testimonis, els rumors sobre Lozano es repetien des de fa temps. Amb l?arribada de González a la regidoria del districte de Ciutat Vella, el funcionari ara empresonat es pot dir que va caure en desgràcia. Va ser traslladat el juny del 2008 a la direcció general d?Infraestructures d?Urbanisme, fins al 31 de març passat, data en què va ser transferit, en virtut de la seva categoria funcionarial, com a director de Llicències i Espai Públic al districte de Nou Barris. I tres dies abans que el districte de Ciutat Vella posés en mans del jutge la denúncia de les irregularitats. L?Ajuntament va assenyalar ahir ?abans de la nota del TSJC? que encara no tenia coneixement oficial dels fets judicials. És més, que la pista sobre la detenció de Lozano els va arribar a través d?un familar pròxim al funcionari. Tan bon punt els jutjats notifiquin a l?ajuntament l?empresonament de tots dos acusats, el Govern municipal obrirà un expedient disciplinari i suspendrà Lozano de feina i sou. Fonts judicials van assenyalar que aquest escàndol de corrupció és diferent del cas Saratoga, tot i que comparteixen un mateix fil conductor: Joaquín Quílez, les converses telefòniques del qual han permès la seva detenció.
La ciutat suplantada es un exercici col·lectiu per tornar a anomenar i donar sentit a paraules que han perdut el seu significat, és un assaig polifònic que recòrre diferents espais de la ciutat amb algunes de les persones vinculades al projecte REpensar Barcelona_REcuperar la Ciutat.
Amb la participació de: Manel Aisa, Joan Martínez Alier, Adolf Castaños, Antoni Castells, Manuel Delgado, Luís Andrés Edo, Raquel Fosalba, Eduard Masjuan, Bernat Muniesa, José Luís Oyón.
T'apuntes a un bombardeig? 27 de setembre, setge aquàtic a l'Hotel Vela
L?Hotel Vela té els segons comptats:
?3 A les 12 del migdia,
Porta catapultes, ànecs de goma, helicòpters o naus aquàtiques. Vine amb els teus catxivatxes a assetjar l?Hotel que ens ha robat l?horitzó? Porta els teus amics, veïns i col·lectius.
?2 A la platja de Sant Sebastià de la Barceloneta,
Defensem una Platja Lliure i Popular que l?Hotel Vela vol privatitzar!!, fem junts l?últim bany de l?estiu en l?acte central de la Mercè que no sortirà als programes ;-))
?1 El dia 27 de setembre,
Perquè l?Hotel Vela no es pot inaugurar impunement, perquè la indústria turística no és la solució als problemes de la ciutat. 90.717 metres quadrats expropiats al comú són l?últim símbol d?una ciutat governada per als interessos i beneficis privats. Sabem que Barcelona és atacada dia a dia per bombes immobiliàries i urbanístiques, per normatives hostils que capturen el carrer per tal que no veiem que som milions i ells només un grapat de cacics i mercenaris.
?0 T?apuntes a un bombardeig? Setge a l?Hotel Vela per Terra Aire i Mar
Això és una crida a tots aquells que (sobre)vivim diàriament en aquesta ciutat i a la vegada intentem construir-ne una altra. Reenvia, mou, difon aquest missatge!!!
Coincidiendo con el embargo de los hoteles Miramar y La Florida, la estafa del hotel junto al Palau de la Música y el cierre del restaurante de lujo Klein en el Fórum, la inauguración del llamado hotel Vela llega en el momento más álgido para ser blanco de iras.
Desde una mirada formalista, se trata de un mero gesto, de escasa calidad arquitectónica; desde la sensibilidad ecologista, no se puede admitir que a estas alturas se haga un edificio con fachadas de cristal hacia todas las orientaciones, incumpliendo criterios bioclimáticos; entre los vecinos aumenta el descontento con este emblema del neoliberalismo y de los abusos urbanísticos. Por tanto, nada lo puede salvar ya de ser un símbolo más del declive urbano y político de esta ciudad. Y si, temporalmente, lo salvan los turistas, porque lo llenan, Barcelona pierde. Porque la opinión ha sido clara: no se quiere este hotel símbolo de la especulación y el favoritismo, que a todos nos roba el horizonte, en una situación actual que admite muy pocos hoteles nuevos y, mucho menos, en el tejido histórico de Ciutat Vella.
¿Por qué ciertos conflictos urbanos son tan relevantes? En el caso del hotel Vela, porque la Barceloneta era el único barrio que por su estructura se había mantenido libre de la invasión de grandes almacenes, franquicias y hoteles de lujo, que no podían encajar en su trama tan menuda de parcelas y calles. Pero las estrategias urbanas de explotación, en esta ocasión impulsadas por la Autoridad Portuaria de Barcelona, no han parado hasta encontrar la solución: dominar la Barceloneta desde este extremo privilegiado con un cinco estrellas, fagocitar sus playas libres, colapsar sus infraestructuras, abrir un paseo marítimo que da perspectiva al hotel y deja de lado los baños populares, y dar un nuevo impulso a la expulsión de sus habitantes.
Ciertamente, todo es para el negocio del turismo, pero la ciudadanía descontenta (www.hotelvelabarcelona.com) anuncia para el próximo domingo sus acciones de rechazo.
A la Barceloneta ens neguem a ser un barri turístic
?Després de saber que en els darrers quatre mesos s'han concedit 55 llicències d'apartaments turístics, malgrat que l'Ajuntament s'havia compromès a perseguir-los, i no a fomentar-los. Són 55 habitatges menys.
?Després de conèixer la possibilitat que s'eliminin els aparcaments del barri sense que hi hagi cap alternativa per aparcar, i de saber que es transformaran molts carrers, sense que els veïns poguem decidir quins ni com, malgrat que el Districte s'havia compromès a fer un barri per a i amb els veïns. ?Després d'assabentar-nos que no s'ha canviat res del ?gpla dels ascensors?h, que segueix vigent, sobrevolant el barri i els seus veïns amb menys ingressos com un voltor carronyer; que no hi ha cap paper, cap acord formal per a canviar el ?gpla?h, malgrat que la regidora ha anunciat a bombo i plateret que modificaria el pla i que fins s'esforçaria per anul·lar-lo.
?Després de saber que 1.220.000 euros de la Llei de barris es destinaran al Taller Barceloneta i als seus programes de participació; sabent que el que ells anomenen "participació" és només una consulta als veïns per quedar bé; mentre prometen fer un barri a mida dels veïns i buscar solució als problemes socials i d'habitatge que hi ha en un barri popular que lluita per continuar sent-ho.
?Després de constatar que perquè la Llei de barris beneficïi realment els veïns i veïnes, haurem de tornar escarrassar-nos-hi; perquè 740.000 euros de la Llei de barris es dedicaran a construir l'Esplai de mar, amb una empresa privada que ho gestionarà i en treurà beneficis; malgrat que s'havien compromès a invertir en benefici del veí i no del lliure mercat: inversió pública i benefici privat.
?Després de veure com l'Ajuntament ha donat el vist-i-plau a la pujada de tarifes del Club Natació Atlètic Barceloneta, tot i haver proclamat que el que volen és ajudar la gent gran i els jubilats.
?Després de veure dia rere dia com veïns de tota la vida, o que van venir i van decidir quedar-se, han de marxar perquè l'especulació els fa fora del barri i l'Ajuntament no fa res per regular els preus; tot i les promeses en temps d'eleccions de protegir el veí i de garantir el dret a l'habitatge.
?Després de comprovar un cop més que els veïns no comptem si no som rentables econòmicament i veure com s'inverteix més en equipaments per al turisme (Hotel Vela, Bus Turístic) que en solucionar els problemes del barri; després d'adonar-nos, cada cop que es rescindeix un contracte de lloguer, o quan l'Ajuntament negocia amb el Port (Hotel Vela i Nova Bocana), que no pot ser que els pobres visquem davant del mar...
?Després de tot això, tornem a tenir clar que si no ens volen sentir, ens farem escoltar; que si no ens volen davant del mar, ens n'hauran de treure a la força; que si intenten fer-nos enfrontar entre nosaltres (tot dient que és el veí el que especula, i oblidant que és l'Ajuntament el que ha de regular), ens unirem i deixarem clar que la Barceloneta no és un barri turístic, sinó un barri popular, i que seguirà sent-ho.
Per tot això, exigim:
> L'anul·lació definitiva del ?pla dels ascensors?. > El tancament de tots els apartaments turístics, que no es concedeixi cap més llicència, i la conversió d'aquests pisos en habitatges de lloguer social. > Que no s'eliminin places d'aparcament si abans no hi ha una alternativa clara sobre on aparcar a preu popular dins del barri, així com un compromís que no es concediran més terrasses de bar en carrers peatonalitzats. > Regular els preus dels habitatges, sobretot els de lloguer. > Rebaixar les quotes del CNAB (sobretot per als jubilats), i compromís que cap equipament públic tindrà gestió i beneficis privats.. > Que s'inverteixin els diners de la Llei de barris en solucionar els problemes d'especualció existents (construcció d'habitatge de lloguer social i adquisició d'edificis amb la mateixa finalitat per a les persones que viuen al barri actualment), i els problemes socials (sostre per als sense-sostre, construcció d'una escola-bressol, ajuda a les famílies a l'atur...) > Frenar l'especualció al barri i protegir els veïns amb mesures i compromisos reals i no només amb bones paraules.
Pots adherir-te a aquest manifest amb la teva firma. Vine els dissabtes al matí a la plaça del Poeta Boscà i els dilluns, dimarts i dijous de 17 a 19h al carrer Pescadors 49. L'assemblea de la Plataforma per la Defensa de la Barceloneta i l'avv l'òstia és cada dimarts a les 20h a Pescadors
Comunicat de premsa Robadors 29, 18 de desembre 08
Aquest matí, el que ha estat probablement el cas d?assetjament immobiliari més emblemàtic de Barcelona els últims cinc anys s?ha rubricat amb un episodi lamentable: el desnonament de l?últim veí que quedava a Robador 29 amb un desplegament de forces de seguretat que només es pot qualificar d?esperpèntic. Manel González, el darrer llogater de les prop de vint famílies que fa cinc anys vivien a l?immoble, i que, davant els ulls de totes les institucions, han sofert la vulneració sistemàtica dels seus drets bàsics fins a ser finalment expulsats de les seves llars, ha dut a terme una importantíssima tasca de denúncia de l?assetjament tant a nivell públic com legal, fins al punt que s?ha convertit en un referent de la lluita contra el mobbing més enllà i tot de la nostra ciutat. Tant és així que la seva imatge ha estat utilitzada fins i tot en un vídeo de la Generalitat de propaganda de la nova Llei pel Dret a l?Habitatge.
La seva resistència exemplar, però, no li ha estalviat la mateixa fi que als seus veïns. Ben al contrari, en una mostra d?acarnissament inaudita, el seu desnonament s?ha dotat d?una escenificació deliberadament humiliant i alliçonadora: a quarts de deu del matí, dues hores abans de la roda de premsa que havíem convocat al seu domicili i aprofitant que ha sortit un moment de casa per iniciar el trasllat de les seves pertinences al pis de reallotjament que ahir mateix li va assignar el Districte de Ciutat Vella, un dispositiu extraordinari de mossos d?esquadra i funcionaris dels jutjats han entrat al seu pis i li han segellat la porta perquè no pogués tornar a accedir-hi. Amb un desplegament d?operaris inaudit, que incloïa un metge forense i un equip d?especialistes en zoonosi (desparasitació), els mossos d?esquadra han procedit al buidat del seu pis impedint-li en tot moment l?entrada a la casa, i disposant a l?exterior un cordó de seguretat format per dues dotacions d?antidisturbis, en una parada més pròpia d?una batuda criminal que del llançament d?un llogater.
D?aquesta manera, a la gratuïtat del procediment extraordinari de desnonament ordenat per la magistrada María del Pilar Ledesma Ibáñez, tot i estar assabentada del compromís del Districte de Ciutat Vella de reallotjar Manel González en un termini de pocs dies, s?ha sumat l?absurditat igualment demostrativa del desplegament policial d?aquest matí, que només podem entendre com una acció intimidatòria i exemplaritzant adreçada als veïns i veïnes i als col?lectius que s?han mobilitzat pacíficament per denunciar aquests fets i per intentar aturar-los.
Si fa dos anys el relator especial per l?Habitatge de Nacions Unides, el Sr. Miloon Kothari, qualificava la situació dels veïns de Robador 29 d?inaudita en un país ?desenvolupat? com el nostre, avui, davant l?espectacle de l?acarnissament en el desnonament de Manel González i de la ratificació de la impunitat dels seus assetjadors, que han vist premiades les seves pressions amb el concurs final de la judicatura i les forces de seguretat, només podem dir que ens sembla impropi d?un estat de dret.
Els col?lectius que des de fa cinc anys hem donat suport als veïns de Robador 29 i hem denunciat la violència a què estaven sotmesos, instem el Districte de Ciutat vella i el responsable del desplegament policial d?aquest matí a que ofereixin explicacions per aquests fets inadmissibles. I, en segon lloc, ens ratifiquem en les demandes que des de fa dos anys hem fet tant a l?Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya, perquè el lamentable episodi del desnonament de Manel González no suposi el tancament en fals d?aquest cas emblemàtic d?assetjament immobiliari a Barcelona. Perquè un exemple de lluita i resistència no es converteixi en un exemple d?impunitat, reclamem un cop més a les Administracions que es personin com a acusació pública en aquest i altres casos d?assetjament immobiliari, i reclamem a l?Ajuntament de Barcelona que executi subsidiàriament les obres de rehabilitació requerides i que expropiï la finca i en destini els pisos buits a pisos de lloguer social i assequible.
Barcelona, 17 de desembre del 2008
Coordinadora Contra l?Especulació del Raval, Taller Contra la Violència Immobiliària i Urbanística, Associació de Veïns del Casc Antic, Observatori DESC, Veïns en Defensa de la Barcelona Vella, Arquitectes Sense Fronteres i Federació d?Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona.
(Us adjuntem el text que pensàvem llegir durant la roda de premsa que havíem convocat a les 12 del migdia i que finalment no s?ha pogut dur a terme. Com podreu comprovar, algunes de les consideracions que hi fèiem s?han vist àmpliament superades pels fets d?aquest matí.)
Una veintena de persones han impedit l'accés del secretari judicial al pis de l'últim llogater del número 29 del carrer Robador de Barcelona. S'està a l'espera de conèixer oficialment si s'ha suspés l'ordre.
COMUNICAT::
Un cop més tornem a cridar la vostra atenció sobre un fenomen i un cas malauradament conegut des de fa anys per tothom, l?assetjament immobiliari als veïns del número 29 del carrer Robador. Aquesta escala, situada al períme-tre de l?Illa Robador ?una operació urbanística al voltant de la qual l?especulació, el mobbing i l?expulsió dels veïns han estat la tònica general?, s?ha convertit en un exemple paradigmàtic del que ha passat i continua pas-sant de manera silenciosa en moltes llars de Ciutat Vella i d?altres barris de Barcelona.
Com s?ha repetit prou vegades, entre l?any 2001 i el 2003 l?edifici es va vendre quatre cops, augmentant exponencialment el seu valor a cada traspàs, malgrat la progressiva degradació i l?abandonament de la finca. Com en molts altres casos (com es pot constatar, sense anar més lluny, al mateix carrer, als números 31 i 33), en aquestes compravendes les irregularitats també van ser la tònica: inscripcions en què els inquilins desapareixien (amb la connivència del registrador de la propietat), vulneració del dret de compra preferent dels llogaters, etc., etc.
L?objectiu dels successius propietaris de la finca ha estat ben clar des del prin-cipi: aconseguir el buidat de l?edifici per destinar-lo a un altre ús i satisfer les expectatives de rendiment generades per la revalorització de la zona. Avui dia podem dir que aquest objectiu s?ha acomplert: de la vintena de famílies que hi vivien l?any 2001, ara només hi queda un llogater que està a punt de ser des-nonat, en Manel González, i un local en ús als baixos, que està a punt de tan-car.
Les pressions sofertes pels veïns durant aquests anys han estat profusament recollides pels mitjans de comunicació: talls d?aigua i de llum, degradació de-liberada de la finca, abandonament i tapiat de pisos buits plens d?escombraries per afavorir la invasió de rates, negativa a cobrar els lloguers i obertura de processos de desnonament, amenaces verbals i mitjançant burofaxs, sol·licitud de declaració de ruïna, etc., etc. Però malgrat que les administracions públiques i els mitjans de comunicació n?han estat testimonis directes, aquests fets s?han succeït i prolongat en el temps en un clima d?absoluta impunitat, inaudita en un país ?desenvolupat? com el nostre, tal com reconeixia el de-sembre del 2006 el relator especial per l?Habitatge de Nacions Unides, el Sr. Miloon Kothari.
Malgrat la persistent denúncia dels veïns i de nombrosos col·lectius i associa-cions de Ciutat Vella la resta de Barcelona, i malgrat els successius anuncis de mesures i serveis d?atenció als afectats fets per l?Ajuntament i la Generalitat des de l?any 2003, la passivitat institucional davant aquestes situacions també ha estat la tònica, i no ha fet més que reforçar el clima general d?impunitat. L?abisme entre la xifra de més de 10.000 afectats donada fa dos anys pel mateix conseller d?Habitatge, Francesc Baltasar, i els 7 casos derivats pels serveis municipals d?atenció al consumidor al llarg dels últims quatre anys, in-dica fins a quin punt som lluny d?una consideració i una actuació conseqüent per part de les administracions públiques davant aquestes greus vulneracions de drets bàsics dels ciutadans.
El fet que les darreres setmanes s?hagi conegut la primera sentència penal condemnatòria d?un cas d?assetjament immobiliari (el del carrer Servet), si bé suposa un precedent importantíssim, no deixa de posar en evidència, per la seva excepcionalitat, els nombrosos esculls que encara cal superar tant a nivell institucional com judicial perquè aquest fenomen sigui combatut i eradicat: els veïns que van denunciar els fets han vist satisfeta la seva demanda tres anys després d?haver hagut d?abandonar el seu domicili, i a més ho han hagut de fer sense el concurs de cap institució pública, amb les dificultats i els costos que això suposa, cosa que resulta inaccessible a la majoria d?afectats per aquestes pràctiques.
L?evolució del cas Robador proporciona un exemple dels esculls judicials i la manca de voluntat de les institucions per aturar aquest fenomen. Els col·lectius que des de l?any 2003 han donat suport i han denunciat la situació dels veïns de la finca, s?han reunit amb la Generalitat i l?Ajuntament més d?una dotzena de vegades des del juny del 2006, i han vehiculat tres denúncies a Fiscalia, sense que en cap cas s?hagi acordat una sola mesura encaminada a la pro-tecció dels drets dels inquilins; en el millor dels casos, les pressions han de-sembocat en el reallotjament dels veïns fora de la finca i a càrrec de l?erari públic. Les causes penals interposades, d?altra banda, romanen en els llimbs de la judicatura a l?espera que algun magistrat les examini amb l?atenció que mereixen.
Tot i així, en Manel González s?ha convertit els darrers anys en un referent de la lluita veïnal contra el mobbing. Gràcies al seu coratge i a la seva resistència, no només alguns dels seus veïns han pogut salvar-se d?anar a parar al carrer, sinó que, molt més enllà, el mobbing immobiliari ha sortit de la invisibilitat i ha estat reconegut (si més no mediàticament) com una realitat punyent. Tant és així que la seva imatge s?ha utilitzat fins i tot en un vídeo promocional editat per la Generalitat amb motiu de la presentació de la Llei del Dret a l?Habitatge, fet que el dia del seu desnonament només podem contemplar com un sar-casme intolerable.
Avui, com dèiem, en Manel González és l?únic veí que queda la finca. Arran de la presentació de la querella criminal ara fa un any per part dels veïns, la propietat de l?edifici es va afanyar a pactar amb la resta d?inquilins (tres) una sortida silenciosa amb indemnitzacions i reallojaments, sortida que (compren-siblement, tenint en compte la seva precària situació) van acabar acceptant. Per la seva banda, l?arrendatària del local continua rebent pressions perquè accepti l?oferta que li ofereixen, sota l?amenaça que les properes setmanes ini-ciaran unes obres per a les quals no disposen de llicència, i que les iniciaran precisament pels baixos, cosa que posa de manifest la indiferència i la immuni-tat amb què els assetjadors continuen actuant fins al dia d?avui.
El fet que en Manel González s?hagi significat com el cap visible de la denúncia del cas ha motivat que els propietaris l?hagin exclòs de qualsevol tracte i s?hi hagin acarnissat fins a l?últim moment. Davant l?anunci de l?execució del seu desnonament, el Districte de Ciutat Vella li ha ofert un pis de reallotjament de titularitat pública, pis que ha acceptat, conscient que no li queda altra alterna-tiva, ateses les seves circumstàncies econòmiques i el seu estat de salut. Un cop més, doncs, la despesa social d?una operació especulativa duta a terme amb un alt nivell de violència anirà a càrrec de l?Administració.
Ben aviat, doncs, la finca quedarà buida. L?objectiu dels assetjadors s?haurà acomplert, i un cop més en sortiran impunes.
Davant aquest final ignominiós, les associacions i col·lectius que hem donat suport als veïns de Robador 29 en la denúncia del cas, reiterem un cop més les demandes que els darrers anys hem fet tant a l?Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya. Perquè un exemple de lluita i resitència no es converteixi en un exemple d?impunitat, perquè el cas Robador no es rubriqui amb la validació d?aquesta impunitat, reclamem un cop més a les Administra-cions que es personin com a acusació pública en aquest i altres casos d?assetjament immobiliari, i reclamem a l?Ajuntament de Barcelona que executi subsidiàriament les obres de rehabilitació requerides i que expropiï la finca i en destini els pisos buits a pisos de lloguer social i assequible.
Barcelona, 1 de desembre del 2008
Comunicat signat per: Coordinadora contra l'especulació del Raval Taller VIU AAVV Casc Antic Observatori de drets humans DESC Veïns en defensa de la Barcelona Vella Arquitectes sense fronteres Federació d'associacions de veïns de Barcelona FAVB
El proper dilluns desnonaran al darrer veí de Robador 29
CONVOCATÒRIA: Dilluns 1 de desembre
A les 9.00 del matí a Robador 29
(metro Liceu o Paral·lel)
El proper dilluns desnonaran al darrer veí de Robador 29
Després de cinc anys denunciant la situació d'assetjament immobiliari al que les empreses TARAVAUS 8086 SL i MANCIA 2003 SL han sotmès als veïns de la finca del c/ Robador n.º29, davant la passivitat de les institucions, el darrer llogater que quedava a la finca té ordre judicial de desnonament pel proper dilluns 1 de desembre.
L'abandonament de la finca, la pressió i l'assetjament psicològics, els talls de llum i aigua, els burofax amb amenaces velades i les estratagemes de tot tipus per fer que els veïns renunciïn als drets vigents en els seus contractes, s'han anat repetint des de 2001 i amb successius propietaris fins el dia d'avui. Des de fa quatre anys aquesta situació ha estat denunciada tant en els mitjans de comunicació com en els jutjats i davant les pròpies administracions. De fet, sobre aquesta situació s'han produït converses, primer amb la Generalitat de Catalunya (entre 2006 i 2007) i posteriorment amb el Districte de Ciutat Vella (entre 2007 i 2008). En aquestes converses, la resposta ha estat sempre la mateixa: entre les declaracions de bones intencions i la passivitat, la resposta final sempre ha estat no fer res.
En aquest temps, han estat expulsades de la finca al menys tretze famílies des de 2001, si hi incloem al darrer dels llogaters de l'edifici, que després d'haver tirat endavant una de les batalles legals més llargues, conegudes i documentades per defensar els seus drets i denunciar el mobbing, ara veu que tant els jutjats com les institucions deixen que aquesta història acabi de la pitjor manera possible: amb els veïns que han patit la violència immobiliària expulsats dels seus habitatges i amb els culpables de l'assetjament aconseguint els seus objectius, recompensats per una total i absoluta impunitat.
El proper dilluns al matí, en conseqüència, es consumarà un dels processos més vergonyants i representatius d'un model de ciutat, el model Barcelona, en el que l'explotació del territori i l'especulació immobiliària han estat, estan i sembla que estaran durant molt de temps per sobre dels mínims drets dels veïns i veïnes.
Todxs a la calle el 15-N: La crisis que la paguen ellos (PÁSALO) ------------------------------------------------------------ dijous, 23 octubre 2008 per Indy estrecho
Resum: Un nuevo e-mail recorre internet convocando concentraciones contra la crisis el 15 de noviembre, coincidiendo con la cumbre internacional que pretende refundar el capitalismo. Este es el mensaje que me ha llegado ya por varias vías:
Asunto: Todxs a la calle el 15-N: La crisis que la paguen ellos (PASALO)
El próximo 15 de Noviembre se reunirán los líderes mundiales para preparar un nuevo plan contra la crisis.
Salvar de la crisis a los bancos de Estados Unidos ha costado 700.000 millones de dólares; !! 5 veces más de lo que aprobó la ONU para alcanzar los Objetivos del Milenio !!. Y las ayudas europeas son aún mayores. ¡¡¡¡Es una vergüenza!!!!
En España el gobierno le da 100.000 millones de euros a los mismos bancos que están desahuciando a muchas familias por no poder pagar la hipoteca.
Hace meses miles de personas salimos a la calle por una vivienda digna y ya advertíamos del peligro de la burbuja inmobiliaria. Ahora que ha estallado ¿la vamos a pagar nosotrxs?
Durante años se han forrado y ahora anuncian despidos, recortes salariales, cierres de empresas, "aparcar" el protocolo de Kioto?
Está claro que los grandes partidos gobiernan para la banca y que los grandes sindicatos no van a rechistar ¡Si hasta los han felicitado los banqueros y empresarios! Solo la gente de a pie podemos denunciarlo.
Privatizan los beneficios y socializan las pérdidas. ¿Se creen que somos tontxs? ¿Lo vamos a permitir? Claro que no.
El próximo sábado, 15 de noviembre a las 17:00 horas saldremos a la calle en todas las ciudades.
Tenemos tiempo y capacidad suficiente para difundirlo y organizarnos. Da igual si invitan a Zapatero pero nosotrxs tenemos que colarnos en esa Cumbre..
PASALÓ, TRADUCELÓ, ADAPTALÓ Y QUE TIEMBLE LA RED!!!! (y la Banca)
¡¡¡LA CRISIS QUE LA PAGUEN ELLOS!!!
Lugares de concentración:
- A Coruña: Plaza de Maria Pita
- Alacant: Explanada de España, frente a la Rambla de Méndez Núñez
- Albacete: Plaza del Altozano, donde esta la gorda con la rosa que parece un polo!
- Almeria: Plaza Circular
- Ávila: Plaza del Chico
- Aviles: Plaza de España
- Badajoz: Plaza de San Francisco
- Barcelona: Plaça Catalunya
- Bilbo: Centro Civico de La Bolsa (C/ Pelota - Casco Viejo - Bilbao)
- Burgos: Plaza Mayor
- Cáceres: Plaza Mayor
- Cádiz: Plaza de San Juan de Dios
- Castello: Plaça de la Independència
- Ciudad Real: Parque del Torreon
- Córdoba: Plaza de las Tendillas
- Elx: Plaça Baix
- Gijón: Plaza del Parchís
- Granada: Fuente de las Batallas
- Graus: Plaza España
- Huesca: Plaza Navarra
- Jaén: Plaza de la Constitución
- Las Palmas de Gran Canaria: Parque Santa Catalina
- León: Plaza de San Marcelo
- Madrid: Puerta del Sol
- Málaga: Plaza de la Constitución
- Mérida: Plaza de España
- Murcia: Glorieta de España
- Palencia: Plaza Mayor
- Pamplona- Iruñea: Plaza del Castillo
- Salamanca: Plaza Mayor
- San Sebastián- Donostia: Jardines de Alderdi Eder
La presentación a la opinión pública del Plan Integral de la Barceloneta, con el soporte de la Ley de Barrios, es una espléndida noticia. Tras más de un año de lucha de los vecinos afectados, por fin se manifiesta el resultado de las negociaciones y la intención de detener el llamado "plan de los ascensores". Los quarts de casa van a mantenerse y a rehabilitarse, y el presupuesto de 16 millones de euros para mejora del espacio público y equipamientos contribuirá a rehacer un barrio cuya rehabilitación se había ido posponiendo.
La Barceloneta es todo un síntoma de lo que sucede en Barcelona: la presión del turismo, las expectativas inmobiliarias, el papel de las administraciones y las demandas críticas de los habitantes. En la Barceloneta se va a poner a prueba la capacidad de cambio del actual Ayuntamiento, anunciada recientemente con la voluntad del PSC de aproximarse más a la realidad de los barrios y recuperar votantes, y con la deseable tendencia a que Iniciativa-Verds refuerce su perfil ecosocialista, hoy tan desdibujado. Es de esperar una evolución positiva del modelo de gestión, en el que no sólo se haya abandonado la dependencia de los grandes eventos, sino que también se sepa salir de la trampa de la importación de arquitectura espectáculo, que legitima la especulación y que tanto contribuye a dilapidar las cualidades de Barcelona.
Se trata de demostrar que la superación del modelo Barcelona no implica caer en el neoliberalismo, sino que ha de ir en la dirección de mejorar las condiciones de vida de sus habitantes. Y en este proceso es crucial la contribución de las mujeres en una gestión más inclusiva y humana. A las aportaciones en los barrios de regidoras como Imma Moraleda y Elsa Blasco, y a la defensa de un urbanismo social e inclusivo de Imma Mayol y Ricard Gomà, se ha sumado ahora la energía positiva de la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, arquitecta experta en la mediación en procesos participativos, que une a su cultura la experiencia en los métodos para afrontar el urbanismo que se está desarrollando en la ciudades más avanzadas.
En la reforma de la Barceloneta se juega mucho más que el futuro de un barrio: se está poniendo a prueba la capacidad de Barcelona para evolucionar y salir de su ensimismamiento y de un círculo vicioso de frentes irreconciliables: que si todo va bien, que si odio Barcelona; que si modelo sí, que si modelo no. Más allá de esta retórica vacía, lo importante es demostrar que sigue vigente el derecho a la ciudad de los inquilinos de un barrio hasta hace poco abandonado a su suerte y ahora enclave codiciado de la especulación inmobiliaria; es decir, se demuestra que son posibles los pactos coyunturales entre vecinos e instituciones democráticas para frenar la voracidad capitalista.
Después de cada conflicto urbano no puede hablarse de victoria. Y en este caso, antes de celebrarlo, se ha de dejar pasar un tiempo razonable y seguir atentos al proceso de gestión del plan. Porque la mejor noticia es que hayan quedado atrás los tiempos recientes de la represión y la intolerancia ejercida por algunos políticos y técnicos municipales, que llegaron al máximo en su rechazo a la defensa de los puestos de trabajo y del patrimonio de Can Ricart, en el Poblenou, y que se abra un periodo de urbanismo participativo. Que sean las fuerzas renovadoras en el Ayuntamiento las que vayan avanzando, a medida que los representantes de la línea dura van perdiendo fuerza, es algo que también depende de la ciudadanía. Y es mucho lo que falta por cambiar en la gestión de esta ciudad.
Que se haya decidido rectificar un urbanismo mercenario de los intereses neoliberales, que se había intentado imponer con el "plan de los ascensores", y se apueste por un urbanismo inclusivo y participativo es muy buena noticia, siempre que sea un cambio real, que se consolide y se extienda por toda la ciudad: Les Corts, Vallcarca, los Tres Turons, Bon Pastor, etcétera.
Ahora es el momento de los ensayos, los debates y los proyectos desde la nueva oficina técnica de la calle de Ginebra. Es la ocasión no sólo para estudiar manzana a manzana, manteniendo a sus habitantes y revalorizando el patrimonio, sino también para ensayar nuevos usos y formas del espacio público de la Barceloneta: pruebas con mobiliario urbano y vegetación que faciliten las actividades de los vecinos en el espacio público, retirando poco a poco a los automóviles y dando espacio libre a las personas. Que este nuevo horizonte que se abre no sea frustrado es un reto para todos y todas; en ello está en juego el futuro de la ciudad. Realmente, si la Barcelona de Jordi Hereu y Carles Martí acierta en la mejora de la Barceloneta y en la implementación del transporte público en la Diagonal, puede que sea muy diferente a la del fiasco del Fórum 2004, que encabezó Joan Clos.
Ciutat Vella ha concedido casi una licencia hotelera cada mes desde 2005
A pesar de las restricciones del Plan de Usos de 2005 el Ayuntamiento ha concedido más licencias anuales que antes de su aprobación.
Las supuestas medidas restrictivas aplicadas desde 2005 al negocio hotelero en el distrito no han afectado a su ritmo de crecimiento ni al número de licencias concedidas desde entonces por los servicios técnicos en Ciutat Vella.
La aprovación del Plan de Usos, lejos de frenar el ritmo de licencias de apertura ha estado a punto de duplicarlo.
Con 10 nuevos hoteles, Las Ramblas acumularán 2700 plazas hoteleras, y prácticamente un tercio de los establecimientos hoteleros de Ciutat Vella. Si en el periodo 2001-2005 la media de licencias concedidas fue de alrededor de 7 anuales, entre 2005 y 2007 se licitaron 23 hoteles en Ciutat Vella, cerca de uno cada mes. Los números son más significativos todavía si se comparan con las 17 licencias concedidas entre 1996 y 2001, apenas 3 anuales. Como indican estos datos, hechos públicos por el Ayuntamiento a principios de julio, la aprobación del Plan de Usos hace ahora tres años, lejos de frenar el ritmo de licencias de apertura ha estado a punto de duplicarlo, contribuyendo así a unas cifras de crecimiento que siguen provocando la euforia de los empresarios del ramo.
En un boletín publicado en mayo bajo el título "Visión de Mercado-Hoteles Barcelona" la multinacional inmobiliaria CB Richard-Ellis ofrece algunas cifras que hablan por sí solas: el aumento hasta una media de 119 euros por noche y habitación del precio de la estancia hotelera en Barcelona, las 13 millones de pernoctaciones registradas en 2007, que el 75% de los establecimientos hoteleros sean de 3 ó 5 estrellas o que el 59% de éstos sea propiedad de alguna cadena, son datos que hablan de la excelente salud de esta actividad. Este mismo informe sitúa a Ciutat Vella junto con el Eixample como las dos zonas "prime" (principal) en cuanto a nivel de ocupación, facturación y beneficios del sector en Barcelona.
Una previsión significativa aportada por el Districte de Ciutat Vella son los 10 nuevos hoteles que abrirán sus puertas en los próximos años en Las Ramblas. Esta vía hiperexplotada y que ya hoy cuenta con al menos 17 hoteles, 1.738 habitaciones y 29 restaurantes, tendría que soportar en ese caso unas 2.700 plazas hoteleras y pasaría a acumular prácticamente un tercio de los establecimientos hoteleros de Ciutat Vella.
Al cuadro hay que añadirle la intención anunciada en mayo de este mismo año por el Districte y la Fundació Tot Raval ?entidad formada fundamentalmente por empresarios de la zona y estrecha colaboradora de la política municipal- de atraer a El Raval los millares de turistas que atracan cada año en Barcelona, llegados en cruceros de lujo. Declaraciones que si bien se referían a El Raval son asimilables al resto de barrios del distrito.
Todo lo dicho choca con las promesas hechas al principio de esta legislatura, hace apenas año y medio, de devolver Las Ramblas y el distrito en general a la ciudad y a los vecinos y de limitar lo que la propia Itziar González calificó de "usura" en el uso del espacio público. Sin ir demasiado lejos, el pasado 23 de julio Jordi Hereu comparecía junto con los principales representantes del Consorcio de Turismo de Barcelona, con un mensaje que deja lugar a pocas dudas: "Barcelona puede asumir más turismo, tanto de vacaciones como de convenciones y congresos. Esta idea la defendieron ayer con firmeza el alcalde de Barcelona, el socialista Jordi Hereu, y los responsables del Consorcio Turismo de Barcelona, Pere Durán y Joan Gaspart" (El País).
Las medidas legales aprobadas en su momento respecto a las licencias de hotel y el voluntarismo verbal demostrado desde hace cuatrocientos y tantos días, visto lo visto, son papel y palabras ante un modelo de monocultivo turístico que ya es un monstruo con vida propia. Las 55.000 plazas hoteleras que alcanzará este año Barcelona, celebradas con bombo, platillo y batucada, y un Plan Estratégico diseñado para el periodo 2010-2015 destinado a incrementar los niveles de explotación turística, dicen suficiente sobre con qué se sueña al respecto en el Ayuntamiento.
Hotel Barcelò Raval: la destrucción cumple veinte años
No es de ahora ni es ningún secreto la voluntad del Ayuntamiento de Barcelona de entregar la ciudad como producto y en particular su centro histórico, Ciutat Vella, al desmadre consumista y al descontrol del turismo masivo. Hace apenas unas semanas, el alcalde Jordi Hereu en reunión con los máximos representantes de la industria hotelera, afirmaba que «Barcelona puede asumir más turismo, tanto de vacaciones como de convenciones y congresos». Antes que él, la regidora de Districte Itziar González, que al jurar su cargo perjuró que devolvería el distrito a los vecinos, anunciaba que El Raval debía ser la puerta de entrada para los miles de turistas que llegan a la ciudad en cruceros.
Las cifras son igual de explícitas que las declaraciones de los representantes municipales: actualmente hay 30.000 plazas hoteleras en toda Barcelona según fuentes municipales y sólo en el centro existen 80 hoteles y se han concedido 23 licencias en dos años. Prácticamente una vez al mes, los servicios técnicos de Ciutat Vella han dado vía libre a un hotel.
Detrás de las palabras y los números que hablan del turismo como de una bendición o de una plaga que hay que asumir, se trata de ocultar una reforma urbanística que sigue ejecutándose en su última fase pero a la que se pretende tratar cómo si nunca hubiera existido. Los niveles actuales de hiperexplotación turística son el fruto de prácticamente veinte años ?el asalto a Ciutat Vella se inició en 1989? de expropiaciones, expulsión de vecinos, destrucción de edificios y abusos institucionales, de una prolongada operación a corazón abierto y a sangre fría o hirviendo según las necesidades, que hoy culmina con desgraciado éxito.
De esa historia que ahora parece sujeta a desaparecer y en cuya caja negra se ocultan como mínimo 7.000 vecinos desplazados en toda Ciutat Vella según calcularía en su momento el periodista Josep María Huertas, la Operación Illa Robador es digna representante y el Hotel Barcelò la guinda de la guerra a los vecinos. Allí donde ahora se erigen el hotel, las cooperativas de viviendas o la futura Filmoteca, fueron destruidos en su momento 50 edificios, 450 viviendas y 93 locales comerciales, de cuyas consecuencias sociales directas e indirectas todavía hoy no se han dado cifras, pero que se traducen en cientos de vidas quebradas por el urbanismo salvaje, la especulación inmobiliaria y el mobbing.
El Hotel Barcelò es una bandera, la demostración de que se ha conseguido entregar el territorio al mercado; y también es un desafío, porque con su presencia pretende anunciar el futuro de un barrio rematado a su imagen y semejanza. Es, como toda la nueva illa, un armatoste construido sin el barrio y contra el barrio, que con su gemelo, el Hotel Vela en La Barceloneta, es una prueba de la anchura y la altura del compromiso entre las instituciones y el negocio privado. Una prueba, en este caso, de diez pisos y 38 metros de altura.
La de hoy, por tanto, no es la inauguración de un hotel sino la ceremonia de clausura de veinte años de desvergüenza política y urbanística en El Raval. Aunque todavía queda daño por hacer y fuera de los focos que iluminan el hotel pero a pocos metros se repite la violencia urbanística cada día, la celebración de la apertura del Hotel Barcelò es la representación con la que sus responsables y beneficiarios festejan el final de una toda una época de destrucción social y urbana.
Els veïns aplaudeixen el renovat aspecte del Raval amb el nou hotel de quatre estrelles, però insisteixen que falten moltes més millores
Els hostes es mouen entre el luxe i la marginalitat El Periódico
EDWIN WINKELS BARCELONA Pocs homes amb americana i corbata i poques dones amb talons --a part de les inevitables prostitutes-- s'han vist aquests dies a la Rambla del Raval. De moment, no són executius sinó turistes com n'hi ha tants els que ocupen la majoria de les habitacions de l'hotel de quatre estrelles, el Barceló Raval, que dimecres passat va obrir les portes en un barri on només es tenia el record de pensions fosques, a excepció d'alguns hotels de categoria als voltants de la Rambla. Buscant contrastos --executiu estranyat i perdut enmig dels carrers més multiculturals de la ciutat o endinsant-se en el fosc passatge de Bernardí Martorell--, es troba aquests dies, sobretot, una altra paradoxa: veïns de l'antiga illa Robador, una illa de cases cada vegada més atrotinada els seus últims anys d'existència, que treuen el cap darrere els vidres de la planta baixa de l'hotel a veure què hi ha allà dins. "Dormir val 200 euros, però potser un dia ho pago i hi passo una nit amb la meva senyora", va dir l'Isidro, amb uns ulls que delataven una visita a un bar pròxim. A la nit, ahir, aquests vidres van quedar embrutats per ous i pintura, resultat d'una manifestació d'un centenar de persones que s'oposaven a "la venda de Barcelona com un producte turístic" en detriment dels seus habitants. Hi havia pocs veïns a la mani, però una dona va subratllar un altre contrast: "Aquí tenen una piscina, mentre que jo, els meus tres fills i el meu nét ens hem de rentar en un cossi. No tinc ni dutxa".
Prendre alguna cosa al bar Durant el dia, però, les opinions eren una mica més favorables sobre el nou fenomen rodó de 10 plantes. María Mira sempre ha viscut a l'illa Robador, que ha estat enderrocada per poder-hi construir l'hotel. Quan passejava amb el seu gosset, va preguntar al porter del nou establiment si podia fer un cop d'ull a dins. "M'ha explicat que, de moment no, que no estan a punt encara, però que puc venir algun dia i prendre'm alguna cosa al bar. Però jo no penso pagar per veure'l...". Tot i així, veïns i comerciants aplaudeixen l'arribada d'un quatre estrelles al cor de l'antic Barri Xino. És, per ells, un pas més en la millora de l'entorn, encara que alguns adverteixen que darrere de la bonica façana, dels espais oberts i dels pisos nous, encara queda molta feina a fer. "El barri no té res a veure amb el de fa anys, s'hi està millor, però s'han oblidat de netejar-lo per dins", explicava María Carmen Pintó, que acabava de recollir les seves filles Laia i Judit del col.legi. "Cada dia passem pel costat de les prostitutes, tot i que no ho amago a les meves filles, perquè també és la vida, i així veuen per què han de seguir estudiant". A la nit, durant la manifestació, Elvira Pujol, de la Coordinadora del Raval, insistia en "la falta d'equipaments" per criticar la construcció de l'hotel. "S'està fent una ciutat per a turistes sense pensar en la gent d'aquí. Ja ni al Raval es poden pagar els lloguers".
Menys turistes Al mateix Raval, tot i això, acostuma a haver-hi menys visitants que al Gòtic o el Born. Els que ara aterren al nou hotel tindran una immersió instantània en la diversitat de Barcelona. Com els francesos Cristophe i Antoine, que ja al juny van reservar una habitació al Barceló Raval. "L'hotel està molt bé i el barri també. Només ahir a la nit ens vam sentir una mica insegurs, quan vam travessar un carreró ple de prostitutes". Van arribar en vaixell des de Mallorca i allà, en el port i en els seus creuers, radicarà un dels avantatges del nou hotel: en el laberint del Raval, el millor accés és des de les Drassanes. Tot i la transformació, l'entorn de l'hotel, a part d'uns pisos encara per estrenar, es manté igual. La històrica Casa Leopoldo serà una de les grans beneficiades, perquè es troba just davant de l'entrada principal. A la cantonada, al restaurant La Fragua, l'italià Michele també espera notar- ne els efectes. "El primer dia que va obrir l'hotel, dimecres, ja vam tenir un grup d'hostes sopant. Suposo que això augmentarà".
UN ALTRE HOTEL? NO EL VOLEM! LES SEVES NECESSITATS NO SÓN LES NOSTRES NECESSITATS!!!
Lluny de ?reinventar Barcelona?, les polítiques públiques i privades de la ?Barcelona guapa? dutes a terme sobre el Raval als darrers 20 anys s?han dirigit a esventrar-lo, a desinformar-ne, assetjar-ne i expulsar-ne milers de veïns i veïnes, i a prescindir de les seves necessitats bàsiques ?habitatges, espais verds, equipaments socials, treball dignes? a fi d?estendre cap al centre de la ciutat l?aparador ?desconflictivitzat? i turístic en què pretenen convertir Barcelona. La humiliant conversió dels barris de Ciutat Vella en un immens parc d?atraccions per a turistes i gent d?un status econòmic superior s?encarna en el nou hotel de la Rambla del Raval que l?alcalde ?titella del poder econòmic? inaugurarà el divendres 26. Envoltat d?un paisatge de pobresa i mancances estructurals, i situat just davant d?on els pistolers de la burgesia assassinaren l?anarquista Salvador Seguí, ?el Noi del Sucre? ?amb les noves oficines per a CCOO i UGT, els sindicats grocs, al costat?, l?hotel simbolitza els violents processos urbanístics, econòmics i polítics del poder per esclafar la vida, l?autoorganització popular i l?antiautoritarisme al Raval, a Barcelona i a Catalunya... amb l?objectiu de fer-ne, de tot plegat, el negoci especulador d?uns pocs a costa de la misèria de molts.
Si vols oposar-te a la contínua presa de pèl, vine a la Rambla del Raval el primer dia de funcionament de l?hotel: porta-hi confetis, cassoles, xiulets, i protestem-hi junts.
DIVENDRES 26 A LES 7 DEL VESPRE, AJUNTEM-NOS A LA RAMBLA DEL RAVAL!!!
Potser a hores d'ara ja ho sabeu, perquè la noticia ha sorprés a la premsa, i no hi hagut fins ara els filtres que ens trobem en d'altres ocasions. He expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través de 68 operacions de crèdits. Incloent interessos de demora, la xifra actual del deute és de més de 500.000 euros que no pagaré. Ha estat una acció individual d'insubmissió a la banca que he realitzat premeditadament per denunciar el sistema bancari i per destinar els diners a iniciatives que alertin de la crisi sistèmica que estem començant a viure, i que tractin de construir una alternativa de societat. Es tracta d'una acció aliena a cap tipus de violència, que reivindico com una nova forma de desobediència civil, a l'alçada dels temps que corren. Quan el fiinançament al consum i l'especulació són dominants a la nostra societat, què millor que ?robar? als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho denuncien i construeixen alternatives? Podeu trobar tota la informació detallada d'aquesta acció a: http://polaris.moviments.net:8000/ca/he-robat-492000-euros-als-que-mes-ens-roben-denunciar-los-i-construir-alternatives-de-societat i a les pàgines centrals de la publicació CRISI CRISI: "Publicació gratuïta per sobreviure a les turbulències econòmiques? que aquest matí ha sortit al carrer i que a través de centenars de col·lectius i persones individuals que actuen com a voluntàries, s'està repartint a dia d'avui per més de 200 poblacions de Catalunya, i en menor mesura Illes Balears i Pais Valencià. De la publicació, de 20 pàgines, se n'han fet 200.000 exemplars, bona part dels quals seran repartits durant el dia d'avui. Com que volem que la notícia arribi a la gent del carrer sense ser filtrada pels mass media i és amb tots aquests exemplars, la pàgina web i l'ajuda i difusió de molta gent que ho volem aconseguir.
CRISI, centra les seves pàgines en explicar el rerafons de les diferents crisis de l'actualitat, així com en el poder de la banca, com estament central del sistema capitalista actual, que ostenta el privilegi de la creació de diners i amb aquest domina entre d'altres, empreses transnacionals, partits polítics i mitjans de comunicació. La publicació explica com, a partir del fet de la creació de diners, la banca roba als ciutadans i ciutadanes de múltiples maneres.
CRISI també dedica unes quantes pàgines a explicar el que fan els moviments socials per posar en marxa una alternativa al sistema actual. Amb tot plegat, són 20 pàgines plenes d'informació que no hem vist mai junta en els mass media, doncs va en contra de les corporacions que els controlen i financien. D'altra banda, per simbolitzar que aquesta és una acció que tot i que l'ha fet una persona, n'hi ha moltes que estan d'acord amb la seva ètica, s'ha escollit un antifaç verd com a símbol de l'acció, dels quals veureu que algunes persones els porten posats quan reparteixen els diaris
La publicació del 17-S inclou les següents convocatòries en les que esperem comptar amb la vostra participació: Dimecres 17 de 21:50 a 22h APAGADA MUNDIAL perquè respiri el planeta i CASSOLADA Contra el creixement dels bancs que no és el nostre..... APAGA LA LLUM, NO PAGUIS ELS DEUTES I ENCÉN LA CASSOLA!! Divendres 19 de setembre a les 20h davant la plaça de l?ajuntament del teu poble o ciutat Si aquesta publicació no t ?ha deixat indiferent, comparteix la teva indignació amb la gent!! Pots portar pancartes, cassoles, instruments, focs artificials...el que vulguis! EXPRESSA?T!!! També pots baixar-te el manifest a la web del 17 S i fer-lo còrrer juntament amb la publicació.
La pàgina web de la publicació és http://www.17-s.info (pàciencia si va a poc a poc, s'estan reben centenars de visites al mateix temps...)
DEBATS SIT Manresa Servei d?Interpretació Territorial DEBATS és una iniciativa de taules rodones a partir de la publicació "SIT Manresa, Servei d'Interpretació territorial" (Sitesize Ed.). L'objectiu és contrastar i aprofondir en alguns dels temes i objectius del llibre en un format obert per tal de crear un forum de discussió. Es convida a participar als seus autors, així com a col·lectius i persones que treballen en cadascún dels contextos locals on ténen lloc les convocatories. Iniciem el programa amb:
DEBATS Barcelona Dimecres 17 de setembre, 19h Llibreria La Central Baixada de la llibreteria, 7 08002 Barcelona Imaginació ciutadana, participació creativa convoca: Llibreria La Central del Museu d'Història de la Ciutat Debat amb: Joan Roca, director Museu d'Història de la Ciutat Itziar Gonzalez, regidora de Ciutat Vella Grup de Participació, col·lectiu veïnal Francesc Muñoz, geògraf Joan Vila-Puig i Elvira Pujol, editors Sitesize
DEBATS Sabadell Dijous 18 de setembre, 19h Alliance Française de Sabadell C/ de Sant Joan, 35 08202 Sabadell Elements culturals de debat sobre la ciutat i el territori convoca: Alliance Française i Acció Cultural Metropolitana Debat amb: Eduard Masjuan, historiador Bernat Lladó, geògraf Joan Vila-Puig i Elvira Pujol, editors Sitesize
La Asociación de Vecinos L´Òstia y La Plataforma en Defensa de la Barceloneta nos dirigimos a los vecinos/as de la Barceloneta, de Barcelona en general y de cualquier otra parte del país o fuera de el, para comunicar que hemos tramitado un contencioso administrativo contra el "plan de los ascensores" por presentar irregularidades técnicas tanto legales como arquitectónicas.
El abogado que nos lleva el caso, lo hace de forma altruista y no nos cobra nada, pero el contencioso supone un coste de 5.000 euros y disponemos de dos meses para sufragarlo. Como dice nuestro abogado Pere Comas « el plan es una perversión del planeamiento urbanístico que lo convierte en una mera herramienta inmobiliaria». No se trata solo de defender la Barceloneta sino de no dejar que sienten precedentes, porque toda lucha local es una lucha global. Por este motivo hemos decidido abrir una cuenta «Caixa Laietana 2042 0195 91 3300001033» para intentar recaudar dicha cantidad y si cualquiera lo cree conveniente presentaremos un estado de cuentas de todos los ingresos y gastos, como podéis imaginar, nosotros no recibimos ninguna ayuda ni subvención.
Porque hay quien se lleva el dinero de las subvenciones del Ayuntamiento, mientras otros tenemos que hacer un esfuerzo económico para seguir adelante con nuestra reivindicación PORQUE AÚN NOS QUEDA REBELDÍA EN NUESTROS CORAZONES.
Gracias por vuestra solidaridad y colaboración.
Asociación de Vecinos L´Òstia y La Plataforma en Defensa de la Barceloneta
Construïm espais, Produïm Drets Campanya pel reconeixement de l'Espai Social i la PHRP de Magdalenes.
El maig de 2006 un col·lectiu de persones organitzades en la Xarxa per la PHRP (Promoció d'Habitatge Realment Públic) van ocupar dos immobles situats als carrers Magdalenes i Amargós per denunciar i fer front a les dificultats per accedir a un habitatge digne; les situacions d'assetjament immobiliari que es viuen a Ciutat Vella; la manca d'espais per al desenvolupament d'iniciatives socials crítiques i la creixent gentrificació del barri representada de l'expulsió dels seus habitants i activitats, progressivament substituïdes per infrastuctures orientades al turisme (hotels, apartaments turístics, locals d'oci i nous eixos comercials,...)
Aquesta ocupació es produïa després de constatar la inacció de l'administració pública per donar respostes efectives a aquestes problemàtiques. En aquest sentit, cal assenyalar que els dos immobles ocupats exemplificaven la dramàtica situació que actualment travessa el districte de Ciutat Vella. D'una banda, la propietat dels dos immobles, així com d'un tercer actualment tapiat, correspon a Arc de Triomf SL, empresa testaferro d'Hotels Catalònia, i estaven destinats a allotjar un hotel; els veïns que hi vivien estaven sotmesos a un procés d'assetjament immobiliari a fi que abandonessin l'edifici per iniciar el seu enderroc.
Des d'aleshores ençà, l'ocupació dels dos immobles ha permès:
-La obertura i consolidació d´un espai de creació social (E.S Magdalenes) on s'han desenvolupat diferents iniciatives culturals i polítiques obertes al conjunt del barri i la ciutat, permetent la relació amb entitats veïnals, associacions i col·lectius socials. Un espai, també, per a la participació política de col·lectius al voltant del dret a l'habitatge i el dret a la llibertat de moviments com són VdeVivienda, Taller VIU, Espai per la Desobediència a les Fronteres, entre d?altres.
-La restitució per part de la Xarxa-PHRP del dret a l´habitatge a persones que veuen barrat el seu accés a un habitatge digne donada la dinàmica alcista de preus del mercat immobiliari.
-L'assessorament i suport als llogaters que es trobaven sotmesos a l'assetjament immobiliari per part d'Arc de Triomf SL, així com altres veïns de la zona que es troben en situacions semblants.
Tanmateix, la denuncia interposada per la propietat amenaça el projecte social que des de fa dos anys es desenvolupa a Magdalenes i Amargós. Davant aquest fet, considerem que:
L'expulsió de les activitats i veïns que actualment conviuen als immobles de Magdalenes i Amargós suposa un greuge social superior als beneficis privats derivats d'aquest desnonament; en tant que suposa la instal·lació d'un nou equipament hoteler al barri, innecessari tal i com el mateix ple del districte ha afirmat, i que es destrueix un projecte social i comunitari arrelat. L'administració pública no pot seguir rentant-se les mans davant l'agressiva pressió gentrificadora residencial i comercial que pateix el districte amb el que suposa de destrucció del teixit comunitari i el patrimoni cultural i immaterial que els barris del centre històric han suposat per la ciutat de Barcelona.
Per aquest motiu, demanem a l'administració pública:
La retirada la llicència d'activitat d'Hotels Catalònia en tant que aquesta fou obtinguda de forma irregular ocultant l'existència de veïns en l'edifici i assumeixi el compromís de no permetre una nova instal·lació hotelera a la zona.
Iniciar un procediment d'expropiació a preu cadastral dels immobles situats al c/Magdalenes 13-15 i al c/Amargós 6, així com de l'immoble actualment abandonat del c/Amargós 8 donada la situació d'emergència habitacional i la manca d'espais socio-comunitaris a Ciutat Vella.
Cedir en règim d'usufructe els baixos del c/Magdalenes 13-15 als col·lectius que formen l´Espai Social Magdalenes, en regim d'autogestió per poder continuar les activitats socials que allí s'hi desenvolupen.
El compromís a que els veïns que actualment tenen contracte de lloguer puguin mantenir els seus habitatges i a possibilitar que els pisos que actualment es troben ocupats per la PHRP-Magdalenes, puguin ser destinats a un projecte de Cooperativa en model de cessió d'ús, tal i com s'ha implementat en altres països europeus, i segons el qual la propietat dels habitatges sempre resideix en mans de la cooperativa i on els seus membres hi participen i gaudeixen d?un dret d?ús indefinit de l?habitatge a través d?un lloguer tou.
Considerem que el cas que afecta a veïns i participants en els projectes de Magdalenes i Amargós no és un cas únic i que s'inscriu en una lògica de destrucció del teixit social i comunitari de Ciutat Vella que només beneficia als interessos hotelers i especulatius. Tanmateix, considerem que defensar el projecte polític i comunitari que es porta realitzant des de Magdalenes és un instrument que tenim a les nostres mans per enfrontar-nos-hi, i contribuir a eixamplar els drets socials (a un habitatge digne, a la ciutat, a la llibertat de moviments i a la cultura lliure). Per aquest motiu, fem una crida a entitats, associacions i particulars a sumar-se a la defensa del iniciatives socials i polítiques dels espais d'Amargós i Magdalenes.
Es de temer que la Barceloneta va a seguir al Poblenou como barrio cuya memoria más se ha arrasado. A los riesgos que comporta la modificación del Plan General Metropolitano en la regulación de la edificación tradicional de la Barceloneta (2007), llamado para abreviar y como protesta /plan de los ascensores,/ se suma la amenazante aparición de la estructura del hotel Vela, proyectado por Ricardo Bofill en 1999, situado en la misma línea del mar, en los terrenos de la Autoridad Portuaria de Barcelona, hito con el arranca la transformación especulativa de la nueva bocana del puerto.
Hay pocas dudas de que la política del Ayuntamiento de Barcelona ha cambiado. A ciertas miradas malévolas les interesa desfigurar esta evolución y quieren enfatizar que siempre ha sido así. Pero no es cierto. Cuando Barcelona renació como ciudad democrática, a principios de los años ochenta, se aplicó una política progresista y prometedora, si la comparamos con la regresión que implicaron los modelos neoliberales que entonces implantaban Margaret Tatcher y Ronald Reagan. Poco a poco, este /modelo Barcelona,/ de búsqueda del consenso entre lo público y lo privado, se ha ido diluyendo en una política marcadamente neoliberal. La paradoja dura de digerir es que esta política urbana -conservadora y capitalista- la esté aplicando un gobierno municipal formado por dos partidos políticos que se autodenominan de izquierda.
El plan de la Barceloneta es expresión de un neoliberalismo implacable aplicado a los planes urbanos: será la lógica del propio mercado la que transforme el barrio en función de derribos selectivos para instalar núcleos de ascensores, agrupando varias fincas, y serán los propietarios potentes, los inversores y los turistas los que se irán acomodando a medida que se vaya expulsando a los antiguos inquilinos de pocos recursos económicos y legales. Es la culminación del proceso de ir dejando a la frágil Barceloneta a su suerte. Mientras se intervenía en otras áreas de Ciutat Vella, su patrimonio de casas proyectadas por ingenieros militares a mediados del siglo XVIII se dejaba desmoronar. El mismo /plan de los ascensores,/ al establecer la altura reguladora en planta baja y seis pisos, favorece la desaparición de los escasos testimonios de casas bajas originales.
Y el hotel Vela se levanta como emblema de la /gentrificación/ de un barrio popular, como otro episodio más de la avaricia del puerto con sus terrenos, que ya generó una fuerte polémica a finales de los años ochenta y principios de los noventa por la abusiva transformación del Port Vell. Cuando funcione, el hotel va a contribuir más al colapso circulatorio y a la mutación de la Barceloneta. Seguro que el preceptivo estudio de evaluación de la movilidad habrá demostrado la sobrecarga que ya existe sobre el paseo de Joan de Borbó. Tal mamotreto, fuera de escala y de contexto, chupando de las infraestructuras, aprovechándose de los desagües y colapsando los accesos del barrio, es un nefasto símbolo de la Barcelona neoliberal, vendida a la industria turística y a los intereses inmobiliarios. De momento, ya se ha expulsado a vecinos y las /cases de quart/ se convierten en apartamentos por semanas. A los trabajadores del Poblenou les han ido borrando su memoria día a día, fábrica a fábrica, a cambio de nuevos /edificios arroba;/ el antiguo barrio de pescadores y artesanos lo están convirtiendo en escenario del /mundo basura/ del turismo. Quizá estén pagando tardíamente la factura de que en las primeras décadas del siglo XX fueran los focos de los movimientos sindicales y anarquistas.
¿Será cierto que se va a detener el /plan de los ascensores/ y la moratoria permitirá hacer uno nuevo, con una mejor supervisión pública y una mayor participación ciudadana? ¿O son tantos los pactos previos y componendas, los intereses para elevar astronómicamente los alquileres, que el plan ya no tiene vuelta atrás y se irá destruyendo el tejido social de la Barceloneta?
El proyecto del hotel Vela fue aprobado en 2001, con la connivencia de la Autoridad Portuaria, la Comisión de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona y el Gobierno de la Generalitat de Jordi Pujol, y con una rebaja de los 154.000 metros cuadrados a un máximo de 129.000. El hotel tiene 450 habitaciones y, en la base, un gran edificio recreativo y de oficinas, de planta baja y seis pisos de altura. Se pactaron entonces unas contrapartidas de conexiones y transporte (monorraíles y recorridos marítimos) que aún no se han cumplido. ¿Es aceptable que los futuros usuarios del hotel colapsen aún más un paseo por el que pasan los vecinos, la ciudadanía y los bañistas? ¿Puede ser que contemplemos callados cómo se levanta, saltándose la Ley de Costas, la última puntilla para ahogar el carácter social y urbano de la Barceloneta?