Aquest vapor junt amb el dels nois Buxó, van ser les primeres instal·lacions dedicades exclusivament a tintoreria que van construir un vapor a baix del riu. La utilització dels vapors en aquest tipus de instal·lacions, era tant per aconseguir força motriu, com l'energia calorífica necessària per els processos de tintura i rentat.

Éste vapor junto con el de los "nois Buxó", fueron las primeras instalaciones dedicadas exclusivamente a tintorería que construyeron un vapor abajo en el río. La utilización del vapor en este tipo de instalaciones, era tanto para obtener fuerza motriz, como la energía calorífica necesária para los procesos de tintura y lavado.

La maquinaria que s'utilitzava en les seccions de rentat i tintura eren els batans, les desgreixedores i les barques de tenyir, construïdes totes amb fusta i accionades a través dels embarrats.

La maquinaria que se utilizaba en las secciones de lavado y tintura eran los batanes, las desgrasadoras y las barcas de teñir, todas construidas en madera y accionadas a través de los embarrados.

L'obra inicial era una gran nau o quadra, d'unes mides de 105 m de llargada per 14 d'amplada, on en la seva capçalera de tramuntana si va instal·lar la sala de les calderes amb la màquina de vapor i la transmissió de la força motriu paral·lela a l'eix major de la quadra.

La obra inicial era una gran nave o cuadra, de una medidas de 105 m de largo por 14 de ancho, en cuya cabezera norte se instaló la sala de las calderas con la máquina de vapor y la transmisión de la fuerza motriz paralela al eje mayor de la cuadra.

La riuada de 1962 va afectar amb una gravetat especial la nau llarga de 1916. El mur de contenció sobre el qual s'assentava la nau, a plom sobre el llit del riu sembla haver resistit bé, i els problemes estructurals no degueren originar-se aquí; sembla més aviat que la caiguda de la coberta ha d'atribuir-se a l'acció de l'aigua sobre els pilars d'obra que suportaven les encabellades.

La riada de 1962 afectó con una gravedad especial la nave larga de 1916. El muro de contención sobre el cuál se asentaba la nave, a plomo sobre el lecho del río parece haber resistido bién, y los problemas estructurales no debieron originarse aquí; parece que la caída de la cubierta debe atribuirse a la acción del agua sobre los pilares de obra que soportaban los caballos.

Documentació dels edificis, les construccions i els elements d'interès arqueològic, arquitectònic, cultural, tècnic i industrial de l'ambit del riu Ripoll a Sabadell. Vapors i fàbriques: JOSEP GINER

Ajuntament de Sabadell. Oficina del Ripoll i el Rodal.