>>>>>>>>Nova PROGRAMACIÓ REPENSAR BARCELONA 06
>>>>Nueva PROGRAMACIÓN REPENSAR BARCELONA 06

 

 

3ª sessió

>Dimarts 28 de març, 19:30h -lloc: Ateneu Llibertari de Sants /veure mapa
C/Maria Victoria , 10 <M> Plaça de Sants

"Gentrificación de los barrios populares"

Franco La Cecla.
Antropòleg i arquitecte, ha ensenyat Antropologia cultural a la Universitat de Venecia (Facultat d'Arquitectura de la IUAV), Verona i Palermo. Ha estat professor invitat a l'Ecole des Autes Etudes en Sciences Sociales de París, on viu.    En els seus treballs ha afrontat el tema de l'espai contemporani sota la base i els límits de la cultura.

>Algunes de les seves publicacions són:
-Mente locale. Per un'antropologia dell'abitare, Eleuthera, 1995
-Latin lover. A sud della passione, con Giannino Macossi., Charta, 1996
-La lapa. 50 anni su tre ruote, con Minnella Melo, Guida Edizioni, 1998
-Saperci fare. Corpi e autenticità, Eleuthera, 1999
-Modi bruschi. Antropologia del maschio, Bruno Mondadori, 2000
-La dignità del migrante. L'esperienza di madre Cabrini e i problemi dell'emigrazione. Atti del Convegno, con M. Louise Sullivan, Antonio Perotti, Liberal Libri, 2001
-Non è cosa. Vita affettiva degli oggetti, con Luca Vitone, Eleuthera, 2002
-Jet-lag. Antropologia e altri disturbi da viaggio, Bollati Boringhieri, 2002
-Il malinteso. Antropologia dell'incontro, Laterza, 2003
-Lasciami. Ignoranza dei congedi, Ponte alle Grazie, 2003
-Lo stretto indispensabile. Storie e geografie di un tratto di mare limitato, con Piero Zanini, Mondadori Bruno, 2004
-Good morning karaoke, TEA, 2004
-Per un'antropologia del quotidiano: Mente locale. Non è cosa. Saperci fare. La Lapa, Eleuthera, 2005
-Perdersi. L'uomo senza ambiente, Laterza, 2005

2ª sessió

>Dijous 16 de març, 19:30h -lloc: Nostromo /veure mapa
C/Ripoll, 16 <M> jaume I/ Urquinaona

"Arrabales de la Revolución "

José-Luís Oyon.

Doctor en Arquitectura i Urbanisme, profesor titular del Dept. Urbanisme i Ordenació del Territori de l' Escola Tècnica d'Arquitectura del Vallès.
Autor de numerosos llibres, articles, seminaris i cursos. Membre del  Consell de Redacció de las revistes Historia Urbana (desde 1991) i corresponsal de Urban History (des de 1990).  Imparteix docencia sobre "La ciutat europea: la ciutat de l'era industrial des de 1987".  Com a activitat professional colabora en la redacció de diversos treballs de planejament urbanístic.

 

1ª sessió

>Divendres 3 de març, 19:30h -lloc: La Casa de la Solidaritat /veure mapa
Vistalegre, 15 <M> Liceu / Sant Antoni

"REpensar la ciudad en la sociedad del conocimiento"

Luís -Angel Fernandez Hermana .
Periodista, investigador en nuevas tecnologias.

Los procesos de participación, autogestión y autoconstrucción tienen soluciones diferentes cuando se plantean en el contexto urbano y desde la lógica de la Sociedad del Conocimiento. LAFH analizará la arquitectura de la información que permite potenciar la reflexión sobre la ciudad y la intervención social en los procesos que la modelan. Asímismo tratará de marcar la frontera entre "comunicar actividades" y producir conocimiento y comunicación a partir de actividades concretas y de la posibilidad de "virtualizarlas".

http://www.lafh.info/index.php

>PROPERES CONVOCATÒRIES:
>PRÓXIMAS CONVOCATORIAS:

>Dijous 16 de març, 19:30h -lloc: Nostromo /veure mapa
C/Ripoll, 16 <M> jaume I/ Urquinaona

"Arrabales de la Revolución "

José-Luís Oyon.
Arquitecto.

 

>Dimarts 28 de març, 19:30h -lloc: Ateneu Llibertari de Sants /veure mapa
C/Maria Victoria , 10 <M> Plaça de Sants

"Gentrificación de los barrios populares"

Franco Lacecla.
Antropòleg i arquitecte.

>Divendres 7 d'abril, 19:30h -lloc: Espai Obert /veure mapa
C/Violant d'Hongria , 71 <M> Plaça del centre

"Com funciona la Participació?"

Itziar González.
Arquitecta.

ATENCIÓ: sessió aplaçada fins a una nova data.

ATENCIÓN: sesión aplazada hasta una nueva fecha.

 

>>>>>PROGRAMACIÓ REPENSAR BARCELONA 05
>>>>>>>PROGRAMACIÓN REPENSAR BARCELONA 05

>Pots escoltar els audios de les sessions anteriors
>Puedes escuchar los audios de las sesiones anteriores

>darrers audios disponibles:
>últimos audios disponibles:

-Sessió 10: Eduard Masjuan/ Wolker Zimmermann. *
-Sessió 9: Seminari d'economia crítica TAIFA/Joan Martínez Alier.

>sessió-16. DE CLOENDA

>Divendres 22 de juliol, 19:30h -lloc: "Forat de la vergonya" /veure mapa
El Forat <M> Arc de triomf, Jaume I

"Taller de propostes i valoració de les Jornades "

Com a darrera sessió i cloenda de les jornades, us convidem a participar en l'avaluació compartida dels continguts, les oportunitats de trobada i les idees que han sorgit durant aquestes 16 setmanes de debat lliure i intents.

>20h Taller de propostes i de valoració de les Jornades.

>22h Sardinada per tots els participants

L'objectiu d'aquestes trobades ha estat debatre i reflexionar col.lectivament. Hem comptat amb visions rellevants del món acadèmic, associatiu, professional... una visió crítica sobre problemàtiques concretes, per generar i estimular un debat que creiem urgent que es faci des de la ciutadania i que cal que sigui transmissor de noves maneres de fer i pensar la ciutat .

Així les jornades s'han caracteritzat per la pluralitat i la diversitat de participants de diferents generacions, àmbits, procedències... Hem comptat durant 16 sessions, amb les aportacions de 42 ponents, la participació de prop de 1000 persones que han passat per els 14 llocs que ens han acollit al llarg d'aquests 4 mesos, a més de 30 hores enregistrades, entre ponències i debats, que romandrà disponible a internet com a material consultable i punt de partida per la continuïtat del projecte.

Voldriem buscar nous formats de participació , estructures creatives i obertes que permetin articular coneixement i desenvolupar propostes en relació a la nostra ciutat. Cal doncs, sumar complicitas i articular, des de la diversitat, xarxes alternatives com a eina per a la transformació social, per potenciar l'acció col.lectiva en la seva capacitat d'intervenció.

 

>sessió-15.

>Divendres 15 de juliol, 19:30h -lloc: Centre Social de Sants /veure mapa
Olzinelles, 30 <M> Plaça de Sants

"Ciudad y Género"

Mónica Cevedio.

Mónica Cevedio es arquitecta por la facultad de Arquitectura y Urbanismo de la Universidad Nacional de la Plata, y doctora por la Universidad Politécnica de Cataluña.

Ha publicado:
ARQUITECTURA Y GÉNERO
Espacio público - espacio privado

"Esta investigación trata de ser una reflexión crítica sobre la concepción androcéntrica dominante en la Historia de la Arquitectura Occidental. Para ello he querido manifestar el vínculo entre arquitectura, género y política; entrelazándolos para analizar la idea de espacio. Se trata de repensar el espacio bajo una nueva mirada, la del género, es decir, a través de las diferencias culturales entre hombres y mujeres, ya que como sexo se entiende las diferencias biológicas.

Este libro trata de ir contra la pasividad y el silencio impuestos a las mujeres, procurando así destruir “ideológicamente” el lugar y espacio que éstas ocupan, lugar impuesto con un proceso ideológico, transmitido por los hombres a la humanidad, a través de la cultura, el arte y la arquitectura, entre otras manifestaciones.

Si bien el espacio no tiene sexo, su valoración se hace a través de quien hace uso de él; el espacio no es neutral y denota quién y cómo lo ocupa, además de estar relacionado con el poder económico, cultural y social."

 

Mikel Aramburu.

-Licenciado en Geografía e Historia Universidad de Barcelona -Maestría Antropología Social Universidade Estadual de Campinas (Brasil)
-Doctorado en Antropología Social Universidad Autónoma de Barcelona

He impartido sesiones como docente en:
-"Voluntariado e inmigración". Fundación Solidaridad- Universidad de Barcelona -"Seminario de aproximación a la Amazonia" (Món-3 Universidad de Barcelona, -"Democracia y movimientos sociales en Brasil" (Escuela de Estudios Políticos Randa, V)
-"Seminari permanent de formació i reflexió en temes d'immigració orientat a funcionaris municipals" (CIDOB, XII-)
-"Formación de mediadores interculturales" (Desenvolupament Comunitari,)
-"Les polítiques publiques d'immigració a Catalunya" (Institut Català de la Mediterrània,).

Programas de intervención social:
-Coordinador del área de vivienda del Proyecto Xenofilia (Barcelona) Miniserio de Asuntos Sociales.
-Coordinador del "Plan de Integración de la población inmigrada de la comarca del Pla de l'Estany, Generalitat de Catalunya y AEP.

Investigaciones realizadas:
-"Diagnóstico de las condiciones de alojamiento y discriminación de la población inmigrada extracomunitaria en el distrito de Ciutat Vella" Mòn-3 Universidad de Barcelona
-"Segregación étnica y espacio público en Ciutat Vella de Barcelona" Departamento de Antropología Social. Universidad Autónoma de Barcelona
-"Condiciones de trabajo de los inmigrantes en el sector de la hostelería". Colectivo IOE
-"Hacia la fomación de escuelas-gueto?" AEP Desenvolupament Comunitari
-"Diagnòstic del camp d'acollida a la comarca del Pla de l'EstanyAEP Desenvolupament Comunitari
-"Diagnóstico participativo en el barrio de Rocafonda, Mataró" AEP Desenvolupament Comunitari

Ha publicado:
-VV.AA. Extranjeros en el Paraíso . Barcelona: Virus, 1994.
-VV.AA. El acceso a la de vivienda . Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998.

.

>sessió-14.

>Divendres 8 de juliol, 19:30h -lloc: Centre Cívic pati llimona /veure mapa
Regomir, 3 <M> Liceu, Jaume I

"Derivando por el Raval"

Col·lectiu Derives.

Queremos ver las formas de relación (cooperación y conflicto) que surgen en espacios complejos en que diferentes categorías sociales (orígenes nacionales, género, opción sexual, clase social...) se encuentran en interacción. Este es un fenómeno cada vez más frecuente en los contextos multiculturales de las sociedades post-industriales avanzadas. Para estudiar este fenómeno nos centramos en un barrio especifico de Barcelona (Raval) caracterizado por su profunda transformación tanto urbanística como demográfica, en la que confluyen múltiples categorías sociales, y que nos sirve como ejemplo paradigmático de las posibilidades de evolución de los conflictos y cooperaciones en otras zonas geográficas.

Además del interés teórico, el trabajo en este barrio es capital ya que, debido a su rápido proceso de transformación, se están produciendo diversos procesos de degradación en los que la violencia de género, la homofóbia y la inseguridad ciudadana son síntomas evidentes.

La metodología parte de una aproximación que reconoce el carácter complejo del fenómeno a partir de, por un lado, un trabajo etnográfico que parte de las trayectorias y derivas de los habitantes del barrio que incluye entrevistas en profundidad y narrativas a informantes clave y, por otro, de actuaciones propias de miembros del equipo de investigación. Asimismo se pretende la producción de material visual que facilite el retorno del estudio al mismo tejido social.

http://riereta.net/tiki/tiki-index.php?page=Derives

 

"Drets, treballs i usos culturals a la ciutat"

Ciutat Cooperativa.

Ciutat Cooperativa és un col·lectiu multidisciplinar format per persones que provenen de l'urbanisme, la creació artística, la gestió del coneixement, el disseny, l'arquitectura... Compartim un mateix interés per les dinàmiques urbanes i coincidim en proposar formes de generar un coneixement de la ciutat, que tinguin en compte continguts ajustats a les necessitats socials i culturals de la ciutadania.

"Barcelona y sus infraestructuras artísticas"

Valentín Roma.

Historiador del Arte, profesor de diseño digital y formatos expositivos en las escuelas superiores de diseño ESDI y Elisava.

 

 

 

>sessió-13.

>Divendres 1 de juliol, 19:30h -lloc: Col·legi d'Arquitectes, Sala Picasso /veure mapa
Pl Nova , 5 <M> Liceu, Jaume I

"Dret a la ciutat"

Eduard Moreno.

Eduard Moreno es abogado, especialista en derecho urbanístico y estudioso de temas municipales desde los años sesenta. Autor de "La política urbanística de la Generalitat", y coautor de "Barcelona, ¿a dónde vas?", libro emblemático de la revuelta de los ciudadanos de Barcelona contra el proyecto de ciudad del porciolismo en los años 70.

“La Villa Olímpica se iba a llamar entonces Villa Icària, por una comunidad socialista que fundaron allá discípulos catalanes de Cavet, como Narcís Monturiol. Hubiese sido humor negro. La ciudad que quedó tras el 92 es hermosa y tiene muchas cosas buenas, pero se ha convocado mucho patriotismo para evitar hablar de que se ha perdido el control del suelo, del territorio. La ciudad es un derecho y debería ser de la gente, como dice Maragall en una frase que, je je, en realidad es de Shakespeare. La ciudad es ahora de las grandes inmobiliarias, que ya son multinacionales".

"Plataformes ciutadanes i innovació social"

Itziar González Virós.
Arquitecta
Des de la figura del "tècnic mediador", com un vincle entre els veïns i l' Administració, va col.laborar, juntament amb d'altres tècnics independents, amb la plataforma veïnal "Una altre plaça Lesseps es possible" per a definir els "nous criteris per a la reforma de la Plaça Lesseps" a través d'un procés participatiu al llarg de l'any 2002

 

"OKUPA TU TAMBÉ"

Assamblea d'Okupes de Barcelona.

http://sindominio.net/okupesbcn

Oficina d'Okupació.

La oficina de okupación quiere ser una herramienta política y técnica, que difunda y facilite la Okupación, que se enriquezca de ella, y que fomente el apoyo mutuo. Para eso se han creado cuatro comisiones en un espacio, que debe ser para el intercambio de información, experiencias y necesidades, y que solo crecerá en cuanto tu también aportes y participes.
La comisión legal, que reunirá la información (casos, sentencias, abogados...) y el apoyo necesario, para defenderse frente de la manera mas efectiva, de las diferentes maneras de represión, desde las actuaciones policiales al proceso judicial.
La comisión de documentación e historia, para recibir y organizar toda la información sobre centros sociales, casas, debates, procesos... que permitan tener un acceso directo y sencillo a la información, de forma que el conocimiento, la opinión y la elaboración de nuestra historia esté en nuestras manos.
La comisión de urbanismo y mobbing, que investigará las diferentes formas de agresión de instituciones, inmobiliarias, empresas... conociendo y participando en la medida de sus posibilidades en los conflictos y las resistencias.
La comisión de comunicación y difusión, que en una relación estrecha con la comisión de urbanismo y mobbing, tratará de generar materiales y formas de actuar y comunicar, que permitan intervenir en la realidad, desde las reflexiones y las necesidades de de las okupaciónes, y desde la colaboración en los conflictos y las resistencias en torno al espacio público, la vivienda y el territorio.

http://sindominio.net/okupesbcn/oficinadokupacio/

 

3: Economia - ecologia / /densitat i usos

>sessió-12.

>Divendres 17 de juny, 19:30h -lloc: Centre Civic Can Basté /veure mapa
Psg. Fabra i Puig <M> Virrei Amat

"Sota Montjuïc " La Canadenca""

Manuel Aisa.
Activista cultural i historiador. President de l'Ateneu Enciclopédic Popular, centre de documentació històrico-social .

El Ateneu Enciclopèdic Popular/ Centre de Documentació Històrico Social nace con éste propósito, por esto en 1977 un grupo de jóvenes procedentes, la mayoría del movimiento libertario, crearon el CDHS que es un archivo, hemeroteca i biblioteca especializada en los movimientos sociales, asociativos y especialmente libertarios. El AEP al inicio de los años 80 tenía el principal proyecto de crear una especie de Universidad Popular donde los obreros y sus hijos pudiesen desarrollar, analizar su pensamiento dentro del colectivo e individualmente, con la clara intención de identificarse como hombres libres.

Y por descontado la gran tarea archivística que hoy en día podemos hablar de más de 38000 volúmenes (libros y folletos) además de 12000 cabeceras de prensa ( diarios, revistas, boletines, fanzines etc) y de una amplia documentación y dossiers todos ellos relacionados con los movimientos sociales y obreros desde la Primera Internacional hasta nuestros días.

http://www.ateneuenciclopedicpopular.org/

"Col·lectivitzacions obreres durant la revolució"

Toni Castells.
Doctor en Ciències Econòmiques i professor de la Universidad Autónoma de Barcelona entre 1972 y 1985, estudios del tema de col.lectivitzacions i autor dels llibres El proceso Estatizador en la Experiencia Colectivista Catalana (1936-1939) i Les Col.lectivizacions a Barcelona. La Col.ectivizació-socialització de la industria i els serveis a Barcelona.

"La vida als barris obrers dels anys vint"

José Luís Oyon.
Doctor en Arquitectura i Urbanisme, profesor titular del Dept. Urbanisme i  Ordenació del Territori de l' Escola Tècnica d'Arquitectura del Vallès.
Autor de numerosos articles, seminaris i cursos. Membre del  Consell de Redacció de las revistes Historia Urbana (desde 1991) i corresponsal de Urban History (des de 1990).  Imparteix docencia sobre La ciutat europea: la ciutat de la era industrial des de 1987.  Com a activitat professional en colaboració fa la redacció de diversos treballs de planejament urbanístic.

 

>sessió-11.

>Divendres 10 de juny, 19:30h -lloc: Col·legi d'Arquitectes, Sala Picasso /veure mapa
Pl Nova , 5 <M> Liceu, Jaume I

"El concepte de vida RURBANA"

Col·lectiu Can Masdeu.
Can Masdeu – un experimento rural/urbano (Rurbano)
Can Masdeu es una antigua leprosería okupada que se encuentra en la sierra de Collserola. El proyecto comenzó en Diciembre de 2001 y resistió un intento de desalojo en Abril de 2002. Sin embargo, la casa está aún bajo amenaza de desalojo. En Febrero de 2005 hemos conocido la sentencia del juicio civil que ha interpuesto la Fundación Hospital de Sant Pau (propietaria de la finca, y gestionada por la Generalitat de catalunya, el Ajuntament de Barcelona y el Arzobispado). En estos momentos alrededor de unas 24 personas viven en la casa.

http://www.canmasdeu.net/

"Arquitectura Bioclimàtica"

Fidela Frutos Schwöbel, Josep-Maria Sanmartín Burgés.
Arquitectes.

"Fer arquitectura sostenible significa aplicar equilibradament les noves tecnologies i mai convertir-les en una excusa per vendre una imatge determinada com sembla que succeix en moltes promocions públiques i privades. Significa també reinvindicar, un cop més, la capacitat motora que han de tenir les administracions envers la cultura ,(enfront a la cultura-basura del mercat), i exigir el rigor necessari a tots els professionals i les institucions relacionades amb el procés constructiu, per tal d’evitar de qualificar com a sostenibles actuacions que incorporen parcialment alguns dels conceptes que la conformen."

http://www.frutos-sanmartin-arquitectes.com

 

"La ciutat, un espai de desenvolupament humà? "

Enric Tello.
Catedràtic del Departament d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona, membre d'Ecologistes en acció de Catalunya i representant d'aquest col·lectiu en el Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Barcelona. Ha treballat en xarxes ciutadanes i en el procés d'Agenda 21.

>sessió-10.

>Dimecres 1 de juny, 19:30h -lloc: CCCB, aula 2 /veure mapa
Montalegre, 5 <M> Universitat, Catalunya

"L'especulació a Barcelona, de 1900 fins avui"

Eduard Masjuan.
Historiador. Doctorat en Història (Departament d’Economia i d’Història Econòmica).Investigador adscrit al Centre d’Estudis Històrics Internacionals. Universitat de Barcelona.
Els seus interessos de recerca estàn en la Historia social i ambiental, població, urbanisme i recursos naturals.

Ha publicat:
"Urbanismo y Ecologia en Cataluña". Madre Tierra. Madrid. 1993.
"La ecología humana en el anarquismo ibérico sus relaciones con el urbanismo "orgánico" o ecológico, con el neomalthusianismo y con el naturismo social." Icaria. Barcelona. 2000.

"Apuntes sobre urbanismo"

Volker Zimmermann.
Arquitecto y urbanista. Vive en el barrio del Raval y es miembro de la "Coordinadora contra l'especulació del Raval".

>sessió-9.

>Divendres 27 maig, 19:30h -lloc: RAI /veure mapa
Carders, 12 <M> Jaume I

"Conflictes ecològics a les ciutats "

Joan Martinez Alier .
Economista.
Catedràtic del Departament d'Economía i Història Económica de la Universitat Autonoma de Barcelona (UAB), membre fundador de la Societat Internacional d'Economía Ecológica, membre del Comité Científic de l'Agencia Europea del Medi Ambient i director de la revista Ecología Política.
És autor i coordinador de diversos llibres entre d'altres:  
"La ecología y la economía",   "Economia ecológica y política ambiental" , "De la economía ecológica al ecologismo popular", "El ecologismo de los pobres".

"Com funciona Barcelona? "

Seminari d'economia crítica Taifa.
El Seminari d'Economia Crítica Taifa el formen un conjunt de persones, la majoria de les quals provenen de les facultats d'economia ja sigui com a alumnes, exalumnes o bé com a professors i professores.
Descontentes amb l'enfoc econòmic dominant en les universitats actuals, totalment monopolitzades per la corrent neoclàssica, legitimadora dels models de política econòmica neoliberal, amb molt poca capacitat explicativa respecte al que succeeix en el sí de la nostra societat, decideixen crear ara ja fa més de 10 anys, un grup d'estudi de l'economia des d'una perspectiva crítica, que durant els darrers anys es reuneix periòdicament en el local de l'associació Ecoconcern.
La seva visió crítica parteix de considerar que l'enfoc adequat per a l'estudi de l'organització material de la societat, que és per ells l'objectiu d'estudi de l'economia, requereix una aproximació en termes d'Economia Política, és a dir, transdisciplinari, integrador de la consideració de les diverses facetes de la vida social.
L'objectiu de la seva tasca és, per tant, entendre quines són les variables que regeixen la dinàmica d'aquesta societat per tal de poder participar, amb el conjunt dels moviments socials, en la transformació en vers una societat ecològicament viable, més justa i satisfactòria pel conjunt de totes les persones.
Així doncs, des del Seminari d'Economia Crítica Taifa analitzen amb tanta seriositat i rigor com són capaces els temes fonamentals de la nostra societat amb l'objectiu de constituir-se com un element de suport pedagògic per al conjunt dels moviments socials, partint de la base que per tal de transformar la societat, la formació, entenent-la com la comprensió i el coneixement de la societat en la que vivim, esdevé imprescindible.
Aquesta perspectiva s'ha traduït en la participació dels membres del seminari com a elements actius en la majoria de campanyes i foros dels moviments socials, en la realització de nombroses xerrades i cursos diversos, i en l'elaboració de materials de crítica i de formació per diferents moviments socials.


*Per motius d'agenda de darrera hora Joan Martinez Alier no va poder assistir a la sessió. La seva ponència va ser presentada per Martí Orta.

>sessió-8.

(Atenció¡ Aquesta setmana la sessió es farà el DIJOUS)
(Atención¡ Esta semana la sesión se hará en JUEVES)

>DIJOUS 19 maig, 19:30h -lloc: La Fera /veure mapa
Santa Àgata, 26 <M> Fontana

"Com volem governar-nos? Una proposta des de la Cultura"

Connie Mendoza.
Coordinadora de l'aavc, (Associació d’Artistes Visuals de Catalunya), que forma part de la "Plataforma de la Cultura per un Consell de les Arts".

Enllaços al debat sobre el Consells de les Arts:
www.aavc.net
Premsa rel.lacionada i fórum de discussió:
www.e-barcelona.org

"El canvi de model d’administració dels recursos públics i les competències en matèria de cultura és una aspiració dels creadors i un compromís de les tres forces polítiques que governen la Generalitat de Catalunya.
L’Associació Artistes Visuals de Catalunya junt amb altres organitzacions ha impulsat la Plataforma de la Cultura per un Consell de les Arts, un moviment que representa a 10.000 professionals i més de 350 empreses culturals.
Que ha fet públic el document “L’acord del Castell de Sant Boi”: el Consell de les Arts que volem els creadors i agents culturals (consultable a www.aavc.net).
Un nou model basat en l’autonomia de les arts, protegit dels partidismes i els avatars electorals. Un Consell de les Arts amb poders executius que traslladi la gestió de la cultura a la societat civil. Un Consell de les Arts constantment renovat, que actuï amb transparència i rigor. Una altra forma de suport a la creació que aprofundeixi la democràcia.

Susana Noguero (Platoniq).
Platoniq: sistema cultural co-operativo, es una plataforma de selección y producción de proyectos que relacionan nuevas tecnologías con cultura.
Platoniq se mueve en el terreno tanto de la comunicación como en el campo de la creación digital. Busca crear puentes entre el trabajo de agente cultural y productor. El punto central es la interacción entre las nuevas tecnologías, la cultura popular y el evento social, con la intención de establecer conexiones entre Internet/ nuevos media (definido como "on line") y espacio físico público (definido como "on site").

Joan Vila-Puig (Sitesize)
Sitesize: Territori_ Intervenció_ Cultura, treballa des de la cultura visual, la representació territorial, la identificació i construcció d'imaginaris socials urbans i de formes de participació comunitària. Enten l'àmbit local com un espai privilegiat d'encontre i experimentació, com un territori que es construeix col·lectivament des de la ciutadania

>sessió-7.

>Divendres 13 maig, 19:30h -lloc: La Casa de la Solidaritat /veure mapa
Vistalegre, 15 <M> Liceu / Sant Antoni

"Barcelona: La criminalització de l'immigrant "

Manuel Delgado.
Professor d'Antropologia Social a la Universitat de Barcelona. Forma part de la junta directiva de l'Institut Català d'Antropologia i ha estat membre de la Comissió d'Estudi sobre la immigració del Parlament de Catalunya. Coordina el Grup de Recerca en Exclusió i Control Social de la Universitat de Barcelona i el grup de recerca Etnografia dels Espais Publics de l'ICA.
Ha publicat com autor o compilador entre d'altres estudis: "Diversitat i intergració"(1998), "Identidades dispersas"(2001), "Ciutat i immigració(1997), "Immigració i Cultura"(2003).

Ibrar Bukhari.
Membre de l'Assamblea per la Regularització Sense Condicions.

La Asamblea por la Regularización Sin Condiciones reúne a diversas comunidades de inmigrantes, organizaciones y ciudadanos. Tiene como eje la lucha por el pleno acceso a los plenos derechos (civiles, económicos, sociales y políticos) y deberes de los inmigrantes en el estado español.

Demandas:
1. Un proceso de regularización para todas las personas que residen en España.
2. Que ninguna persona pierda sus derechos por la ineficiencia de la Administración.
3. La anulación de las órdenes de expulsión no ejecutadas y el fin de toda expulsión.
4. El fin del acoso policial.
5. Cierre de los centros de internamiento.
6. La derogación de la ley de extranjería.
7. Cambio de política migratoria.

>La sesión de las Jornadas coincide por azar, en el mismo lugar (La Casa de la Solidaritat), con un encierro de immigrantes sin papeles en lucha por las condiciones de su regularización.
De acuerdo con ellos y en relación al tema propuesto por Manuel Delgado, realizamos un acto conjunto, el cual tendrá traducidas todas las intervenciones al Árabe y al Urdu, para la comprensión y participación activa de las personas que mantienen esta reivindicación en este preciso lugar y momento.

>sessió-6.

>Divendres 6 maig, 19:30h -lloc: La Torna /veure mapa
Sant Pere Màrtir, 37 <M> Diagonal

"Enquesta veïnal a les cases barates del Bon Pastor"

Stefano Portelli .
Antropòleg, ha realitzat un estudi sobre la visió i vivència dels veïns respecte de la transformació del barri.

"!Aquí falta una casa! "

Associació dels Avis del Bon Pastor.
Associació de veïns que lluita per les condicions de expropiació en el procés d'enderroc i canvis en el barri de Bon Pastor.
Es passarà el video: "!Aquí falta una casa! ¿Quién se la llevó?", realitzat per Ciutat Cooperativa.

>sessió-5.

>Divendres 29 d'abril, 19:30h -lloc: Ateneu del Xino /veure mapa
Robador 25 <M> Liceu / Sant Antoni/Paral·lel

Col·lectiu d'arquitectes "Pilar Prim".
Pilar Prim se define como "un colectivo de arquitectos convencidos de que la arquitectura sólo sobrevivirá en el siglo XXI, si se contamina de vida".

"Qui fa la ciutat? El cas de Santa Caterina"

Hubertus Pöppinghaus.
Arquitecte i membre de Veïns en defensa de la Barcelona Vella. Preocupats per la forma en que s'està realitzant la transformació de Ciutat Vella, realitzen una constant vigilància del patrimoni arquitectònic i el teixit social del barri. Han publicat estudis sobre la destrucció del patrimoni (Octavi Alexandre: Catàleg de la destrucció del patrimoni Històrico-artístic del centre de Barcelona) i sobre el model de reforma (Stefanie von Heeren: La remodelación de Ciutat Vella. Un anàlisis crítico del Modelo Barcelona).

	audio disponible, sessió-5.
	1. Presentació de la sessió. 2. Col·lectiu d'arquitectes "Pilar Prim". 3. Hubertus Pöppinghaus. 4. Debat: pregunta/ resposta 1. (operacions de transformació i resposta crítica dels professionals. "higienisme"-separar gent i pedres?) 5. Debat: pregunta/ resposta 2. (el valor del patrimoni en la rehabilitació) 6. Debat: pregunta/ resposta 3. (el resultado del PERI de Santa Caterina) 7. Debat: pregunta/ resposta 4. (el "Pla de la Ribera"1973) 8. Debat: pregunta/ resposta 5. (la perdua de la identitat patrimonial i la despersonalització, la falta d'una reacció social) 9. Debat: pregunta/ resposta 6. (la metodologia de la transformación) 10.Debat: pregunta/ resposta 7. (el poder encara del "Pla Cerdà") 11.Debat: pregunta/ resposta 8. (el camuflage, la deformación y el engaño de la revolución conservadora- el papel de la política) 12.Debat: pregunta/ resposta 9. (oci a Ciutat Vella, el nou parc temàtic) 13.Debat: pregunta/ resposta 10. (associacions de veïns. Lluites i actituds generacionals, les pedudes, les noves) 14.Debat: pregunta/ resposta 11. (Raval: falta de equipamientos y servicios para el barrio y sustitución social) 15.Debat: pregunta/ resposta 12. (financiación de los partidos políticos. / pensar por nuestra cuenta, desde la critica poliedrica) 16.Tancament i convocatoria a la propera sessió.
	insertar preguntas y comentarios a la sesión

bibliografia i documents de referència per el bloc 1

>sessió-4.

>Divendres 22 d'abril, 19:30h -lloc: Fundació d'Estudis Llibertaris /veure mapa
Joaquin Costa, 34(entrada per carrer Ferlandina) <M> Universitat

"El Municipio Libre"

Luís Andrés Edo.
Activista y difusor del pensamiento libertario.

"Formas Autogestionarias en la Vivienda"

Raquel Fosalba.
Integró en Montevideo "La Comunidad del Sur" (1956), una experiencia de cooperativismo integral que fué uno de los grupos fundadores de la "Federación de cooperativas de vivienda de ayuda mútua" (1964).

>sessió-2.

>Divendres 8 d'abril, 19:30h - lloc: Ateneu Popular Flor de maig/ veure mapa
Doctor Trueta, 195 <M> Llacuna

"La ciudad y las utopias"

Bernat Muniesa
Catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.

 

>sessió-1.

>Divendres 1 d'abril, 19:30h - lloc: Espai Obert /veure mapa
Blasco de Garay, 2 <M> Poblesec

"Institucions versus veïns - Mecanismes de poder"

Roser Veciana
ex-regidora de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona.

"Genealogia del poder - Història de les associacions de veïns de Barcelona"

Adolf Castaños
poeta i activista vinculat a la trajectòria dels moviments associatius veïnals de Barcelona.