(Extracte de l' entrevista, 26-6-03)

P-Quin és el balanç que fa de la darrera legislatura del districte de Sant Martí ?

R-Si ens concentrem en el Poblenou jo crec que aquesta legislatura ha sigut la de màxima transformació. Han sigut molts anys de treball tècnic i de participació ciutadana, de discussions, de matisar el model de transformació que havia de haver i això justament s' inicia un dia, peró hi ha moments en la transformació d' un barri... jo crec que aquests últims 4 anys el Poblenou ha sofert la transfomació física mes important que el barri ha vist.

Durant aquest últims 4 anys jo he sentit uns comentaris de pèrdua de referència fins i tot gent jove que estava molt acostumada ha tenir una paret d'una fabrica devant de casa seva, pero aquesta paret tallava un carrer i lo que hem fet és obrir aquest carrer. perquè un dels problemes que tenia el Poblenou... la incapacitat de comunicació en perfectes condicions. Hi havia carrers que no existien, hi havia masses carrers tallats per fàbriques i evidenment això dificultava la relació del mateix Poblenou amb la resta de la ciutat. Al Poblenou encara hi ha molta gent que diu anem a Barcelona i això es la reminiscència del aïllament que Poblenou havia tingut durant practicament 100 anys.

Respecte a la ciutat de Barcelona fa practicament 15 anys el Poblenou només tenia un carrer de conexió mitjanament aceptable que era l' avinguda del Bogatell que la separava per un pas a nivell pero amb la conexió de montanya. Només hi havia el carrer Bac de Roda, que fins que no van fer el pont de Bac de Roda hi havia una gran manca de comunicació entre el Poblenou i la meridiana; per tant entrar i sortit de Poblenou era un exercici bastant difíicil per manca d' una bona infraestructura necesaria. En aquest sentit en definitiva lo que hem fet es possar les bases perquè en aquest moment amb aquesta transformació hi hagi una modificació que possi fi a tots el inconvenients del Poblenou. El Poblenou habitat anava practicament desde el carrer Llacuna fins el carrrer Bilbao la resta era un poblament molt dispers, tan dispers que en 107 illes d' eixample de tamany hi havien 4.700 families i a més a més les pobres estaven qualificades de zona industrial en el pla general metropolità. I vem haver de fer el 22@ per poder-li donar definitivament el rang de vivenda definitiva i a més hi havia un altre Poblenou, que no era el de la rambla del Poblenou al carrer Maria Aguiló i el carrer Llacuna, que era un Poblenou sense possibilitats de futur... perquè aquestes 4.700 families a part de la disgregació del territori, tenien un sentiment des de fa molt temps... Per tant el 22 @ ha possat fi a aquesta problemàtica que era una problemàtica afegida.

P- Quins aspectes han millorat en la qualitat de vida dels ciutadans?

R- La qualitat de vida dels ciutadans... jo estic convençut que a nivell general si qualifiquen la qualitat de vida en la capacitat primer de tenir un barri digne vol dir infraestructures, vol dir educació, vol dir serveis mínims imprecindibles. Poblenou te ara molta mès qualitat que tenia abans. Els èssers humans tenim adossat una espècie de sentiment romàntic del passat, peró es evident que l' èsser humà també te tendència a oblidar les deficiències del passat, només ens quedem amb els records que han sigut bonics. El Poblenou com tots els barris li ha passat aixó, recordem amb molt de carinyo i romanticisme el Poblenou de fa 30, 40, 50 anys, peró es evident que el Poblenou d' avui és molt mes important no tan sols en qualitat de vida, jo crec que en aquest sentit el Poblenou ha guanyat i encara guanyarà més.

P- Quins aspectes cal potenciar?

R- Jo estic convençut que la inmensa majoria de la gent al Poblenou, enten les reformes, lo qual no vol dir que no s' hagin produït reticències i fins i tot militants en contra, si no fos d' aquesta manera l' equip de govern elegit democràticament hauria estat un altre.

Eleccions rera eleccions s' ha demostrat que la gent enten el canvi i no tan sols els enten sino que els acompanya. A vegades el problema quin és? el problema és que el que està d' acord no ve a manifestacions, lo qual no vol dir que el que està en contra no tingui raó i nosaltres hem de tenir l' orella ben possada perquè a lo millor estem fent majoritariament les coses peró encara hi ha algunes coses que no fem prou be.

Hi ha hagut en primer lloc una reticència de l' afectat. De les coses pitjors que et pot passar a la teva vida es que estiguis vivint tota la vida a casa teva i un dia et digui l' administració que t' has de canviar i aixó només es produeix de forma positiva quan algú pren la decisió d' anar-s 'en a un altre lloc, peró la pren ell. Quan algú li dius, a alguna persona que s' hagi de canviar, en aquell moment és un cop molt dur. Es curiós perquè la immensa majoria de les persones que han estat afectades per aquesta transformació han començat en una manifestació i han acabat molt contentes, principalment perquè el canvi ha estat important tenint en compte com eren les condicions de les vivendes que hem afectat, hem passat de vivendes que en molts casos no hi havia quarto de bany a vivendes amb ascensor, amb molta llum, amb tots els serveis; per tant al cap d' un mes ja ha notat que ha canviat radicalment la seva vida. L' altra part de no conformitat amb el planejament jo el calificaria d' ideològic, d' altra part perquè estan aïllats ideologicament, de gent que somia d' una manera romàntica el Poblenou de les ximeneies i dels fums, molt lloable, no estic d' acord peró entenc que puguin haver persones d' aquest tipus: i és lliguen i les trobes juntes amb persones que l' únic problema que tenen amb la transformació del Poblenou és que sent propietaris d' una finca o de part d' una finca l' ajuntament no els hi deixi fer la construcció d' un edifici de 7 plantes i que desprès els puguin vendre; per tant curiosament amb el mateix argument la persona que te un sentiment de conservar alló que forma part de la història, peró que evidenment quan es produïa activitat industrial tothom és queixava d' aquesta activitat industrial, perquè era molesta per el barri, el fum de les fàbriques...